El doctor César Carballo detalla com evitar una quarta ona del Covid-19

 

Fa dies que pareix que Espanya ha superat el pitjor moment de la tercera onada. Després de la relaxació de mesures durant Nadal, vam viure un ràpid creixement del número de contagis que es va disparar a xifres diàries mai vistes al llarg de la pandèmia, tot i que és cert que fent més proves que a la primera onada.

 

Al mateix temps, va tornar a provocar el col·lapse dels hospitals i en moltes comunitats es va arribar a superar la pressió assistencial que es va viure durant els primers mesos de la pandèmia.

 

Les dades d’este mateix dijous mostren com se seguix millorant un dels indicadors que millor reflectixen l’evolució de la situació, la incidència acumulada. I és que després de baixar als 320 casos per cada 100.000 habitants a 14 dies, tot pareix indicar que la setmana que ve Espanya podria estar fora del límit que marca un risc extrem, els 250 casos.

 

L’opinió de César Carballo de la situació en Espanya

Tot i que esta situació és molt millor a diferència de fa unes setmanes i dies, els antecedents que s’han viscut durant els últims mesos fan que els experts temen un excés de confiança per part de la població. A demés, creuen que això pot acabar tenint una altra volta conseqüències no desitjades.

 

És per això que els sanitaris que es troben en la primera línia contra el coronavirus seguixen advertint el mateix durant les últimes setmanes: la possibilitat que una quarta onada arribe ben prompte. Un bon exemple d’este missatge eren les paraules del doctor César Carballo, adjunt del servici d’Urgències de l’Hospital Ramon y Cajal, en el programa ‘Buenos Días Madrid’ de Telemadrid.

 

Segons el metge espanyol, encara estem a temps d’evitar que es produisca un repunt tan gran com el que vam viure després de Nadal. «S’ha de pensar a on anem, si volem baixar o no la corba de contagis, i s’han de prendre mesures més dures perquè ja va avisar l’OMS que no s’ha de relaxar, no estem per llançar coets», seguix demanant Carballo.

 

El metge d’urgències insistia que caure en els errors ja viscuts pot ocasionar el mateix problema. «Si fem el mateix que la segona o la tercera onada, tornarem a tindre una quarta, no respectem resultats diferents», comentava. A la volta, marcava un objectiu a conseguir pels pròxims mesos: «S’ha d’arribar a un objectiu de Covid zero. S’ha de baixar la corba i no s’han de relaxar les mesures fins que tinguem la pandèmia controlada».

 

Les incògnites que produïxen les noves variants del Covid-19

César Carballo també advertia sobre la idea que seguixen mantenint alguns governs autonòmics que «hem començat a rebaixar la corba i ja pensem a rebaixar mesures». I demana seguir l’exemple que ha passat en zones com Irlanda del Nord, a on la variant del Regne Unit és majoritària.

 

Allà s’ha comprovat, que una transmissió més gran d’esta variant fa que una relaxació ràpida de mesures fa que esta s’expandisca i es faça majoritària. «Quan baixa, el percentatge passa al 40% i encara en algunes zones d’Espanya no hem arribat a este percentatge de la variant britànica així que compte», advertia.

 

I és que sobre estes noves variants feia diferents avisos. Per un costat, recordava que amb una incidència acumulada tan alta, soques com la britànica o la sud-africana són molt perilloses per la seua alta capacitat de transmissió i recordant que «no està clar que ni amb anticossos puguem enfrontar-nos a esta», perquè no hi ha estudis que demostren que les vacunes són totalment eficaces contra estes.

 

Finalment, afirma que «s’hauria d’estudiar a famílies senceres contagiades. Ens afecta el dia a dia i veiem famílies senceres ingressades».

Últimes notícies

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.

La nit dona un xicotet respir al gran incendi de la Vall d’Uixó però seguix fora de control

La nit ha sigut lleugerament més favorable en la Vall d’Uixó i la Serra d’Espadà, però l’incendi forestal continua actiu, sense control i amb condicions encara adverses de temperatura, humitat i vent.

L’erosió costanera pel canvi climàtic ja colpeja tots els continents

La tercera edició del World Ocean Assessment alerta que l’erosió costanera causada pel canvi climàtic afecta totes les zones del món, augmenta la contaminació per plàstics i creix el paper clau de l’aqüicultura en la seguretat alimentària futura.