Principi de preacord entre govern espanyol i sindicats per prorrogar els ERTO

 

Govern espanyol i sindicats, a l’espera del que decidisca el Comitè Executiu de la CEOE, han arribat a última hora d’este dilluns a un preacord per a prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins al 31 de gener de 2021 després d’una nova reunió que va començar a les 11.00 hores del matí i va acabar a les 20.30 hores de la vesprada.

 

El preacord, que anirà este dimarts al Consell de Ministres, arriba just quan acaba el termini de l’actual regulació i després de setmanes d’intenses negociacions i intercanvi de documents i propostes. El text serà sotmès a la valoració dels òrgans de govern dels agents socials.

 

El secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, creu que la seua organització donarà suport al text per la pròrroga dels ERTO, conseguida després d’una negociació «dura», i ha animat a la CEOE a fer el mateix, segons fonts del sindicat. «El text del preacord és suficient per al sindicat. És l’acord pel que hem treballat perquè protegix als treballadors i les empreses i d’eixa forma ho traslladarem a la nostra organització», apuntava.

 

Fonts de CCOO, per la seua banda, afirmen que s’han produït «avanços substancials» i que l’acord «és possible», encara que està «pendent» de concrecions en matèries com exempcions de quotes, ‘comptador a zero’, treballadors fixos discontinus i l’esforç del compromís de treball. La resolució dels serrells, afegix CCOO, determinarà la posició final del sindicat.

 

Per la seua part, fonts de la patronal indiquen que després de l’última proposta del govern espanyol encara «no es pot parlar d’acord». En este sentit, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha advertit que la seua organització no donaria suport a un text que deixa fora a moltes empreses i sectors. La decisió final es coneixerà al llarg d’este dimarts.

 

Exoneracions de fins al 100% pels ERTO del rebrot

Fonts del diàleg social destaquen que la nova proposta del govern eleva les exoneracions de les quotes empresarials en el cas dels ERTO del rebrot, aquells que les empreses poden presentar si la seua activitat es veu afectada per les restriccions imposades per les autoritats.

 

De fet, fonts de la negociació indiquen que les exoneracions pels ERTO del rebrot, a les que podran acollir-se totes les empreses que ho necessiten, s’han ampliat inclòs fins al 100%, quan en propostes anteriors del govern estes se situaven entre el 75% i el 85%. Segons les mateixes fonts, el govern es manté en la seua idea que la pròrroga dels ERTO de força major es focalitze en els sectors més castigats per la pandèmia, entre ells el sector turístic.

 

Els ERTO d’esta classe de sectors tindran exempcions de quotes del 85% per cada mes del període octubre 2020-gener 2021 en el que l’empresa tinguera el 29 de febrer d’este  any menys de 50 treballadors en plantilla i del 75% si comptava amb més de 50 treballadors. D’eixes exoneracions també es podran beneficiar aquelles empreses que, encara que no formen part dels sectors, sí que es troben en la seua cadena de valor o el seu negoci depenga de la majoria d’ells.

 

Protecció per fixos discontinus i treballadors a temps parcial

Finalment, el preacord amb els sindicats millora la protecció de fixos discontinus i treballadors a temps parcial, que cobraran el 100% de prestació de l’atur amb els límits que fixa la llei, i manté el ‘comptador a zero’ en les prestacions dels ERTO, que seguiran tenint una quantia equivalent al 70% de la base reguladora encara que es cobren durant més de sis mesos.

 

Al mateix temps, també es contempla la impossibilitat de despedir, una mesura que, també està frenant el suport de la CEOE al text. El precord també inclou el compromís d’obrir una taula de negociació per a donar protecció als treballadors temporals que han estat afectats per ERTO i que finalment han anat a l’atur, els que seues cotitzacions no són suficients per a obtindre una prestació d’atur.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.