El govern espanyol canvia d’opinió sobre el final de l’estat d’alarma

Queda menys d’un mes perquè el pròxim 9 de maig finalitze l’estat d’alarma i no s’ha deixat d’especular sobre què és el que passarà finalment a partir de llavors. El govern espanyol ha compartit el seu desig de no haver de tornar a prorrogar-lo, tal com va assenyalar el mateix president fa uns dies.

No obstant això, esta voluntat ha generat una cadena de reaccions negatives per part de les comunitats autònomes, especialment d’aquelles que estan governades pel PP, que han sol·licitat un major marge de maniobra per recolzar legalment les mesures contra el virus davant el nou horitzó de buit que s’obrirà pas en unes setmanes.

Tot i que el govern espanyol vol acabar amb l’estat d’alarma, ja ha començat a visualitzar un clar pas enrere respecte als seus desitjos inicials. El retard en la campanya de vacunació, que hauria d’adquirir gran velocitat este mes d’abril amb l’arribada del fàrmac monodosi de Janssen, ha suposat que el desig de Pedro Sánchez es puga veure truncat.

Per este motiu, des de la Moncloa han assenyalat que el que va dir el president va ser només una «intenció» i que caldrà esperar fins al pròxim 9 de maig per «valorar la situació» i prendre la decisió definitiva.

 

 

El govern espanyol es recolza en el criteri dels experts

Juan Manuel Moreno Bonillo, el president de la Junta d’Andalusia, i Fernando López Miras, el de Múrcia, han manifestat el seu desig de mantenir l’estat d’excepció, com també ho ha fet, Iñigo Urkullu, el lehendakari, i l’últim a sumar-se a la petició dels governs regionals per mantenir l’estat d’alarma.

L’Executiu central, però, ha negat que este pas enrere s’haja produït per la pressió que ha rebut per part de les comunitats autònomes i assegura que s’ha recolzat en el criteri dels «experts» per sustentar esta nova determinació.

 

Pedro Sánchez vol evitar el Congrés dels Diputats

Una altra de les grans raons per les quals Pedro Sánchez no vol mantenir l’estat d’alarma és que esta ampliació s’hauria d’avalar al Congrés dels Diputats i el passat mes d’octubre ja es va aprovar una única pròrroga de sis mesos, precisament per evitar això.

Si en les ocasions anteriors, amb pitjors dades de pandèmia, ja era complicat sumar suports, ara és molt més complicat, sobretot amb la imminent arribada de les eleccions presidencials de Madrid i amb la formació de Govern bloquejada a Catalunya.

 

Decisió precipitada

Són molts els que han assenyalat que Pedro Sánchez s’ha precipitat en anunciar que la intenció del govern espanyol és no tornar a ampliar l’estat d’alarma. Segons la informació que ha compartit ‘La Razón’, fins i tot des del mateix PSOE han vist en l’anunci del president cert electoralisme per confrontar Isabel Díaz Ayuso.

Algunes comunitats socialistes han assenyalat que el desig de no voler prorrogar l’estat d’alarma és un intent de desactivar el discurs de l’actual presidenta de la capital espanyola, de «llibertat» davant les restriccions imposades a la regió.

D’altra banda, a la Moncloa han assenyalat que haurien de mantenir l’excepcionalitat com una base per pressionar el PP al Congrés. Tot i el clam perquè es tornés a unificar el criteri des de l’Estat, en l’última votació este partit polític es va abstenir de votar.

Ara, com ja va passar aleshores, el govern espanyol ha demanat «corresponsabilitat» als partits amb representació al Congrés que governen en estes regions perquè donen suport a la cambra baixa amb els seus vots el que demanen els executius regionals.

Últimes notícies

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.

Vint mitjans aeris es reforcen en l’incendi de la Vall d’Uixó i els terrestres es concentren en Betxí

L’incendi forestal de la Vall d’Uixó continua actiu i sense control, amb més de 16.000 persones desallotjades i els treballs centrats ara en Betxí. Este diumenge s’incorporen vint mitjans aeris i es manté un ampli dispositiu terrestre, inclosa la UME.