Un indicador fonamental del dinamisme social i econòmic d’una regió és la població. En funció de la població que tinga, hi haurà majors o menors oportunitats de treball; millors o pitjors comunicacions i sistemes de transport; i uns servicis públics (escoles, hospitals…) més pròxims, o no, a les necessitats de la gent.
Els tres territoris de l’Euroregió Mediterrània, amb 13,7 milions de persones, representen pràcticament el 30% del total de la població espanyola. I, durant el període 1980-2018, l’Arc Mediterrani ha absorbit el 38,3% del creixement de la població de l’estat. És a dir, 3,6 dels 9,3 milions de l’increment de la població. Les altres regions d’Espanya que registren pujades són Madrid, Andalusia i les Canàries. Este creixement contrasta amb el que s’anomena la ‘España vaciada’, en particular, Castella i Lleó, Astúries, Galícia i Extremadura.
En este context, València, amb 5 milions d’habitants (dades del 2019), ha presentat un creixement significatiu d’un 37,9% de la població, tot i que en els últims anys ha mostrat una lleu disminució de la seua població amb un -0,15 milions, segons el padró des del 2010.
En el gràfic següent es pot comprovar tot el creixement o decreixement poblacional de totes les comunitats autònomes.
Tota esta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades’, publicat per la Fundació Vincle i que podeu trobar en llibreries. A demés, també podeu llegir la versió reduïda de l’informe en este enllaç.
