L’obesitat és la primera pandèmia no infecciosa del segle XXI. Si la incidència en les persones ha augmentat de manera notable en els últims anys (un 15% més des de la dècada dels 90), en les mascotes el creixement és vertiginós, convertint-se en una preocupació de primer nivell per als veterinaris.
S’estima que, als països desenvolupats, entre el 20 i el 40% de les mascotes pateixen sobrepés o obesitat, per la qual cosa es considera el desordre nutricional més comú i un dels principals problemes de salut.
Però quin és el motiu?
“El primer que hem de tindre en compte és que l’obesitat és una malaltia multifactorial, és a dir, són molts els factors que entren en joc quan parlem de l’augment de pes, com a ambientals, clínics, nutricionals o, fins i tot, genètics”, comenta Nuria López, Practice Manager d’AniCura Lauro Hospital Veterinari. Encara que no és el factor principal ni molt menys, la raça de la nostra mascota podria influenciar en l’excés de pes.
Diferents estudis han trobat una predisposició a l’obesitat en unes certes races de gossos, com Golden Retriever, Labrador, Cocker Spaniel, Caniche, Beagle, Teckle i Rottweiler. En el cas dels gats, algunes de les races que poden tindre una predisposició al sobrepés són Maine Coon, Persa, Ragdoll, Birmà o Bosc de Noruega.
Però el factor diferencial, quan parlem de sobrepés, són els hàbits de vida, concretament l’exercici físic i l’alimentació. En aquest sentit, diferents estudis han identificat una connexió directa entre la relació dels cuidadors amb les mascotes i el sobrepés dels animals, així com la influència dels hàbits de vida dels cuidadors.
“Hui dia els gossos són considerats com un més de la família, la qual cosa és molt positiu. El problema ve quan això deriva a consentir-los capritxos o sobrealimentar-los perquè consideren que menjar més forma part de la seua felicitat”, comenta Nuria.
A més de la quantitat, el tipus de menjar que li donem a la nostra mascota també influeix en la seua forma física. El menjar casolà o les sobres del menjar humà no estan preparades per a ser usades per a alimentar a les mascotes, ja que no s’ajusten en composició nutricional a les seues necessitats energètiques.
De fet, segons un estudi realitzat a Suècia en 2010, els animals que mengen habitualment menjar casolà o sobres tenen el doble de possibilitats de ser obesos que aquells que no mengen aquests aliments.
Per a assegurar-nos que la nostra mascota està en un pes normal per a la seua raça, edat i sexe, és important que seguim les recomanacions alimentàries dels veterinaris especialitzats i evitar un estil de vida sedentari i una mala alimentació.
