Penses que la caça és una activitat necessària per al medi rural?

 

La majoria dels espanyols considera la caça com una activitat necessària i creu que té un impacte positiu en l’activitat econòmica del medi rural i en el medi rural en el seu conjunt. A més, gran part de la població creu que contribueix a la protecció del medi ambient i a la conservació de la biodiversitat animal.

Així es desprén de l’estudi ‘Opinions i actituds de la societat espanyola davant la caça’ elaborat per la consultora GAD3 per a Fundació Artemisan, a través de més de 3.000 enquestes telefòniques aleatòries realitzades en tot el país durant els mesos de març i abril de 2021.

Entre els principals resultats de l’estudi destaca que més del 60% dels espanyols coincideixen que no estan disposats a pagar més imposats perquè l’Administració Pública es faça càrrec del control de poblacions de fauna silvestre i, a més, el 71% dels enquestats es posiciona a favor d’utilitzar la caça per a dur a terme aqueix control.

Per a la major part dels espanyols, la caça prevé danys a cultius, evita que animals salvatges s’endinsen en nuclis urbans i redueix el nombre d’accidents en carretera. Una gran part dels enquestats creu també que evita malalties que poden transmetre’s a l’ésser humà.

Cal assenyalar que 9 de cada 10 espanyols declaren estar preocupats per la progressiva despoblació de les zones rurals a Espanya i, en este sentit, la major part dels enquestats creu que la caça suposa una font de generació d’ocupació i una eina per a fixar la població en el medi rural.

A més, també asseguren estar preocupats per la protecció animal i el medi ambient i, preguntats sobre quins són els actors que més contribueixen a això, el 70% creu que la població del medi rural és el principal actor, si bé un de cada tres enquestats creu que els caçadors compleixen també esta funció i que ho fan molt per damunt de la societat en el seu conjunt o dels partits polítics.

Este estudi, impulsat per Fundació Artemisan, va sorgir davant l’evident augment de la preocupació de la societat pel medi ambient, unit al distanciament entre una societat cada dia més urbana i el món rural, la qual cosa ha provocat que grans decisions que afecten l’Espanya buidada es prenguen des de grans ciutats.

Decisions guiades en moltes ocasions per determinats interessos, sense suport científic, tècnic ni, com evidencien els resultats d’este estudi, social, però que estan provocant greus conseqüències en la forma de vida i en la supervivència de milions d’habitants del món rural.

I és que cal recordar que, segons l’‘Informe Impacte Econòmic i Social de la Caça a Espanya’, elaborat per Deloitte per a Fundació Artemisan, la caça genera a Espanya cada any prop de 6.500 milions d’euros i dona ocupació a 187.000 persones, principalment en el món rural.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.