10.9 C
València
Dissabte, 3 gener, 2026

Principi de preacord entre govern espanyol i sindicats per prorrogar els ERTO

 

Govern espanyol i sindicats, a l’espera del que decidisca el Comitè Executiu de la CEOE, han arribat a última hora d’este dilluns a un preacord per a prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins al 31 de gener de 2021 després d’una nova reunió que va començar a les 11.00 hores del matí i va acabar a les 20.30 hores de la vesprada.

 

El preacord, que anirà este dimarts al Consell de Ministres, arriba just quan acaba el termini de l’actual regulació i després de setmanes d’intenses negociacions i intercanvi de documents i propostes. El text serà sotmès a la valoració dels òrgans de govern dels agents socials.

 

El secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, creu que la seua organització donarà suport al text per la pròrroga dels ERTO, conseguida després d’una negociació «dura», i ha animat a la CEOE a fer el mateix, segons fonts del sindicat. «El text del preacord és suficient per al sindicat. És l’acord pel que hem treballat perquè protegix als treballadors i les empreses i d’eixa forma ho traslladarem a la nostra organització», apuntava.

 

Fonts de CCOO, per la seua banda, afirmen que s’han produït «avanços substancials» i que l’acord «és possible», encara que està «pendent» de concrecions en matèries com exempcions de quotes, ‘comptador a zero’, treballadors fixos discontinus i l’esforç del compromís de treball. La resolució dels serrells, afegix CCOO, determinarà la posició final del sindicat.

 

Per la seua part, fonts de la patronal indiquen que després de l’última proposta del govern espanyol encara «no es pot parlar d’acord». En este sentit, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha advertit que la seua organització no donaria suport a un text que deixa fora a moltes empreses i sectors. La decisió final es coneixerà al llarg d’este dimarts.

 

Exoneracions de fins al 100% pels ERTO del rebrot

Fonts del diàleg social destaquen que la nova proposta del govern eleva les exoneracions de les quotes empresarials en el cas dels ERTO del rebrot, aquells que les empreses poden presentar si la seua activitat es veu afectada per les restriccions imposades per les autoritats.

 

De fet, fonts de la negociació indiquen que les exoneracions pels ERTO del rebrot, a les que podran acollir-se totes les empreses que ho necessiten, s’han ampliat inclòs fins al 100%, quan en propostes anteriors del govern estes se situaven entre el 75% i el 85%. Segons les mateixes fonts, el govern es manté en la seua idea que la pròrroga dels ERTO de força major es focalitze en els sectors més castigats per la pandèmia, entre ells el sector turístic.

 

Els ERTO d’esta classe de sectors tindran exempcions de quotes del 85% per cada mes del període octubre 2020-gener 2021 en el que l’empresa tinguera el 29 de febrer d’este  any menys de 50 treballadors en plantilla i del 75% si comptava amb més de 50 treballadors. D’eixes exoneracions també es podran beneficiar aquelles empreses que, encara que no formen part dels sectors, sí que es troben en la seua cadena de valor o el seu negoci depenga de la majoria d’ells.

 

Protecció per fixos discontinus i treballadors a temps parcial

Finalment, el preacord amb els sindicats millora la protecció de fixos discontinus i treballadors a temps parcial, que cobraran el 100% de prestació de l’atur amb els límits que fixa la llei, i manté el ‘comptador a zero’ en les prestacions dels ERTO, que seguiran tenint una quantia equivalent al 70% de la base reguladora encara que es cobren durant més de sis mesos.

 

Al mateix temps, també es contempla la impossibilitat de despedir, una mesura que, també està frenant el suport de la CEOE al text. El precord també inclou el compromís d’obrir una taula de negociació per a donar protecció als treballadors temporals que han estat afectats per ERTO i que finalment han anat a l’atur, els que seues cotitzacions no són suficients per a obtindre una prestació d’atur.

Últimes notícies

Així van transcórrer els missatges entre Feijóo i Mazón la nit de la DANA

El lliurament dels missatges d'Alberto Núñez Feijóo completa la seqüència del xat amb Carlos Mazón durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. L'intercanvi reflectix problemes de comunicació, dubtes sobre víctimes i coordinació institucional.

PSOE i Compromís acusen a Feijóo de prioritzar el relat en la dana i demanen la seua dimissió

PSOE i Compromís han carregat contra Feijóo pels missatges enviats a Mazón la nit de la dana, que al seu juí proven que el PP va cuidar el relat i no a les víctimes.

Feijóo va animar a Mazón a liderar la comunicació el 29-O per considerar-la clau

Els WhatsApp aportats al jutjat mostren que Feijóo va instar a Mazón a portar la iniciativa informativa durant la DANA del 29-O i va oferir desplaçar-se immediatament.

La nova passarel·la del CEIP Joan XXIII a Torrent obrirà després del Nadal

La Generalitat posarà en servici després del Nadal la nova passarel·la del CEIP Joan XXIII, que reposa la destruïda per la DANA i permetrà creuar el barranc de Poio amb seguretat. L'obra incorpora accessibilitat i criteris de resiliència.

Utiel tornarà a batre rècord amb un Tortell de Reis de 60 metres

La Tahona d'Utiel elaborarà un tortell de 60 metres per a un berenar amb xocolate a les 18.00. El dolç, amb 90 peces, podrà servir a 2.700 persones.

Pérez Llorca encadena quasi mig centenar d’actes en el seu primer mes com president

El president ha centrat la seua agenda en la gestió de la DANA, els efectes de les intenses pluges i la coordinació institucional. En paral·lel, ha participat en actes nadalencs, de condemna de la violència masclista i en la recepció del Dia de la Constitució.

València, Torrent i Requena activen plans davant l’onada de fred

Diversos consistoris han activat operatius pel descens tèrmic previst. València tindrà cinc centres oberts la nit de Reis; Requena ha llançat avisos i Torrent habilita espais.

La Comunitat Valenciana va liderar 2025 amb un 36,1% més de matriculacions fins a 128.321; Espanya va pujar un 12,9%

La Comunitat Valenciana va registrar el major creixement del país en 2025 per la recuperació després de la dana. L'impuls dels electrificats i la demanda de particulars van marcar l'any.