Principi de preacord entre govern espanyol i sindicats per prorrogar els ERTO

 

Govern espanyol i sindicats, a l’espera del que decidisca el Comitè Executiu de la CEOE, han arribat a última hora d’este dilluns a un preacord per a prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins al 31 de gener de 2021 després d’una nova reunió que va començar a les 11.00 hores del matí i va acabar a les 20.30 hores de la vesprada.

 

El preacord, que anirà este dimarts al Consell de Ministres, arriba just quan acaba el termini de l’actual regulació i després de setmanes d’intenses negociacions i intercanvi de documents i propostes. El text serà sotmès a la valoració dels òrgans de govern dels agents socials.

 

El secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, creu que la seua organització donarà suport al text per la pròrroga dels ERTO, conseguida després d’una negociació «dura», i ha animat a la CEOE a fer el mateix, segons fonts del sindicat. «El text del preacord és suficient per al sindicat. És l’acord pel que hem treballat perquè protegix als treballadors i les empreses i d’eixa forma ho traslladarem a la nostra organització», apuntava.

 

Fonts de CCOO, per la seua banda, afirmen que s’han produït «avanços substancials» i que l’acord «és possible», encara que està «pendent» de concrecions en matèries com exempcions de quotes, ‘comptador a zero’, treballadors fixos discontinus i l’esforç del compromís de treball. La resolució dels serrells, afegix CCOO, determinarà la posició final del sindicat.

 

Per la seua part, fonts de la patronal indiquen que després de l’última proposta del govern espanyol encara «no es pot parlar d’acord». En este sentit, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha advertit que la seua organització no donaria suport a un text que deixa fora a moltes empreses i sectors. La decisió final es coneixerà al llarg d’este dimarts.

 

Exoneracions de fins al 100% pels ERTO del rebrot

Fonts del diàleg social destaquen que la nova proposta del govern eleva les exoneracions de les quotes empresarials en el cas dels ERTO del rebrot, aquells que les empreses poden presentar si la seua activitat es veu afectada per les restriccions imposades per les autoritats.

 

De fet, fonts de la negociació indiquen que les exoneracions pels ERTO del rebrot, a les que podran acollir-se totes les empreses que ho necessiten, s’han ampliat inclòs fins al 100%, quan en propostes anteriors del govern estes se situaven entre el 75% i el 85%. Segons les mateixes fonts, el govern es manté en la seua idea que la pròrroga dels ERTO de força major es focalitze en els sectors més castigats per la pandèmia, entre ells el sector turístic.

 

Els ERTO d’esta classe de sectors tindran exempcions de quotes del 85% per cada mes del període octubre 2020-gener 2021 en el que l’empresa tinguera el 29 de febrer d’este  any menys de 50 treballadors en plantilla i del 75% si comptava amb més de 50 treballadors. D’eixes exoneracions també es podran beneficiar aquelles empreses que, encara que no formen part dels sectors, sí que es troben en la seua cadena de valor o el seu negoci depenga de la majoria d’ells.

 

Protecció per fixos discontinus i treballadors a temps parcial

Finalment, el preacord amb els sindicats millora la protecció de fixos discontinus i treballadors a temps parcial, que cobraran el 100% de prestació de l’atur amb els límits que fixa la llei, i manté el ‘comptador a zero’ en les prestacions dels ERTO, que seguiran tenint una quantia equivalent al 70% de la base reguladora encara que es cobren durant més de sis mesos.

 

Al mateix temps, també es contempla la impossibilitat de despedir, una mesura que, també està frenant el suport de la CEOE al text. El precord també inclou el compromís d’obrir una taula de negociació per a donar protecció als treballadors temporals que han estat afectats per ERTO i que finalment han anat a l’atur, els que seues cotitzacions no són suficients per a obtindre una prestació d’atur.

Últimes notícies

Braxton Key se’n va al Fenerbahce per dos anys després de descartar seguir al València Basket

L’ala-pivot nord-americà Braxton Key ha signat per dos temporades amb el Fenerbahce després de no acceptar l’oferta de renovació del València Basket, club del qual es declara aficionat de per vida.

Hugo Sotelo jugarà cedit al Llevant la temporada 2026-27

El Celta i el Llevant han tancat un principi dacord perquè Hugo Sotelo jugue cedit el curs 2026-27 al club valencià, pendent només de definir una possible opció de compra.

Quatre judicis a València per un intent d’homicidi entre germans, odi LGTBI, estafa i abusos policials

L’Audiència de València jutja la setmana que ve quatre casos greus: un intent d’homicidi entre germans per una herència, un delicte d’odi LGTBI, una presumpta estafa en un torneig de futbol i un cas d’abusos policials.

Pérez Llorca destaca el paper clau dels transportistes en el dia del seu patró

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha agraït als transportistes la seua aportació al 4 % del PIB valencià i als 56.000 llocs de treball que genera el sector, durant la festivitat de Sant Cristòfol organitzada per la FVET a València.

Confirmat a Alacant un cas de virus del Nil en un home de 53 anys ja donat d’alta

Sanitat ha confirmat un cas de virus del Nil en un home de 53 anys a la província d’Alacant, que ja ha rebut l’alta, i recorda les mesures per a evitar picadures de mosquit.

Milers de transportistes omplin València en honor a Sant Cristòfol

Uns mil transportistes amb tres-centes capçaleres tractors han recorregut València en la tradicional cabalgata de Sant Cristòfol, amb presència d’autoritats i de la Fallera Major.

Iniciativa-Compromís planta cara a qui criminalitza les baixes mèdiques i reivindica treball digne

Iniciativa-Compromís ha reivindicat el treball digne, la sanitat pública i els drets laborals davant de les paraules d’Alberto Núñez Feijóo sobre les baixes mèdiques, que qualifica de molt perilloses, i ha definit la seua estratègia política fins a les eleccions de 2027.

València guanyarà més de 700.000 m² de zones verdes amb els nous plans urbanístics

València preveu sumar més de 700.000 metres quadrats de zones verdes gràcies a nous plans urbanístics i a la reactivació de diversos PAI, que també impulsaran quasi 13.000 vivendes, 3.000 d’elles de protecció pública.