El juí per paternitat a Julio Iglesias, a porta tancada i sense el cantant

 

El juí per la suposada paternitat de Julio Iglesias respecte a Javier Sánchez-Santos se celebrarà el dijous que ve, a les 9 hores del matí, en la sala de vistes número 14 de la Ciutat de la Justícia de València en absència del cantant, que no ha sigut citat, i a porta tancada per decisió del jutge.

 

La negativa de l’artista a repetir una prova d’ADN que ja obra en la causa i que conclou que és el pare biològic del denunciant ha motivat la decisió del jutge de no citar-lo, encara que podria acudir, si així ho considera, a una vista oral que es desenvoluparà a porta tancada, amb l’objectiu de «garantir la protecció de la intimitat i vida privada de les parts».

 

Sánchez-Santos, que hauria nascut en 1976 fruit d’una relació de Julio Iglesias amb la ballarina María Edite, ha inclòs en la seua demanda de paternitat -la tercera en els últims 28 anys- una prova d’ADN feta a partir de mostres d’uns quinze objectes (colilles, mocadors, llandes de beguda o servilletes) recollits en el fem per un detectiu en Miami, on residix l’artista i els seus fills, que confirmaria la paternitat.

 

La mostra analitzada pertany a un dels fills, Julio José Iglesias; va ser analitzada en Espanya, en un laboratori especialitzat de Saragossa, i conclou que el denunciant està emparentat amb el cantant al 99,99% de probabilitats.

 

Segons ha detallat a EFE l’advocat del cantant, el castellonenc Fernando Falomir, el juí serà «un tràmit però també una incògnita; les postures de les dos parts estan perfectament definides i no crec que hi haja sorpreses en la presentació de proves».

 

«L’assumpte ja està jutjat en tres procediments anteriors: dos en València (1991 i 1992) i un en Marbella en 2004, sense que en cap cas prosperara la demanda», i en tots ells va intervindre el despatx castellonenc en defensa del cantant.

 

No obstant, ara, segons ha explicat a EFE l’advocat de Javier Sánchez-Santos, Fernando Osuna, «existixen nous elements que permeten una nova valoració de totes les dades aportades amb anterioritat, i que no van poder ser objecte d’examen a l’hora de dictaminar la sentència, és a dir, la prova d’ADN».

 

Les pretensions del demandant es basen en dos circumstàncies, segons detalla Osuna: «La prova d’ADN que determina que els dos tenen el mateix pare i la negativa de Julio Iglesias a repetir-la amb totes les garanties processals. Eixa negativa té una gran transcendència judicial i pràcticament convertix en pare a Iglesias».

 

«Tenim totes les proves del judici que es va celebrar fa 30 anys, quan el demandant no disposava de cap prova d’ADN, i moltes fotografies de Julio Iglesias amb María Edite en la Costa Brava durant set dies; a més del gran semblant físic del demandant, però tot açò són proves secundàries», agrega el lletrat de Javier Sánchez-Santos.

 

Per contra, la defensa del cantant insistirà en què «açò està jutjat ja, en el fons i en la forma», i afegix: «La novetat és una prova que nosaltres qüestionem, tant la forma en la qual es va obtindre la prova com l’anàlisi en si mateix».

 

Per a Falomir «hi ha poca jurisprudència sobre la licitud d’esta classe de proves en processos civils. Costa molt entendre que en un ordenament jurídic amb tanta protecció sobre les nostres dades personals algú puga disposar de la major informació possible sobre un individu, com és el seu ADN, i que això es puga obtindre sense consentiment o autorització judicial és, com a poc, qüestionable».

 

Així, els dos únics testimonis que previsiblement s’escoltaran en la sala de vistes seran els del detectiu que va conseguir el material genètic, que haurà d’informar sobre com el va obtindre, la forma en què el va conservar i el va portar a Espanya; i el dels tècnics del laboratori saragossà que el va analitzar, que donaran detalls tècnics sobre el mètode d’anàlisi i la fiabilitat d’este.

 

Però abans, el lletrat castellonenc instarà al jutge que es pronuncie sobre la conveniència de seguir avant amb el procés o sobreseure’l, com entén esta part, per tractar-se d’una «cosa ja jutjada».

 

«Si estima que no, entrarem en la fase de pràctica de prova i el nostre defensat se sotmetrà a esta prova d’ADN; arribat este moment no tindrà cap objecció en sotmetre’s a ella«, ha avançat Falomir.

Últimes notícies

Les sol·licituds d’asil cauen un 12,6 % a la Comunitat Valenciana fins a les 6.976

Les peticions d’asil a la Comunitat Valenciana han baixat d’un any a l’altre de 7.981 a 6.976, un 12,6 % menys, sobretot per l’enduriment de polítiques migratòries i normatives com el Reglament d’Estrangeria.

La visita de l’ambaixador xinés obri noves oportunitats comercials i culturals per a la Comunitat

Juanfran Pérez Llorca ha rebut l’ambaixador de la República Popular de la Xina a Espanya per a reforçar les inversions, el comerç i els intercanvis culturals amb la Comunitat Valenciana.

Així serà la rebaixa de l’IRPF valencià que el Consell vol portar prompte a Les Corts

La nova llei d’Acompanyament dels comptes de la Generalitat per a 2026 preveu una rebaixa dels tipus autonòmics de l’IRPF en pràcticament tots els trams, amb especial impacte en les rendes mitjanes i baixes, i canvis en successions i donacions per a afavorir el relleu en l’empresa familiar.

Les persones amb discapacitat guanyen drets a la Comunitat Valenciana amb les últimes lleis del Consell

El Consell reforça la protecció de les persones amb discapacitat, especialment sordcegues, amb noves lleis sobre gossos d assistència i accessibilitat universal consensuades amb ONCE i CERMI.

Condemnat a més de 23 anys de presó per maltractar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi

Un home de 56 anys ha acceptat 23 anys, 6 mesos i un dia de presó per maltractar, amenaçar i assassinar la seua parella a l’Alfàs del Pi. La sentència també condemna un amic seu per encobriment i fixa altes indemnitzacions per a la família de la víctima.

Derribo del bloc ‘Txernòbil’ de Campanar per a fer 133 vivendes noves

L'Ajuntament de València ha iniciat el derribo del bloc conegut com 'Txernòbil', a Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena de protecció pública, dins del PAI Pare Doménech.

Derribem el bloc ‘Txernòbil’ de Campanar: així seran les 133 noves vivendes

L’Ajuntament de València ha iniciat el derribament del bloc conegut com ‘Txernòbil’, al barri de Campanar, per a donar pas a 133 vivendes, una vintena d’elles de protecció pública, i a una profunda reurbanització de l’entorn.

Onada de protestes este dimecres davant Les Corts per taxis, concertada i serveis socials

Taxistes, patronal de VTC, docents de la concertada, personal de centres socials i la Xarxa pel Finançament Just han convocat este dimecres diverses concentracions davant Les Corts per a pressinar el Consell i els grups parlamentaris.