Els ciberatacs dupliquen la cerca en formació en ciberseguretat

Està sent un any negre per a les empreses en matèria de ciberatacs. Només al maig d’enguany, la quantitat de ciberatacs produïts en el continent americà ha augmentat un 70% i en EMEA s’ha disparat un 97% si es compara amb el volum registrat en el mateix mes de 2020. No és una qüestió menor, ja que la situació d’inseguretat per la qual passen els negocis està portant a les empreses espanyoles a disparar en un 35% la contractació d’assegurances de ciberatacs.

Ciberatacs

Coincidint amb esta situació de vulnerabilitat de les empreses, Semrush, la plataforma SaaS líder en gestió de visibilitat en línia i màrqueting de continguts, ha analitzat els termes associats als ciberatacs més buscats en Internet i ha descobert que, en paral·lel amb l’augment de ciberatacs en l’últim any, s’han incrementat un 100% les cerques relacionades amb formació en ciberseguretat, la qual cosa posa en relleu que l’especialització en esta matèria puga elevar-se a la categoria de professió de futur entre els espanyols.

Fernando Angulo, responsable internacional de comunicació de Semrush ho explica així; «estem vivint un escenari desconegut, no és casual que les empreses estiguen sofrint un major nombre d’atacs«. Per al directiu l’explicació de la proliferació dels atacs i del renovat interés dels espanyols en la formació en disciplines tecnològiques de ciberseguretat té un origen clar: «la pandèmia ha impulsat la digitalització de les empreses i això augmenta el risc que estes siguen atacades, sense importar la seua grandària. No és d’estranyar, que hi haja professionals que vegen en este context una oportunitat per a reorientar, fins i tot impulsar les seues carreres en el marc de la ciberseguretat. Les cerques en internet sobre formació en graus superiors de ciberseguretat s’han disparat, però no han estat les úniques; expressions com a «treball de ciberseguretat han crescut un 1.600%».

Seguretat digital

La companyia, ha analitzat també, quins són els grups de paraules associats als ciberatacs que s’han buscat més al nostre país i ha descobert que la cerca en internet de l’expressió «seguretat digital» s’ha incrementat un 400% en el rang de temps comprés entre juny de 2018 i abril de 2021.

Descripció generada automàticament

L’estudi de Semrush sobre l’interés dels espanyols en matèria de ciberseguretat revela que cada vegada hi ha major preocupació per la nostra seguretat en la xarxa. Més enllà dels mètodes tradicionals de les contrasenyes creatives, hi ha encara més precaucions que tant els individus com les empreses poden prendre per a protegir la seua informació personal i confidencial.

En este sentit, Eugene Levin, CSO en Semrush, comenta algunes de les mesures que tant ciutadans com empreses poden prendre per a protegir-se dels riscos de seguretat en relació amb les seues dades personals: «A més de crear contrasenyes llargues, o amb diferents tipus de caràcters i números, una altra mesura que es pot prendre per a estar més segur en l’univers digital és utilitzar mètodes d’autenticació de múltiples factors, com tokens biomètrics o de maquinari. La formació dels empleats i l’actualització constant en matèria de seguretat digital és fonamental en este context. No podem relaxar-nos davant links sospitosos o casos de phishing per email, ja que qualsevol clic o qualsevol descàrrega sospitosa que es faça en la xarxa, pot resultar en un problema irremeiable i és susceptible de posar en escac els sistemes de tota una companyia«.

Últimes notícies

Diana Morant agraïx a Ana Barceló la seua tasca després de renunciar a repetir com a alcaldessa d’Alacant

La ministra Diana Morant ha reconegut públicament el treball i el compromís d’Ana Barceló després que l’exconsellera de Sanitat haja anunciat que no repetirà com a candidata a l’alcaldia d’Alacant en 2027. La líder del PSPV ha destacat en xarxes socials la seua manera de fer política, centrada a millorar la vida de la gent.

Cullera activa un macrodispositiu amb 700 efectius per al festival Zevra

Cullera ha activat un dispositiu especial de més de 700 persones per garantir la seguretat del Zevra Festival, que espera més de 150.000 assistents en tres dies. L’Ajuntament remarca l’esforç de coordinació entre cossos policials i administracions per assegurar convivència i resposta ràpida davant emergències.

Les màximes es moderen al final de la tercera onada de calor però freguen encara els 40 graus

Les màximes han baixat fins a nou graus en la Comunitat Valenciana respecte a dijous, però moltes poblacions continuen acostant-se als 40. Requena, Beneixama, Teresa de Cofrentes i Alcoi han tornat a registrar valors molt alts.

PSPV i Compromís carreguen contra la deriva racista de PP i Vox en la llei d’acompanyament

PSPV i Compromís han acusat PP i Vox d’impulsar una deriva racista i xenòfoba en la llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat i han anunciat mesures com un recurs d’inconstitucionalitat. Les crítiques se centren en la introducció del principi de prioritat nacional en normes socials com la Renda Valenciana d’Inclusió i la Llei de Serveis Socials.

Josan Ferrández seguirà un any més com a capità de l’Elx

L’Elx ha confirmat la renovació per una temporada del capità Josan Ferrández, que encadenarà així el seu desé curs al primer equip franjiverd.

PP i Vox blinden la ‘prioritat nacional’ en ajudes socials i funció pública

PP i Vox han pactat una trentena d'esmenes a la llei d'acompanyament perquè la 'prioritat nacional' regisca l'accés a prestacions socials i introduïxen noves obligacions en la funció pública, com treballar amb el rostre descobert.

El PP veu en el relleu de Barceló un intent del PSOE d’evitar un nou desastre electoral a Alacant

La portaveu del PP a Alacant, Mari Carmen de España, interpreta la renúncia d’Ana Barceló a repetir com a candidata a l’Alcaldia el 2027 com un moviment desesperat del PSOE per frenar un altre mal resultat a la ciutat.

El Consell rebutja la quita com a parxe i reclama una solució global a la infrafinançació

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, considera que la quita de 11.000 milions plantejada pel Govern central és només un parxe i reclama un nou model de finançament autonòmic pactat per totes les comunitats, amb un fons de nivellació.