La sexsomnia, que ve del terme anglés ‘sleep sex’, és un trastorn del somni que fa que una persona siga capaç de tindre sexe mentre dorm i, en despertar, no recordar absolutament res de l’ocorregut. Això pot ser problemàtic, perquè es tracta d’alguna cosa semblança al que ocorre a les persones que pateixen somnambulisme.
De fet, la sexsomnia pot considerar-se com una mena de somnambulisme, però en este cas el trastorn està relacionat amb l’activitat sexual de la persona mentre dorm.
La sexsomnia és molt poc freqüent i les persones afectades no acostumen a consultar-ho amb professionals per vergonya o temor a ser jutjats, o simplement perquè no entenen que és un problema mèdic.
Símptomes i causes de la sexsomnia
La sexsomnia presenta alguns símptomes molt clars d’identificar: la masturbació, els gemecs i la cerca d’una relació sexual, habitualment amb actitud agressiva, durant el somni. Entre estos símptomes, l’últim pot comportar problemes en la relació de parella, perquè si un dels dos increpa a l’altre de manera agressiva durant la nit, pot causar malestar i preocupació.
Experts de la Societat Espanyola del Somni o la Unitat Multidisciplinària de Trastorns del Somni de l’Hospital Clínic de Barcelona afirmen que la causa de la sexsomnia es desconeix hui dia, ja que les persones que la presenten no mostren cap alteració sexual, cap malaltia psicològica i/o psiquiàtrica ni tampoc cap experiència sexual traumàtica viscuda.
Com es detecta?
Per a arribar al diagnòstic de la sexsomina, la persona ha d’acudir a l’especialista, que serà l’encarregat d’interrogar-li a ell i a la seua parella. Si es confirma l’activitat sexual durant el somni sense que el pacient haja consumit drogues, alcohol, o qualsevol substància que poguera alterar el seu comportament o records, se li realitza una polisomnografia. Esta prova serveix per a diagnosticar trastorns del somni i registra l’activitat cerebral i els moviments oculars del pacient adormit.
Segons adverteix, és més freqüent del que es pensa. «Habitualment és més freqüent en l’home que en la dona, però no se sap exactament la freqüència de casos descrits. Sí que sol ser habitual entre els 25 i els 45 anys. No se sol veure en persones d’edat superior als 60″, afirma l’especialista en somni.
Conseqüències i tractament de la sexsomnia
Les conseqüències de la sexsomnia poden ser psicològiques, quan afecten la vida en parella, i poden arribar a ser legals en alguns casos, com en el cas de Stephen Lee Davies, qui va ser absolt d’una violació a una xica de 16 anys per patir sexomnia, en 2009 a Gal·les (Gran Bretanya).
A nivell de parella, quan un dels dos pateix sexsomnia, l’habitual és acabar dormint separats per a evitar ser molestats. No obstant això, cal dir que algunes parelles han arribat a confessar que el sexe amb el seu company/a adormit/da ha sigut millor que el sexe estant despert/a.
Quan una persona pateix sexsomnia, alguna cosa que se li sol diagnosticar gràcies a la seua parella, que és la que ha viscut el comportament sexual anòmal del seu company/a, els experts en somni solen tractar-ho de la següent manera:
• Cal aconseguir llevar els factors desencadenants, per la qual cosa el més recomanable és seguir unes correctes pautes de somni.
• Quant a l’ús de medicaments, se sol recórrer a fàrmacs de la família del Valium i també s’han descrit casos que han evolucionat de manera positiva recorrent a la melatonina.
