La nova llei hipotecària i tots els canvis que implica

Esta llei tan recent presenta novetats importants, com ara que les entitats bancàries han de fer-se càrrec d’una gran part dels gastos | Cedida

 

Diumenge passat va entrar en vigor una llei de crèdit immobiliari nova que, en general, es coneix com a llei hipotecària. Esta norma nova que regularà les hipoteques es va aprovar el febrer d’enguany en el Congrés dels Diputats, tres anys més tard del termini màxim que la Comissió Europea havia estabit inicialment. 

 

La llei tindrà efectes sobre qualsevol hipoteca que s’haja firmat a partir del dilluns 17 de juny, i ens arriba després d’algunes polèmiques importants que s’han produït a causa de l’aplicació de les clàusules terra i de la indefinició al voltant de qui hauria de responsabilitzar-se dels impostos o gastos que es deriven dels préstecs, les entitats bancàries o els clients.

 

La meta més rellevant de la normativa és la protecció dels usuaris quant als bancs durant el procés de firma de les hipoteques, tot i que el Banc d’Espanya ja havia previst endurir les condicions exigides per tal d’accedir als diners, especialment, entre les persones menys afavorides.

 

Modificacions més rellevants quant a la firma dels nous préstecs

Esta llei perseguix la finalitat de resoldre els debats legals que hi ha oberts al voltant de les condicions de les hipoteques en Espanya. A banda d’això, s’encarrega de la regulació de determinades qüestions com ara els desnonaments produïts pels impagaments o bé la formalització dels contractes. Seguidament, t’expliquem les novetats més importants que tindran efectes per a les persones que firmen noves hipoteques d’ara en avant:

 

  • Els bancs cobriran una gran part dels gastos: un dels canvis més importants és que les entitats bancàries seran les responsables de gestionar el pagament dels gastos relacionats amb la gestió, el registre i la notaria, a banda de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats o AJD. D’eixa manera, els clients quedaran exempts del pagament d’estos gastos i únicament els caldrà fer-se càrrec dels gastos de taxació i de les còpies notarials.

 

  • Les condicions per dur a terme els desnonaments s’endurixen: la llei complica les coses a les entitats bancàries a l’hora d’executar un desnonament per tal que un propietari d’una casa se’n vaja, en cas que no haja pagat algunes de les quotes del seu préstec hipotecari. El termini que hi havia fins ara, de tres mesos, s’amplia fins a les dotze quotes o al 3% del capital durant la primera mitat de la hipoteca i, en cas que ens trobem en la part final de la hipoteca, passa a ser de 15 mensualitats o d’un 7% de la suma total que s’ha prestat.

 

  • Es fa més fàcil l’amortització anticipada del préstec hipotecari: és la primera volta que es limita la comissió que s’aplica a l’amortització anticipada de les hipoteques. Les que són variables estaran subjectes a una comissió màxima del 0,25% total al llarg dels primers tres anys, o del 0,15% fins que s’acabe el crèdit. Les que disposen d’un tipus fix constaran d’una comissió de, com a màxim, el 2% durant la primera dècada i de màxim l’1,5% fins a la finalització.

 

  • Desapareixen les clàusules terra: la norma determina que dins de les hipoteques amb un tipus variable «no està permés establir un límit a la baixa dels tipus d’interés».

 

  • No hi ha cap obligació que implique la contractació d’assegurances o altres productes dels bancs.

 

  • Les entitats bancàries se sotmeten al control dels notaris: els fedataris públics, abans d’alçar públicament una hipoteca, caldrà que confirmen la recepció dels documents precontractuals per part dels clients, com a mínim, una desena de dies abans de la data de signatura. Igualment, caldrà que garantisquen que els han fet arribar la informació pertinent al voltant de les clàusules del contracte i que han entés les dades que han rebut —si cal, amb l’ajuda d’un assessorament sense costos que els ajude a decidir la conveniència del préstec contractat.

 

  • Es limita la concessió d’hipoteques quan no hi ha estudis al voltant de la solvència dels clients: contràriament a allò que passava fins ara, les entitats bancàries caldrà que facen passar un examen de solvència als seus clients per tal que puguen assumir el pagament de la hipoteca. Caldrà que es tinguen en compte els ingressos actuals i futurs dels clients, el seu grau d’endeutament, els gastos, els estalvis i els actius que tinguen. Amb eixa finalitat, els bancs estaran obligats a examinar, dins de la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya, l’historial creditici dels clients.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Ayala desitja que el València torne a mirar cap a dalt en LaLiga

Roberto Fabián Ayala ha expressat el seu desig que el València CF deixe arrere les temporades de patiment i torne a lluitar per posicions altes en LaLiga. L’excentral argentí també ha elogiat l’afició de Mestalla i la trajectòria del valencià Ferran Torres.

Pérez Llorca defensa que el PP no es plega i vincula els pressupostos a garanties de futur per a la Comunitat

El president Juanfran Pérez Llorca defensa que el PP no es plega davant ningú, reivindica els pressupostos de la Generalitat per a 2026 i nega discriminacions en matèria d’immigració, mentres marca distàncies amb Vox i critica Compromís.

Óscar López defensa que el rescat de Plus Ultra ha complit tots els requisits legals

Óscar López assegura a Alacant que el préstec públic a Plus Ultra ha superat tots els informes i filtres exigits i qualifica l’operació de correcta, també en relació amb el paper de José Luis Rodríguez Zapatero.

Més de 300 professionals treballen en el primer rodatge de Good Films a la Ciutat de la Llum

El primer rodatge de Good Films Studios Spain a la Ciutat de la Llum d’Alacant compta amb més de 300 professionals, el 60 % dels quals són de la Comunitat Valenciana, i preveu un fort impacte econòmic i laboral.

Morant acusa a Pérez Llorca de fer “apartheid en llei” amb els pressupostos de 2026

Diana Morant ha acusat Juanfran Pérez Llorca de convertir l’apartheid en llei amb els pressupostos de la Generalitat de 2026, que el PP ha aprovat amb el suport de Vox, i que qualifica de retallades i racistes.

Morant reivindica Zapatero com a president dels drets davant les acusacions pel cas Plus Ultra

Diana Morant defensa a València que José Luis Rodríguez Zapatero serà recordat com el president dels drets i qualifica de sospitoses les acusacions que l’afecten pel préstec a Plus Ultra.

Quasi 29.000 persones migrants ja cotitzen en la Seguretat Social a la Comunitat Valenciana

Un total de 28.700 persones de les 167.000 sol·licituds de regularització presentades a la Comunitat Valenciana ja han començat a treballar i cotitzar, segons ha informat la ministra Elma Saiz després d’una reunió amb agents socials a València.

El 16 de setembre serà el Dia de les Víctimes del Terrorisme a la Comunitat Valenciana

El Consell ha anunciat que fixarà el 16 de setembre com a Dia de les Víctimes del Terrorisme a la Comunitat Valenciana, data vinculada a l’atemptat d’ETA a Mutxamel en 1991.