Principi de preacord entre govern espanyol i sindicats per prorrogar els ERTO

 

Govern espanyol i sindicats, a l’espera del que decidisca el Comitè Executiu de la CEOE, han arribat a última hora d’este dilluns a un preacord per a prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) fins al 31 de gener de 2021 després d’una nova reunió que va començar a les 11.00 hores del matí i va acabar a les 20.30 hores de la vesprada.

 

El preacord, que anirà este dimarts al Consell de Ministres, arriba just quan acaba el termini de l’actual regulació i després de setmanes d’intenses negociacions i intercanvi de documents i propostes. El text serà sotmès a la valoració dels òrgans de govern dels agents socials.

 

El secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, creu que la seua organització donarà suport al text per la pròrroga dels ERTO, conseguida després d’una negociació «dura», i ha animat a la CEOE a fer el mateix, segons fonts del sindicat. «El text del preacord és suficient per al sindicat. És l’acord pel que hem treballat perquè protegix als treballadors i les empreses i d’eixa forma ho traslladarem a la nostra organització», apuntava.

 

Fonts de CCOO, per la seua banda, afirmen que s’han produït «avanços substancials» i que l’acord «és possible», encara que està «pendent» de concrecions en matèries com exempcions de quotes, ‘comptador a zero’, treballadors fixos discontinus i l’esforç del compromís de treball. La resolució dels serrells, afegix CCOO, determinarà la posició final del sindicat.

 

Per la seua part, fonts de la patronal indiquen que després de l’última proposta del govern espanyol encara «no es pot parlar d’acord». En este sentit, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha advertit que la seua organització no donaria suport a un text que deixa fora a moltes empreses i sectors. La decisió final es coneixerà al llarg d’este dimarts.

 

Exoneracions de fins al 100% pels ERTO del rebrot

Fonts del diàleg social destaquen que la nova proposta del govern eleva les exoneracions de les quotes empresarials en el cas dels ERTO del rebrot, aquells que les empreses poden presentar si la seua activitat es veu afectada per les restriccions imposades per les autoritats.

 

De fet, fonts de la negociació indiquen que les exoneracions pels ERTO del rebrot, a les que podran acollir-se totes les empreses que ho necessiten, s’han ampliat inclòs fins al 100%, quan en propostes anteriors del govern estes se situaven entre el 75% i el 85%. Segons les mateixes fonts, el govern es manté en la seua idea que la pròrroga dels ERTO de força major es focalitze en els sectors més castigats per la pandèmia, entre ells el sector turístic.

 

Els ERTO d’esta classe de sectors tindran exempcions de quotes del 85% per cada mes del període octubre 2020-gener 2021 en el que l’empresa tinguera el 29 de febrer d’este  any menys de 50 treballadors en plantilla i del 75% si comptava amb més de 50 treballadors. D’eixes exoneracions també es podran beneficiar aquelles empreses que, encara que no formen part dels sectors, sí que es troben en la seua cadena de valor o el seu negoci depenga de la majoria d’ells.

 

Protecció per fixos discontinus i treballadors a temps parcial

Finalment, el preacord amb els sindicats millora la protecció de fixos discontinus i treballadors a temps parcial, que cobraran el 100% de prestació de l’atur amb els límits que fixa la llei, i manté el ‘comptador a zero’ en les prestacions dels ERTO, que seguiran tenint una quantia equivalent al 70% de la base reguladora encara que es cobren durant més de sis mesos.

 

Al mateix temps, també es contempla la impossibilitat de despedir, una mesura que, també està frenant el suport de la CEOE al text. El precord també inclou el compromís d’obrir una taula de negociació per a donar protecció als treballadors temporals que han estat afectats per ERTO i que finalment han anat a l’atur, els que seues cotitzacions no són suficients per a obtindre una prestació d’atur.

Últimes notícies

Les Corts reclamen prorrogar la vida útil de la central nuclear de Cofrentes més enllà de 2030

El ple de Les Corts Valencianes aprova, amb el suport de PP i Vox, instar el Govern a ampliar la vida útil de la central nuclear de Cofrentes més enllà de 2030 i tomba totes les iniciatives de l'oposició.

L’oposició acusa a Pérez Llorca d’endollar a la seua parella i el PSPV exigix la seua dimissió

PSPV i Compromís acusen a Juanfran Pérez Llorca d'afavorir a la seua parella en la Diputació de València i els socialistes li reclamen que dimitisca i convoque eleccions, mentres el president defén la legalitat de la seua trajectòria funcionarial.

El PPCV denuncia un nou atac amb pintades a la seua seu regional a València

El PPCV denuncia un nou atac vandàlic amb pintades en la seua seu regional de València i l'atribuïx a sectors de l'independentisme català, al qual acusa de fomentar la confrontació.

Les reserves d’última hora disparen l’ocupació hotelera al 82% en la Setmana Santa valenciana

Les reserves d'última hora impulsen l'ocupació hotelera en la Comunitat Valenciana fins al 82,4% en els dies centrals de Setmana Santa, amb Benidorm, València i Peníscola al capdavant.

La CHJ encara la recta final de la reconstrucció del barranc de Poio després de la dana

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer ultima la reconstrucció del barranc de Poio, danyat per la dana d'octubre de 2024, amb una inversió de 20 milions i noves defenses enfront d'inundacions.

Les Corts avalen el canvi legal que aplana l’arribada de quadres de Sorolla a València

Les Corts Valencianes han validat el decret llei que modifica la llei de Patrimoni cultural per a facilitar la seu a València de la Hispanic Society i l'arribada de 220 obres de Sorolla, en una votació dividida per blocs.

Detinguda a Torrent per empadronar il·legalment a estrangers a canvi de mil euros

Una dona de 33 anys ha sigut detinguda a Torrent acusada d'afavorir la immigració il·legal i falsificar contractes de lloguer i empadronaments a canvi de mil euros, a més de coaccionar a inquilins vulnerables.

Pérez Llorca investigarà el gasto de Camps i compara amb els 187.000 euros de Puig en 2025

Pérez Llorca es compromet a investigar a fons els 15.000 euros en combustible atribuïts a Camps i subratlla que el major gasto en 2025 correspon al expresident Ximo Puig, amb més de 187.000 euros.