Arriba el primer avió amb repatriats espanyols i refugiats afganesos

L’avió A400 de les Forces Armades amb el primer grup d’evacuats de Kabul ha aterrat en la matinada d’aquest dijous en la base aèria militar de Torrejón de Ardoz (Madrid) amb 53 persones a bord, cinc d’elles espanyols i 48 afganesos.

 

A les 4.30 hores i després de huit hores de vol des de Dubái (Unió dels Emirats Àrabs), l’aeronau ha pres terra i ha obert la seua porta gran posterior perquè descendira el primer contingent d’evacuats, integrat en la seua majoria pels afganesos i els seus familiars que han col·laborat amb Espanya durant els últims anys al país asiàtic.

 

A peu de pista, el ministre d’Afers exteriors, José Manuel Albares, i el d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, els han donat la benvinguda “més digna i acollidora possible” en xarrar amb cadascuna de les famílies per a transmetre’ls “acolliment i empatia”.

 

“Hem tingut una primera conversa que ha sigut veritablement entranyable. Et compten la seua eixida, les dificultats que han tingut, les seues primeres sensacions al país… És un moment realment emocionant davant persones que tenen vides tan difícils i complicades”, ha relatat Escrivá als mitjans.

 

Els refugiats mostraven aspecte de fatiga pel llarg viatge i les dificultats que han hagut de sortejar per a poder prendre l’avió a Kabul, així com de sorpresa pels flaixos dels nombrosos mitjans gràfics que han cobert l’arribada.

 

Entre el quasi mig centenar d’afganesos hi ha més d’una desena de menors, un d’ells de tot just un any que anava en braços del seu pare.

Últimes notícies

L’Hydra HM Hospitales s’imposa en la regata llarga ORC A2 del Trofeu SM la Reina 2026

L’Hydra HM Hospitales ha conquerit la prova Offshore ORC A2 del XXVII Trofeu SM la Reina - XXXVIII Copa Almirante Marcial Sánchez-Barcaíztegui després de completar les 162 milles fins a Eivissa i tornar a València en 30:44:55 temps compensat. El Ziving i l’M10, tots dos del RCN València, han completat el podi abans de l’inici de les proves costaneres Inshore.

Gustavo Dudamel ajorna els concerts de juliol a València i Alacant pel terratrémol a Veneçuela

Gustavo Dudamel ha ajornat els concerts previstos al juliol a València, Alacant i altres ciutats dEspanya amb la Orquesta Sinfónica Nacional Juvenil de Venezuela arran del greu terratrémol que ha colpejat el seu país. El Palau de la Música i Ibermúsica han expressat la seua solidaritat i han anunciat que treballen per reprogramar la gira quan siga possible.

Morant promet demanar perdó a les víctimes de la dana si arriba a la Presidència

Diana Morant assegura que, si és presidenta de la Generalitat, demanarà perdó a les víctimes de la dana i les rebrà al Palau. La líder del PSPV acusa el Govern actual de faltar al respecte a les famílies afectades.

Anselmi aposta per un Elx valent que pense sempre en guanyar

El nou entrenador de l Elx, Martín Anselmi, ha explicat que vol un equip valent, agressiu i protagonista, centrat en pensar a guanyar i mantindre la identitat de joc actual.

Un ciberpederasta enganya més de 20 menors durant una dècada fins a ser detingut a Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut a Alacant un ciberdepredador sexual en sèrie acusat de 36 delictes contra la llibertat sexual de més de vint menors de 16 anys al llarg d’una dècada, amb més de 200 dispositius d’emmagatzematge intervinguts.

Sis detinguts per una trentena de robatoris en gasolineres, comerços i vivendes a València i Alacant

La Guàrdia Civil ha detingut sis persones vinculades a una trentena de robatoris amb força en gasolineres, comerços i vivendes a les províncies de València i Alacant, i quatre d'elles han ingressat en presó.

Com protegir els ulls davant l’eclipsi solar del 12 d’agost

Mirar directament l’eclipsi solar del 12 d’agost sense filtres homologats pot causar lesions irreversibles en la retina. Els òptics de la Comunitat Valenciana expliquen quines ulleres són segures i com utilitzar-les.

Un jaguar bate rècords al Brasil i obliga a repensar la protecció de grans felins

El jaguar Gaspar, monitoritzat per científics bascos, alacantins i brasilers, ha recorregut més de 2.100 quilòmetres en 381 dies a l’Amazònia, un desplaçament inusualment llarg que posa en dubte que les àrees protegides actuals siguen suficients per a grans carnívors.