El doctor César Carballo detalla com evitar una quarta ona del Covid-19

 

Fa dies que pareix que Espanya ha superat el pitjor moment de la tercera onada. Després de la relaxació de mesures durant Nadal, vam viure un ràpid creixement del número de contagis que es va disparar a xifres diàries mai vistes al llarg de la pandèmia, tot i que és cert que fent més proves que a la primera onada.

 

Al mateix temps, va tornar a provocar el col·lapse dels hospitals i en moltes comunitats es va arribar a superar la pressió assistencial que es va viure durant els primers mesos de la pandèmia.

 

Les dades d’este mateix dijous mostren com se seguix millorant un dels indicadors que millor reflectixen l’evolució de la situació, la incidència acumulada. I és que després de baixar als 320 casos per cada 100.000 habitants a 14 dies, tot pareix indicar que la setmana que ve Espanya podria estar fora del límit que marca un risc extrem, els 250 casos.

 

L’opinió de César Carballo de la situació en Espanya

Tot i que esta situació és molt millor a diferència de fa unes setmanes i dies, els antecedents que s’han viscut durant els últims mesos fan que els experts temen un excés de confiança per part de la població. A demés, creuen que això pot acabar tenint una altra volta conseqüències no desitjades.

 

És per això que els sanitaris que es troben en la primera línia contra el coronavirus seguixen advertint el mateix durant les últimes setmanes: la possibilitat que una quarta onada arribe ben prompte. Un bon exemple d’este missatge eren les paraules del doctor César Carballo, adjunt del servici d’Urgències de l’Hospital Ramon y Cajal, en el programa ‘Buenos Días Madrid’ de Telemadrid.

 

Segons el metge espanyol, encara estem a temps d’evitar que es produisca un repunt tan gran com el que vam viure després de Nadal. «S’ha de pensar a on anem, si volem baixar o no la corba de contagis, i s’han de prendre mesures més dures perquè ja va avisar l’OMS que no s’ha de relaxar, no estem per llançar coets», seguix demanant Carballo.

 

El metge d’urgències insistia que caure en els errors ja viscuts pot ocasionar el mateix problema. «Si fem el mateix que la segona o la tercera onada, tornarem a tindre una quarta, no respectem resultats diferents», comentava. A la volta, marcava un objectiu a conseguir pels pròxims mesos: «S’ha d’arribar a un objectiu de Covid zero. S’ha de baixar la corba i no s’han de relaxar les mesures fins que tinguem la pandèmia controlada».

 

Les incògnites que produïxen les noves variants del Covid-19

César Carballo també advertia sobre la idea que seguixen mantenint alguns governs autonòmics que «hem començat a rebaixar la corba i ja pensem a rebaixar mesures». I demana seguir l’exemple que ha passat en zones com Irlanda del Nord, a on la variant del Regne Unit és majoritària.

 

Allà s’ha comprovat, que una transmissió més gran d’esta variant fa que una relaxació ràpida de mesures fa que esta s’expandisca i es faça majoritària. «Quan baixa, el percentatge passa al 40% i encara en algunes zones d’Espanya no hem arribat a este percentatge de la variant britànica així que compte», advertia.

 

I és que sobre estes noves variants feia diferents avisos. Per un costat, recordava que amb una incidència acumulada tan alta, soques com la britànica o la sud-africana són molt perilloses per la seua alta capacitat de transmissió i recordant que «no està clar que ni amb anticossos puguem enfrontar-nos a esta», perquè no hi ha estudis que demostren que les vacunes són totalment eficaces contra estes.

 

Finalment, afirma que «s’hauria d’estudiar a famílies senceres contagiades. Ens afecta el dia a dia i veiem famílies senceres ingressades».

Últimes notícies

La valenciana Metrika encén el nou Sónar unificat des de Fira Gran Via

La cantant valenciana Metrika ha obert la primera jornada del nou Sónar unificat a la Fira Gran Via de L Hospitalet amb un directe irreverent de reggaeton i dembow, en una edició marcada pel trasllat temporal des de Montjuïc per les obres del centenari de l Exposició Internacional de 1929.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions autonòmiques l’any que ve.

Catalá assegura que València serà clau perquè Feijóo arribe a la presidència d’Espanya

María José Catalá ha defensat que València tindrà un paper decisiu perquè Alberto Núñez Feijóo siga president d’Espanya i ha pronosticat que el PP guanyarà les eleccions del pròxim any a la Comunitat Valenciana.

El Barça colp València Basket en la pròrroga i es queda el factor pista de la final

El Barça ha guanyat València Basket per 112-113 en la pròrroga en el primer partit de la final de la Lliga Endesa i es queda el factor pista. La sèrie continuarà al Roig Arena este dissabte abans de viatjar a Barcelona per als pròxims duels.

Els sindicats veuen insuficient la nova redistribució de places d’inclusió educativa fins a 2030

Educació ha plantejat una nova redistribució de 1.249 places per a inclusió educativa fins al curs 2030/31, però els sindicats la consideren insuficient i reclamen negociar també plantilles i ràtios amb un calendari clar.

Fort incendi en una nau de banys a Xàtiva obliga a confinar veïns per la fumera tòxica

Un incendi molt evolucionat en una nau de la firma Hidronatur a Xàtiva ha generat una gran fumera. Les autoritats han demanat als veïns que tanquen finestres i reduïsquen l’activitat física per precaució.

Esclat pirotècnic a Alacant amb 6.000 trons en la primera mascletà de Fogueres 2026

La plaça dels Luceros d’Alacant ha acollit la primera mascletà de les Fogueres de 2026, disparada per Pirotecnia Mediterráneo, amb més de 6.000 trons aeris, 75 quilos de pólvora i un pic de 121,8 decibels.

Iryo preveu poder unir Barcelona i València en Alta Velocitat a partir de 2027

Iryo treballa per tindre en 2027 la homologació tècnica que li permeta operar la ruta d’Alta Velocitat Barcelona-València, una connexió clau del corredor mediterrani. El sector marítim reclama també més atenció pública per reforçar la mobilitat al Mediterrani.