La nova llei hipotecària i tots els canvis que implica

Esta llei tan recent presenta novetats importants, com ara que les entitats bancàries han de fer-se càrrec d’una gran part dels gastos | Cedida

 

Diumenge passat va entrar en vigor una llei de crèdit immobiliari nova que, en general, es coneix com a llei hipotecària. Esta norma nova que regularà les hipoteques es va aprovar el febrer d’enguany en el Congrés dels Diputats, tres anys més tard del termini màxim que la Comissió Europea havia estabit inicialment. 

 

La llei tindrà efectes sobre qualsevol hipoteca que s’haja firmat a partir del dilluns 17 de juny, i ens arriba després d’algunes polèmiques importants que s’han produït a causa de l’aplicació de les clàusules terra i de la indefinició al voltant de qui hauria de responsabilitzar-se dels impostos o gastos que es deriven dels préstecs, les entitats bancàries o els clients.

 

La meta més rellevant de la normativa és la protecció dels usuaris quant als bancs durant el procés de firma de les hipoteques, tot i que el Banc d’Espanya ja havia previst endurir les condicions exigides per tal d’accedir als diners, especialment, entre les persones menys afavorides.

 

Modificacions més rellevants quant a la firma dels nous préstecs

Esta llei perseguix la finalitat de resoldre els debats legals que hi ha oberts al voltant de les condicions de les hipoteques en Espanya. A banda d’això, s’encarrega de la regulació de determinades qüestions com ara els desnonaments produïts pels impagaments o bé la formalització dels contractes. Seguidament, t’expliquem les novetats més importants que tindran efectes per a les persones que firmen noves hipoteques d’ara en avant:

 

  • Els bancs cobriran una gran part dels gastos: un dels canvis més importants és que les entitats bancàries seran les responsables de gestionar el pagament dels gastos relacionats amb la gestió, el registre i la notaria, a banda de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats o AJD. D’eixa manera, els clients quedaran exempts del pagament d’estos gastos i únicament els caldrà fer-se càrrec dels gastos de taxació i de les còpies notarials.

 

  • Les condicions per dur a terme els desnonaments s’endurixen: la llei complica les coses a les entitats bancàries a l’hora d’executar un desnonament per tal que un propietari d’una casa se’n vaja, en cas que no haja pagat algunes de les quotes del seu préstec hipotecari. El termini que hi havia fins ara, de tres mesos, s’amplia fins a les dotze quotes o al 3% del capital durant la primera mitat de la hipoteca i, en cas que ens trobem en la part final de la hipoteca, passa a ser de 15 mensualitats o d’un 7% de la suma total que s’ha prestat.

 

  • Es fa més fàcil l’amortització anticipada del préstec hipotecari: és la primera volta que es limita la comissió que s’aplica a l’amortització anticipada de les hipoteques. Les que són variables estaran subjectes a una comissió màxima del 0,25% total al llarg dels primers tres anys, o del 0,15% fins que s’acabe el crèdit. Les que disposen d’un tipus fix constaran d’una comissió de, com a màxim, el 2% durant la primera dècada i de màxim l’1,5% fins a la finalització.

 

  • Desapareixen les clàusules terra: la norma determina que dins de les hipoteques amb un tipus variable «no està permés establir un límit a la baixa dels tipus d’interés».

 

  • No hi ha cap obligació que implique la contractació d’assegurances o altres productes dels bancs.

 

  • Les entitats bancàries se sotmeten al control dels notaris: els fedataris públics, abans d’alçar públicament una hipoteca, caldrà que confirmen la recepció dels documents precontractuals per part dels clients, com a mínim, una desena de dies abans de la data de signatura. Igualment, caldrà que garantisquen que els han fet arribar la informació pertinent al voltant de les clàusules del contracte i que han entés les dades que han rebut —si cal, amb l’ajuda d’un assessorament sense costos que els ajude a decidir la conveniència del préstec contractat.

 

  • Es limita la concessió d’hipoteques quan no hi ha estudis al voltant de la solvència dels clients: contràriament a allò que passava fins ara, les entitats bancàries caldrà que facen passar un examen de solvència als seus clients per tal que puguen assumir el pagament de la hipoteca. Caldrà que es tinguen en compte els ingressos actuals i futurs dels clients, el seu grau d’endeutament, els gastos, els estalvis i els actius que tinguen. Amb eixa finalitat, els bancs estaran obligats a examinar, dins de la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya, l’historial creditici dels clients.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Més de 430 milions per a refer l’alcanterillado després de la dana a València

El Govern d’Espanya ha consignat més de 430 milions per a la reconstrucció integral de l’alcanterillado als municipis afectats per la dana i ha invertit 220 milions en la reparació i neteja de cauces, amb actuacions destacades a la província de València.

El PP deixa l’acusació popular en el cas Azud al considerar que la Justícia ja ha actuat

El PP ha decidit retirar-se com a acusació popular en el cas Azud en entendre que la Justícia ja ha fixat els fets en l’auto de procediment abreujat i que els possibles delictes de dirigents del PSPV han prescrit. El síndic popular, Nando Pastor, assegura que la seua eixida no altera el procés ni impedirà que hi haja juí.

Cau a Oriola un dels dotze fugitius britànics més buscats per estafa i blanqueig

La Guàrdia Civil ha detingut a la costa d'Oriola un ciutadà britànic de 51 anys, inclòs en la campanya internacional Most Wanted, condemnat al Regne Unit a huit anys i mig de presó per estafa i blanqueig de capitals. És el segon dels dotze fugitius britànics més buscats localitzat enguany a la província d'Alacant.

Les pluges podrien haver arrossegat més productes tòxics al Magre i agreujar la mort de peixos

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer investiga com les fortes pluges han pogut mobilitzar restes del vessament químic al riu Magre i agreujar la mort de peixos en un tram d’uns deu quilòmetres entre Montroi i Llombai-Alfarp.

Dotze cuiners d’arreu del món reinterpretaran la paella al World Paella Day 2026 a València

Dotze cuiners de dotze països competiran este diumenge al World Paella Day 2026 a València, on el públic podrà vore en directe com interpreten el plat valencià més emblemàtic. L’esdeveniment inclou un programa d’immersió gastronòmica i cultural i paelles populars obertes al veïnat.

Noves ajudes de 536.000 euros pels incendis de Soneja, El Saler i Tuéjar

El Consell ha aprovat un nou decret amb 535.970 euros en ajudes urgents pels danys dels incendis de Soneja, El Saler i Tuéjar, i ha ratificat obres de restauració a la Vall d'Uixó per 2,6 milions.

El Consell demana revisar les alertes d’Aemet per a adaptar-les a la realitat valenciana

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha reclamat al Govern central que revise els marges i la regionalització de les alertes d’Aemet, que considera massa exigents en la Comunitat Valenciana. També ha criticat la falta de plans d’emergència en 18 dels 19 embassaments públics valencians.

València mostrarà la Reial Senyera i l’espasa de Jaume I en un 9 d’Octubre històric

València ha preparat un 9 d’Octubre especial amb l’exhibició conjunta de la Reial Senyera i l’espasa de Jaume I i un ampli programa festiu. La celebració recordarà el 750 aniversari de la mort del Conqueridor amb actes cívics, pólvora, música i Moros i Cristians.