La Generalitat comença a analitzar dades mòbils per a frenar el coronavirus

Imagen de unas manos tecleando un teléfono móvil

Les dades són totalment anònimes | València Diari

 

La Generalitat preveu disposar esta setmana de les primeres conclusions fruit de l’anàlisi de les dades de mobilitat que, en el marc d’un projecte pilot, s’estan recaptant de les tres principals operadores de telefonia mòbil del país, per a avaluar l’impacte de les mesures de confinament en l’expansió del coronavirus.

 

Segons ha explicat la directora general d’Anàlisi i Polítiques Públiques de la Generalitat, Ana Berenguer, estes dades seran analitzades per un equip mixt, integrat per científics i investigadors i també per tècnics de la Generalitat, que s’està conformant amb l’objectiu de desenvolupar models epidemiològics més precisos.

 

Es desconeix si les dades es faran públiques

«Esperem començar esta mateixa setmana amb l’anàlisi de les dades i tindre les primeres conclusions», explica la directora general, qui desconeix si el resultat d’estes anàlisis es farà públic o no, «és una cosa que hem de discutir amb el Govern i amb les operadores de telefonia».

 

El que es pretén és utilitzar ferramentes d’anàlisis sofisticades per a «augmentar el coneixement del coronavirus a través de les dades que aporten les operadores de telefonia mòbil. Com ens movem o com deixem de moure’ns».

 

Les dades són totalment anònimes

Es tracta, apunta Berenguer, de dades totalment anònimes i agregades. Les empreses de telefonia complixen amb els mètodes d’anonimització i les dades, a demés, s’agreguen a un nivell de densitat demogràfica que permet que no siga possible identificar als ciutadans.

 

«Amb eixes dades, no sabem qui està infectat o no, sinó que ens servixen per a observar la mobilitat de la ciutadania i analitzar l’impacte de l’estat d’alarma. Pararem la pandèmia en la mesura en la que siguem capaces de detindre la taxa de contagis», explica.

 

Permet entendre si les mesures de contenció són efectives

Una de les promotores d’esta iniciativa és l’enginyera alacantina Nuria Oliver, doctora pel Media Lab de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i especialista en intel·ligència artificial i ‘big data’ aplicat a iniciatives de benestar social.

 

Oliver explica que «hi ha un moviment a nivell mundial orientat a l’exploració d’esta classe d’informació captada per la xarxa de telefonia mòbil per a ajudar-nos a entendre com d’efectives estan sent les mesures de contenció, fer models epidemiològics més precisos que incorporen informació de mobilitat real i la detecció de possibles focus d’infecció».

 

«Està passant en països europeus, com Bèlgica, a on ja s’està començant a manejar esta informació en la presa de decisions», ha assenyalat l’experta.

Últimes notícies

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.

El Tribunal Suprem manté els quasi 8 anys de presó per a Marcos Benavent, el conegut ‘yonqui del dinero’

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de set anys i 10 mesos de presó per a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent en el primer juí del cas Imelsa, i només li ha reduït una part de les costes. També ha ajustat la pena a l’empresari José Antonio Toledo.

Acord per a la jubilació parcial del professorat en la concertada valenciana

Educació i els sindicats de l’ensenyament concertat han tancat un preacord per implantar la jubilació parcial del professorat a la Comunitat Valenciana, amb relleu generacional i finançament públic de les cotitzacions.