La nova llei hipotecària i tots els canvis que implica

Esta llei tan recent presenta novetats importants, com ara que les entitats bancàries han de fer-se càrrec d’una gran part dels gastos | Cedida

 

Diumenge passat va entrar en vigor una llei de crèdit immobiliari nova que, en general, es coneix com a llei hipotecària. Esta norma nova que regularà les hipoteques es va aprovar el febrer d’enguany en el Congrés dels Diputats, tres anys més tard del termini màxim que la Comissió Europea havia estabit inicialment. 

 

La llei tindrà efectes sobre qualsevol hipoteca que s’haja firmat a partir del dilluns 17 de juny, i ens arriba després d’algunes polèmiques importants que s’han produït a causa de l’aplicació de les clàusules terra i de la indefinició al voltant de qui hauria de responsabilitzar-se dels impostos o gastos que es deriven dels préstecs, les entitats bancàries o els clients.

 

La meta més rellevant de la normativa és la protecció dels usuaris quant als bancs durant el procés de firma de les hipoteques, tot i que el Banc d’Espanya ja havia previst endurir les condicions exigides per tal d’accedir als diners, especialment, entre les persones menys afavorides.

 

Modificacions més rellevants quant a la firma dels nous préstecs

Esta llei perseguix la finalitat de resoldre els debats legals que hi ha oberts al voltant de les condicions de les hipoteques en Espanya. A banda d’això, s’encarrega de la regulació de determinades qüestions com ara els desnonaments produïts pels impagaments o bé la formalització dels contractes. Seguidament, t’expliquem les novetats més importants que tindran efectes per a les persones que firmen noves hipoteques d’ara en avant:

 

  • Els bancs cobriran una gran part dels gastos: un dels canvis més importants és que les entitats bancàries seran les responsables de gestionar el pagament dels gastos relacionats amb la gestió, el registre i la notaria, a banda de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats o AJD. D’eixa manera, els clients quedaran exempts del pagament d’estos gastos i únicament els caldrà fer-se càrrec dels gastos de taxació i de les còpies notarials.

 

  • Les condicions per dur a terme els desnonaments s’endurixen: la llei complica les coses a les entitats bancàries a l’hora d’executar un desnonament per tal que un propietari d’una casa se’n vaja, en cas que no haja pagat algunes de les quotes del seu préstec hipotecari. El termini que hi havia fins ara, de tres mesos, s’amplia fins a les dotze quotes o al 3% del capital durant la primera mitat de la hipoteca i, en cas que ens trobem en la part final de la hipoteca, passa a ser de 15 mensualitats o d’un 7% de la suma total que s’ha prestat.

 

  • Es fa més fàcil l’amortització anticipada del préstec hipotecari: és la primera volta que es limita la comissió que s’aplica a l’amortització anticipada de les hipoteques. Les que són variables estaran subjectes a una comissió màxima del 0,25% total al llarg dels primers tres anys, o del 0,15% fins que s’acabe el crèdit. Les que disposen d’un tipus fix constaran d’una comissió de, com a màxim, el 2% durant la primera dècada i de màxim l’1,5% fins a la finalització.

 

  • Desapareixen les clàusules terra: la norma determina que dins de les hipoteques amb un tipus variable «no està permés establir un límit a la baixa dels tipus d’interés».

 

  • No hi ha cap obligació que implique la contractació d’assegurances o altres productes dels bancs.

 

  • Les entitats bancàries se sotmeten al control dels notaris: els fedataris públics, abans d’alçar públicament una hipoteca, caldrà que confirmen la recepció dels documents precontractuals per part dels clients, com a mínim, una desena de dies abans de la data de signatura. Igualment, caldrà que garantisquen que els han fet arribar la informació pertinent al voltant de les clàusules del contracte i que han entés les dades que han rebut —si cal, amb l’ajuda d’un assessorament sense costos que els ajude a decidir la conveniència del préstec contractat.

 

  • Es limita la concessió d’hipoteques quan no hi ha estudis al voltant de la solvència dels clients: contràriament a allò que passava fins ara, les entitats bancàries caldrà que facen passar un examen de solvència als seus clients per tal que puguen assumir el pagament de la hipoteca. Caldrà que es tinguen en compte els ingressos actuals i futurs dels clients, el seu grau d’endeutament, els gastos, els estalvis i els actius que tinguen. Amb eixa finalitat, els bancs estaran obligats a examinar, dins de la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya, l’historial creditici dels clients.

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.

El juí ràpid al regidor d’Altea se celebrarà a Benidorm en les pròximes setmanes

Rafael Ramón Mompó, edil de Compromís, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de ser detingut per presumpta agressió a la seua parella. El cas passa a Benidorm amb un juí ràpid per violència de gènere.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic, conegut com a Z, s'ha convertit en el primer artista faller estranger amb un ninot indultat infantil i ha portat a Esparter al primer premi infantil de la Secció Especial amb Arca. El viatge de Pepet. La seua trajectòria unix formació musical, escenografia i un taller versàtil que ha sabut traduir il·lustració a volum i apostar per materials més sostenibles.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic s'ha convertit en el primer artista faller estranger a guanyar el ninot indultat infantil i a portar a Esparter-Gran Via Ramón y Cajal al primer premi infantil de la Secció Especial 2026. El seu projecte destaca per la coordinació amb Ramón Pla, el suport de la comissió i l'ús de materials més sostenibles.

Mor en caure per un penya-segat a Orihuela en intentar recuperar unes ulleres

Un home de 28 anys ha mort després de precipitar-se per un penya-segat d'Orihuela quan intentava recuperar unes ulleres. El GEAS de la Guàrdia Civil va recuperar el cos de la mar.

El exasesor de Mazón es nega a respondre davant la comissió de la DANA en el Congrés

Josep Lanuza s'ha negat a contestar en la comissió que investiga la DANA i ha remés les seues explicacions al jutjat, entre retrets de diversos grups.

Identificats cinc jóvens per un incendi en El Saler després de llançar un artefacte pirotècnic

La Policia Local de València ha identificat a cinc jóvens després d'un incendi en la zona protegida del Saler, originat per un artefacte pirotècnic. El foc va afectar 200 m² i un d'ells va quedar investigat per presumpte delicte d'incendi forestal.

Tres anys de presó per a un agressor sexual reincident a la Vila Joiosa

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a tres anys de presó a un home per agredir sexualment a una dona que dormia a la seua casa a la Vila Joiosa. La pena inclou atenuants de reparació i embriaguesa i l'agreujant de reincidència, a més d'allunyament i llibertat vigilada.