La nova llei hipotecària i tots els canvis que implica

Esta llei tan recent presenta novetats importants, com ara que les entitats bancàries han de fer-se càrrec d’una gran part dels gastos | Cedida

 

Diumenge passat va entrar en vigor una llei de crèdit immobiliari nova que, en general, es coneix com a llei hipotecària. Esta norma nova que regularà les hipoteques es va aprovar el febrer d’enguany en el Congrés dels Diputats, tres anys més tard del termini màxim que la Comissió Europea havia estabit inicialment. 

 

La llei tindrà efectes sobre qualsevol hipoteca que s’haja firmat a partir del dilluns 17 de juny, i ens arriba després d’algunes polèmiques importants que s’han produït a causa de l’aplicació de les clàusules terra i de la indefinició al voltant de qui hauria de responsabilitzar-se dels impostos o gastos que es deriven dels préstecs, les entitats bancàries o els clients.

 

La meta més rellevant de la normativa és la protecció dels usuaris quant als bancs durant el procés de firma de les hipoteques, tot i que el Banc d’Espanya ja havia previst endurir les condicions exigides per tal d’accedir als diners, especialment, entre les persones menys afavorides.

 

Modificacions més rellevants quant a la firma dels nous préstecs

Esta llei perseguix la finalitat de resoldre els debats legals que hi ha oberts al voltant de les condicions de les hipoteques en Espanya. A banda d’això, s’encarrega de la regulació de determinades qüestions com ara els desnonaments produïts pels impagaments o bé la formalització dels contractes. Seguidament, t’expliquem les novetats més importants que tindran efectes per a les persones que firmen noves hipoteques d’ara en avant:

 

  • Els bancs cobriran una gran part dels gastos: un dels canvis més importants és que les entitats bancàries seran les responsables de gestionar el pagament dels gastos relacionats amb la gestió, el registre i la notaria, a banda de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats o AJD. D’eixa manera, els clients quedaran exempts del pagament d’estos gastos i únicament els caldrà fer-se càrrec dels gastos de taxació i de les còpies notarials.

 

  • Les condicions per dur a terme els desnonaments s’endurixen: la llei complica les coses a les entitats bancàries a l’hora d’executar un desnonament per tal que un propietari d’una casa se’n vaja, en cas que no haja pagat algunes de les quotes del seu préstec hipotecari. El termini que hi havia fins ara, de tres mesos, s’amplia fins a les dotze quotes o al 3% del capital durant la primera mitat de la hipoteca i, en cas que ens trobem en la part final de la hipoteca, passa a ser de 15 mensualitats o d’un 7% de la suma total que s’ha prestat.

 

  • Es fa més fàcil l’amortització anticipada del préstec hipotecari: és la primera volta que es limita la comissió que s’aplica a l’amortització anticipada de les hipoteques. Les que són variables estaran subjectes a una comissió màxima del 0,25% total al llarg dels primers tres anys, o del 0,15% fins que s’acabe el crèdit. Les que disposen d’un tipus fix constaran d’una comissió de, com a màxim, el 2% durant la primera dècada i de màxim l’1,5% fins a la finalització.

 

  • Desapareixen les clàusules terra: la norma determina que dins de les hipoteques amb un tipus variable «no està permés establir un límit a la baixa dels tipus d’interés».

 

  • No hi ha cap obligació que implique la contractació d’assegurances o altres productes dels bancs.

 

  • Les entitats bancàries se sotmeten al control dels notaris: els fedataris públics, abans d’alçar públicament una hipoteca, caldrà que confirmen la recepció dels documents precontractuals per part dels clients, com a mínim, una desena de dies abans de la data de signatura. Igualment, caldrà que garantisquen que els han fet arribar la informació pertinent al voltant de les clàusules del contracte i que han entés les dades que han rebut —si cal, amb l’ajuda d’un assessorament sense costos que els ajude a decidir la conveniència del préstec contractat.

 

  • Es limita la concessió d’hipoteques quan no hi ha estudis al voltant de la solvència dels clients: contràriament a allò que passava fins ara, les entitats bancàries caldrà que facen passar un examen de solvència als seus clients per tal que puguen assumir el pagament de la hipoteca. Caldrà que es tinguen en compte els ingressos actuals i futurs dels clients, el seu grau d’endeutament, els gastos, els estalvis i els actius que tinguen. Amb eixa finalitat, els bancs estaran obligats a examinar, dins de la Central d’Informació de Riscos del Banc d’Espanya, l’historial creditici dels clients.

 

També pots llegir…

Últimes notícies

Rècord de turistes estrangers a la Comunitat Valenciana en juliol amb 1,63 milions de visitants

La Comunitat Valenciana ha batut en juliol el seu rècord de turisme internacional, amb 1,63 milions de visitants i un gasto de 2.475 milions d’euros, un 11,6 % més que fa un any.

Dos de cada tres bars i restaurants valencians facturen menys per la calor i els macroesdeveniments

El 67 % dels locals dhostaleria valenciana ha vist baixar els seus ingressos este estiu per la calor extrema, la contenció del gasto i la coincidència amb macroesdeveniments. El client local sha consolidat com a principal suport del sector i la majoria de negocis no ha contractat reforços.

Kepler-Karst releva l’advocat de Salomé Pradas en la causa de la DANA

El despatx Kepler-Karst ha substituït l’advocat Eduardo de Urbano pel penalista Pedro Colina, que passa a assumir la defensa de Salomé Pradas en la causa de la DANA que s’instrueix a Catarroja.

Veïns del Marítim organitzen un sopar a la fresca per plantar cara a la massificació turística

Associacions veïnals dels barris marítims de València convoquen un sopar a la fresca multitudinari per denunciar la mercantilització dels espais públics i reivindicar que la platja i els barris continuen sent dels veïns.

Bernabé acusa Feijóo de traure rèdit polític de la crisi migratòria de Ceuta

La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, acusa Alberto Núñez Feijóo de voler traure rèdit polític de la crisi migratòria de Ceuta, igual que amb la DANA que va afectar la província de València. Bernabé reclama lleialtat institucional i que es deixen de costat les estratègies partidistes davant situacions catastròfiques.

Catalá crida a defensar la sobirania nacional després dels altercats de Ceuta

María José Catalá ha reclamat defensar la sobirania nacional i la integritat territorial arran dels altercats d este estiu a Ceuta i ha confirmat que participarà en la concentració convocada a València. La dirigeix especialment als ceutins residents en la ciutat, que considera que han de ser els protagonistes.

La base Alinghi es transforma en el nou centre de Marina d’Empreses per a mil emprenedors

La Marina de València estrena el renovat edifici Alinghi com a nou centre de Marina d’Empreses, amb 7.600 metres quadrats i capacitat per a 1.000 persones, finançat amb 25 milions d’euros del patrimoni de Juan Roig.

Cada volta hi ha més famílies de Casa Caridad vivint en habitacions de lloguer

Quatre de cada deu famílies que han demanat plaça per al curs 2026-2027 a les escoles infantils de Casa Caridad viuen en habitacions llogades, quasi el doble que en el procés anterior. L’informe també alerta de la falta de xarxa familiar, l’atur femení i la precarietat laboral i residencial.