Les altes temperatures són un dels factors principals perquè es produïsca l’aparició de la mosca negra. Amb l’onada de calor la mosca negra, coneguda com a «mosca chupasangre», ha arribat ja a la Comunitat Valenciana després d’incrementar la seua presència a Madrid, Aragó i Múrcia.
Aquest insecte, mesura entre tres i sis mil·límetres i té com a hàbitat comú els corrents fluvials i les zones arbrades. La seua boca té forma de serra i produeix una xicoteta lesió en la pell de persones i animals per a inocular la seua saliva. El seu objectiu en mossegar és xuplar sang, ja que d’aquesta manera obté l’aportació nutricional que necessita per al desenvolupament i la posada d’ous.
Això sí, «el que realment fa no és picar, sinó mossegar de manera dolorosa, deixant un punt roig i inflamació», expliquen alguns experts: «En mossegar, la pell inocula un anestèsic que té efecte vasodilatador i anticoagulant pel que fins que no han passat unes hores la persona afectada encara no ha reparat en la seua mossegada».
Per a evitar les picades de la mosca negra hi ha una sèrie de recomanacions, a més de l’ús de repel·lents per a insectes: vestir-se amb roba clara i de mànega llarga; evitar passejar prop de rius, embassaments, zones humides i pantans; evitar anar al camp i a zones enjardinades sobretot durant les hores del començar el dia i el capvespre; no usar colors cridaners. Una altra mesura de prevenció és la instal·lació de mosquiteres en portes i finestres i, en cas necessari, l‘ús de l’aire condicionat que evita l’entrada de mosquits a causa de la disminució de la temperatura.
Què fer després de la picada de la mosca negra?
En cas que es detecten signes d’infecció o molt dolor i inflamació després d’una mossegada, s’ha de consultar amb un metge per a poder tractar la ferida de mosca negra de manera adequada.
«Pot ser que, malgrat aplicar totes les mesures preventives esmentades anteriorment, la mosca negra ens deixe la seua tan temuda picada. En aquest cas no s’ha de rascar la mossegada per a evitar que la ferida s’infecte». A més, cal netejar i desinfectar la zona de la picada i, en cas de persistència de les molèsties o reaccions més greus, és recomanable consultar amb el metge.
Si finalment s’acudeix a urgències, «segurament prescriuen antihistamínics orals, corticoides o antisèptics tòpics». «A vegades, és necessari pautar corticoides orals i fins i tot antibiòtics, però és important saber que hem d’evitar l’ús dels típics antihistamínics en cremes que solen oferir en les farmàcies», aconsellen els expertss mèdics.
