17.3 C
València
Dimecres, 19 novembre, 2025

La família del metge valencià del SAMU mort per coronavirus: «Va ser abandonat a la seua sort»

Vicente José, el metge del SAMU valencià mort per coronavirus

Vicente José, el metge del SAMU valencià mort per coronavirus | Cedida

 

La família de Vicente José, el metge valencià del SAMU mort per coronavirus, s’ha querellat contra la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, per la seua mort, ja que considera que «va ser abandonat absolutament a la seua sort», no se li van fer les proves de detecció fins que no va ingressar en un hospital privat a pesar de presentar símptomes i no se li va facilitar el material de protecció adequat mentres va estar treballant.

 

La vídua, presidenta de l’Associació Plataforma d’Afectats pel coronavirus COVID-19 en el territori valencià, ha presentat la querella davant la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) i ha sol·licitat que s’òbriga una investigació i es prenga declaració a la consellera i a diferents testimonis.

 

«Sense protecció, informació, ni formació»

Segons arreplega la querella, la víctima, també oftalmòleg, va treballar des del mes de febrer d’enguany, quan es va començar a estendre el coronavirus pel territori valencià, «sense cap classe de mesura de protecció, sense informació ni cap formació».

 

En concret, el facultatiu va fer les seues guàrdies de SAMU en febrer i març en les localitats valencianes de l’Alcúdia, en la Ribera, i Llíria, en el Camp de Túria. Va començar a tindre símptomes de la malaltia el 10 de març, amb febre. Abans, se li va enviar via intranet un full informatiu sobre com posar-se i llevar-se un vestit EPI.

 

En relació amb la resta de material per a fer front a la COVID-19, per exemple les màscares, s’arreplega en el text de denúncia que hi havia alguna quirúrgica FFP3 per a ús individual a compartir entre el personal, mentres que les FFP2 es reservaven per a l’infermer i una altra per al metge «només per a usar en cas extrem». En l’hospital no hi havia màscares per als pacients, pel que funcionaven amb només la quirúrgica, «que no protegix».

 

Tampoc disposaven en eixos moments d’ulleres: «Deien que les portarien. Les ulleres estaven dins del paquet de l’EPI i no les havies d’agarrar si no gastaves el vestit», arreplega la querella. D’EPI, hi havia només tres i per a utilitzar en cas extrem —un per al metge, un altre per a l’infermer i un altre per al tècnic— i si es gastava calia justificar-ho. «Eixa situació es va mantindre fins al dia 10 de març», s’exposa.

 

Sense ventilació de l’espai

A més, les condicions de ventilació de les bases en les que va estar ocupat la víctima, «són precàries»: «Habitacles xicotets sense ventilació i llocs a on fàcilment es poden contagiar, descansen al mateix temps un metge, un infermer i un conductor-tècnic de transport sanitari. De fet, la base de l’Alcúdia va haver de ser tancada i desinfectada, posada en quarantena i finalment traslladada a un altre local que complira millors condicions de salubritat per als treballadors.

 

El metge que va rellevar el 10 de març a la víctima també va donar positiu en coronavirus, a demés d’un altre infermer del SAMU de Llíria. L’11 de març, la dona i els seus fills, també metges, van tocar al telèfon de Conselleria habilitat per a estos casos i no van conseguir establir contacte perquè sempre comunicava. Davant d’esta circumstància, van avisar a una companya del CICU i la seua resposta va ser que no complia els criteris d’infecció.

 

L’endemà, la víctima va acudir al metge de capçalera, que sí que va considerar que complia amb eixos criteris, i li va tramitar una sol·licitud a Salut Pública per a que se li fera la prova de la COVID-19. «Amb l’excusa de què estaven molt saturats, els van dir que se n’anara a casa i que personal de la Conselleria es desplaçaria allí per a fer-li el test, una cosa que no es va arribar a fer en cap moment ni se’ls va avisar per a fer cap actuació», s’indica en la querella.

 

Amb l’empitjorament dels símptomes, van acudir a un hospital privat a on se li va practicar el test, radiografia i analítica i va donar positiu en coronavirus. L’endemà, la dona va cridar al seu treball —també empleada del SAMU— i Sanitat li va dir que es quedara en casa, que anirien a fer-li la prova a ella. «I encara continuen esperant», critiquen.

