El govern espanyol ja ha publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) l’obligatorietat de portar mascareta en espais tancats i en espais oberts quan no es puga mantindre la distància de seguretat. Una de les conseqüències directes és l’ús obligat de la mascareta a l’hora de fer qualsevol classe d’activitat física a l’aire lliure i en espais tancats.
Fer deport també pot suposar risc de contagi, cosa que obliga a dur mascareta per a córrer, patinar o anar en bicicleta a partir d’este dijous 21 de maig. Molts es pregunten ara quan són obligatòries i quines són les millors. Segons les directrius de l’executiu, es disposa l’ús obligatori de mascaretes per a persones de sis anys cap avant en la via pública, en espais a l’aire lliure i en qualsevol espai tancat d’ús públic o obert al públic, sempre que no siga possible mantindre una distància de seguretat interpersonal de, com a mínim, 2 metres.
[predef]valncia-grup-de-facebook-595[/predef]
Per tant, els que isquen a fer activitat física en llocs concorreguts a on no siga possible mantindre la distància mínima de seguretat de dos metres hauran d’usar, obligatòriament, mascaretes per a fer deport.
La recomanació de Simón
El director del Centre de Coordinació d’Emergències Sanitàries, Fernando Simón, recomana que les persones que facen deport deixen una distància de seguretat major, cinc metres, perquè encara que siga a l’aire lliure és l’activitat que més risc de contagi comporta. Les autoritats sanitàries alerten del perill d’anar prop d’un altre deportista per la dispersió més gran de partícules de saliva en moviment.
Sobre quina classe de mascaretes és millor per a fer deport, les quirúrgiques o higièniques, que són les que més es gasten en el dia a dia, són precisament les menys recomanades per l’activitat física. I la causa d’això és perquè són massa fines.
A l’hora de fer deport la respiració és més intensa i el teixit de la mascareta es desgasta i s’humiteja molt més prompte, generant al voltant de la cara i les fosses nasals un hàbitat ideal per al virus (microclima facial) que augmenta el risc de contagi. Per la seua part, les FFP2 i FFP3 (amb filtre) estan homologades per l’OMS i estan fetes per a previndre l’entrada de qualsevol microorganisme de l’exterior, oferint més seguretat. No obstant això, tenen un inconvenient per a la pràctica deportiva: estan fetes de materials poc transpirables i incòmodes per a fer deport.
Per ara, la millor opció són les màscares de disseny deportiu que ja distribuïxen moltes empreses dedicades a l’activitat deportiva. Algunes d’elles fabriquen màscares ergonòmiques reutilitzables amb filtre intern i una combinació de teixits que facilita la transpiració i evita l’acumulació de bacteris.
Com que poden ser reutilitzables, permeten seguir les recomanacions del ministeri de Sanitat sobre els processos de desinfecció. Poden rentar-se amb detergent normal i aigua a temperatura entre 60º i 90º o submergir-les en dissolució de lleixiu amb aigua tèbia durant 30 minuts (recordant després llavar-les bé amb aigua i sabó per a llevar-los bé les restes de lleixiu).
