El doctor César Carballo detalla com evitar una quarta ona del Covid-19

 

Fa dies que pareix que Espanya ha superat el pitjor moment de la tercera onada. Després de la relaxació de mesures durant Nadal, vam viure un ràpid creixement del número de contagis que es va disparar a xifres diàries mai vistes al llarg de la pandèmia, tot i que és cert que fent més proves que a la primera onada.

 

Al mateix temps, va tornar a provocar el col·lapse dels hospitals i en moltes comunitats es va arribar a superar la pressió assistencial que es va viure durant els primers mesos de la pandèmia.

 

Les dades d’este mateix dijous mostren com se seguix millorant un dels indicadors que millor reflectixen l’evolució de la situació, la incidència acumulada. I és que després de baixar als 320 casos per cada 100.000 habitants a 14 dies, tot pareix indicar que la setmana que ve Espanya podria estar fora del límit que marca un risc extrem, els 250 casos.

 

L’opinió de César Carballo de la situació en Espanya

Tot i que esta situació és molt millor a diferència de fa unes setmanes i dies, els antecedents que s’han viscut durant els últims mesos fan que els experts temen un excés de confiança per part de la població. A demés, creuen que això pot acabar tenint una altra volta conseqüències no desitjades.

 

És per això que els sanitaris que es troben en la primera línia contra el coronavirus seguixen advertint el mateix durant les últimes setmanes: la possibilitat que una quarta onada arribe ben prompte. Un bon exemple d’este missatge eren les paraules del doctor César Carballo, adjunt del servici d’Urgències de l’Hospital Ramon y Cajal, en el programa ‘Buenos Días Madrid’ de Telemadrid.

 

Segons el metge espanyol, encara estem a temps d’evitar que es produisca un repunt tan gran com el que vam viure després de Nadal. «S’ha de pensar a on anem, si volem baixar o no la corba de contagis, i s’han de prendre mesures més dures perquè ja va avisar l’OMS que no s’ha de relaxar, no estem per llançar coets», seguix demanant Carballo.

 

El metge d’urgències insistia que caure en els errors ja viscuts pot ocasionar el mateix problema. «Si fem el mateix que la segona o la tercera onada, tornarem a tindre una quarta, no respectem resultats diferents», comentava. A la volta, marcava un objectiu a conseguir pels pròxims mesos: «S’ha d’arribar a un objectiu de Covid zero. S’ha de baixar la corba i no s’han de relaxar les mesures fins que tinguem la pandèmia controlada».

 

Les incògnites que produïxen les noves variants del Covid-19

César Carballo també advertia sobre la idea que seguixen mantenint alguns governs autonòmics que «hem començat a rebaixar la corba i ja pensem a rebaixar mesures». I demana seguir l’exemple que ha passat en zones com Irlanda del Nord, a on la variant del Regne Unit és majoritària.

 

Allà s’ha comprovat, que una transmissió més gran d’esta variant fa que una relaxació ràpida de mesures fa que esta s’expandisca i es faça majoritària. «Quan baixa, el percentatge passa al 40% i encara en algunes zones d’Espanya no hem arribat a este percentatge de la variant britànica així que compte», advertia.

 

I és que sobre estes noves variants feia diferents avisos. Per un costat, recordava que amb una incidència acumulada tan alta, soques com la britànica o la sud-africana són molt perilloses per la seua alta capacitat de transmissió i recordant que «no està clar que ni amb anticossos puguem enfrontar-nos a esta», perquè no hi ha estudis que demostren que les vacunes són totalment eficaces contra estes.

 

Finalment, afirma que «s’hauria d’estudiar a famílies senceres contagiades. Ens afecta el dia a dia i veiem famílies senceres ingressades».

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.