 

Ingressat i amb parades cardíaques

Als dies, la víctima va ser ingressada en l’hospital amb una afecció pulmonar, dispnea. El 24 de març el pacient va empitjorar i se li va baixar a l’UCI, a on el van intubar. En eixe moment, va patir dos parades cardíaques i va quedar connectat a un respirador amb constants relativament estables. Al cap de pocs dies, finalment va morir. La causa principal de la mort, segons consta en el certificat de defunció, va ser la pneumònia per COVID-19.

 

En la querella s’exposa: «En cap moment Vicente va ser atés per la Conselleria i els seus servicis, no se li va fer cap test, no va ser informat sobre les mesures de protecció a seguir, no se li va facilitar cap equip de protecció, va ser abandonat absolutament a la seua sort i iniciativa dels seus familiars. En el SAMU només existia una màscara per al seu equip».

 

Els lletrats de la vídua contemplen que entre les competències de Sanitat està la d’«organitzar i tutelar la salut individual i col·lectiva a través de les prestacions, servicis i mesures preventives necessàries», amb el que entenen que és «l’última responsable» del que ha passat en este cas. «Vicente va ser víctima directa de la falta de material de protecció en l’exercici de la seua professió com a metge del SAMU i víctima de la falta d’assistència mèdica per part de la Conselleria, de la que l’última responsable és la consellera», s’afegix.

Últimes notícies

València prova l’evacuació a la Torre i activa per primera vegada una alarma sonora

L'Ajuntament ha realitzat un simulacre d'inundació a la Torre per a provar l'evacuació de persones vulnerables i un nou sistema d'avís sonor. Més d'un centenar de professionals han participat per a mesurar temps de resposta i coordinació.

Morant acusa a Feijóo i Abascal de ‘condemnar als valencians a repetir la història’

La líder dels socialistes valencians ha qüestionat que el PP plantege eleccions en totes les autonomies menys en la Comunitat Valenciana i ha rebutjat la candidatura de Juanfran Pérez Llorca, que vincula a un pacte amb la ultradreta.

L’Elx allibera el dijous les últimes mil entrades per a rebre al Reial Madrid

L'Elx posarà a la venda este dijous, des de les 11.00 i només en línia, les últimes mil localitats per al partit del diumenge (21.00) en el Martínez Valero. El ple està quasi assegurat i hi ha seients amb visibilitat reduïda.

El retrobament de Ferrer i Berdych com a capitans a l’Espanya-República Txeca

Espanya i República Txeca es mesuren a Bolonya per un lloc en semifinals, amb l'atractiu del dol en les banquetes entre David Ferrer i Tomas Berdych, exrivales amb 8-8.

Morals: el derbi és un partit especial i tenim l’oportunitat de fer història

José Luis Morales va subratllar que el València-Llevant del divendres a Mestalla és un dol diferent en el qual la classificació passa a un segon pla. Calero va elogiar el treball de Corberán en un acte previ al partit.

Gayà anticipa un derbi molt disputat i confia que caiga del costat del València

El capità del València va advertir que el derbi davant el Llevant serà molt disputat i que es decidirà per detalls. Corberán va celebrar el ple de Mestalla com un plus d'energia.

La Fiscalia situa a Koldo García com a alter ego de Ábalos i sol·licita penes de fins a 24 anys

Anticorrupció presenta les seues conclusions: definix a Koldo García com a alter ego i testaferro de José Luis Ábalos i descriu un repartiment de rols amb Víctor de Aldama. L'escrit detalla gestions més enllà dels contractes de màscares i demana penes de fins a 24 anys de presó

L’IVAM rescata a la generació que va trencar amb el sorollismo i va renovar l’art valencià

L'IVAM ha presentat 'Atrevir-se a més. València abans de l'art normatiu. 1947-1960', amb més de 200 obres de 50 artistes que van qüestionar l'academicisme i el sorollismo. La mostra reivindica el seu paper en la modernització artística dels anys cinquanta.