El doctor César Carballo detalla com evitar una quarta ona del Covid-19

 

Fa dies que pareix que Espanya ha superat el pitjor moment de la tercera onada. Després de la relaxació de mesures durant Nadal, vam viure un ràpid creixement del número de contagis que es va disparar a xifres diàries mai vistes al llarg de la pandèmia, tot i que és cert que fent més proves que a la primera onada.

 

Al mateix temps, va tornar a provocar el col·lapse dels hospitals i en moltes comunitats es va arribar a superar la pressió assistencial que es va viure durant els primers mesos de la pandèmia.

 

Les dades d’este mateix dijous mostren com se seguix millorant un dels indicadors que millor reflectixen l’evolució de la situació, la incidència acumulada. I és que després de baixar als 320 casos per cada 100.000 habitants a 14 dies, tot pareix indicar que la setmana que ve Espanya podria estar fora del límit que marca un risc extrem, els 250 casos.

 

L’opinió de César Carballo de la situació en Espanya

Tot i que esta situació és molt millor a diferència de fa unes setmanes i dies, els antecedents que s’han viscut durant els últims mesos fan que els experts temen un excés de confiança per part de la població. A demés, creuen que això pot acabar tenint una altra volta conseqüències no desitjades.

 

És per això que els sanitaris que es troben en la primera línia contra el coronavirus seguixen advertint el mateix durant les últimes setmanes: la possibilitat que una quarta onada arribe ben prompte. Un bon exemple d’este missatge eren les paraules del doctor César Carballo, adjunt del servici d’Urgències de l’Hospital Ramon y Cajal, en el programa ‘Buenos Días Madrid’ de Telemadrid.

 

Segons el metge espanyol, encara estem a temps d’evitar que es produisca un repunt tan gran com el que vam viure després de Nadal. «S’ha de pensar a on anem, si volem baixar o no la corba de contagis, i s’han de prendre mesures més dures perquè ja va avisar l’OMS que no s’ha de relaxar, no estem per llançar coets», seguix demanant Carballo.

 

El metge d’urgències insistia que caure en els errors ja viscuts pot ocasionar el mateix problema. «Si fem el mateix que la segona o la tercera onada, tornarem a tindre una quarta, no respectem resultats diferents», comentava. A la volta, marcava un objectiu a conseguir pels pròxims mesos: «S’ha d’arribar a un objectiu de Covid zero. S’ha de baixar la corba i no s’han de relaxar les mesures fins que tinguem la pandèmia controlada».

 

Les incògnites que produïxen les noves variants del Covid-19

César Carballo també advertia sobre la idea que seguixen mantenint alguns governs autonòmics que «hem començat a rebaixar la corba i ja pensem a rebaixar mesures». I demana seguir l’exemple que ha passat en zones com Irlanda del Nord, a on la variant del Regne Unit és majoritària.

 

Allà s’ha comprovat, que una transmissió més gran d’esta variant fa que una relaxació ràpida de mesures fa que esta s’expandisca i es faça majoritària. «Quan baixa, el percentatge passa al 40% i encara en algunes zones d’Espanya no hem arribat a este percentatge de la variant britànica així que compte», advertia.

 

I és que sobre estes noves variants feia diferents avisos. Per un costat, recordava que amb una incidència acumulada tan alta, soques com la britànica o la sud-africana són molt perilloses per la seua alta capacitat de transmissió i recordant que «no està clar que ni amb anticossos puguem enfrontar-nos a esta», perquè no hi ha estudis que demostren que les vacunes són totalment eficaces contra estes.

 

Finalment, afirma que «s’hauria d’estudiar a famílies senceres contagiades. Ens afecta el dia a dia i veiem famílies senceres ingressades».

Últimes notícies

La Generalitat impulsa amb el port de Castelló la salvació d’una planta única al litoral valencià

La Generalitat i l’Autoritat Portuària de Castelló han intensificat els treballs de restauració ambiental per a protegir la planta autòctona Medicago citrina, l’única espècie valenciana en la llista ‘Top 50’ de la UICN i catalogada en perill d’extinció a Espanya.

La Comunitat Valenciana afronta un agost quasi ple en hotels, apartaments i càmpings

Turisme Comunitat Valenciana preveu per a agost un 83,9 % d’ocupació hotelera mitjana, amb xifres encara més altes en apartaments i càmpings i un clar lideratge de la província d’Alacant.

El CEAM detalla com la vegetació ha alimentat l’incendi de la Vall d’Uixó

Un informe del CEAM conclou que la ràpida dessecació de la vegetació entre abril i juliol ha incrementat la virulència de l’incendi de la Vall d’Uixó, que ha cremat quasi 9.600 hectàrees, moltes dins de la Serra d’Espadà.

El PPCV reclama a Sánchez que pague el deute de dependència amb la Comunitat

El PPCV ha exigit al Govern de Pedro Sánchez que abone més de 4.000 milions d’euros que, segons el partit, deu a la Comunitat Valenciana en matèria de dependència, i que complisca el compromís de finançar el 50% del sistema.

El PSPV reclama reforçar ja els bombers forestals a Castelló per la seua seguretat

El PSPV-PSOE exigix a la Generalitat que reforçe de manera immediata les unitats de bombers forestals i millore les seues condicions de seguretat, després de la denúncia d’un bomber que ha afrontat quasi a soles l’incendi de Tírig.

Els esforços contra el foc es concentren a Tírig després de controlar l’incendi de Culla

Un total de 200 efectius terrestres i 17 mitjans aeris treballen hui als incendis de Tírig i Serra d’en Galceran, després de donar per controlat el foc de Culla i extingit el de Salzadella.

Aras de los Olmos es prepara per multiplicar per dotze la població pel dia de l’eclipsi solar

Aras de los Olmos, amb uns 400 habitants, es prepara per rebre fins a 5.000 persones per a veure l’eclipsi solar, amb mesures de seguretat especials i restriccions d’accessos. La Generalitat establirà el nivell 3 de preemergència per risc extrem d’incendis i tancarà diversos parcs naturals.

Nous mitjans aeris reforcen l’extinció dels incendis a la Serra d’en Galceran, Culla i Tírig

Un total de 18 mitjans aeris s’han incorporat este matí als incendis forestals de la Serra d’en Galceran, Culla i Tírig, on ja treballaven 150 efectius terrestres. Les flames han obligat a confinar la població i a desallotjar diverses masies, encara que l’evolució es considera positiva.
FILMOTECA D'ESTIU