Recomanen als vacunats d’AstraZeneca que vigilen els símptomes d’alerta

L’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglés) acaba de certificar que les «avantatges de la vacuna AstraZeneca són molt més grans que els riscos», tot i que confirma que ha trobat» un possible vincle «entre l’administració de les dosis i l’aparició de coàguls o trombes sanguinis (com efectes adversos rars).

Per la seua banda, el Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat administrar (en el Consell Interterritorial) la vacuna contra el coronavirus desenvolupada per AstraZeneca només a les persones entre 60 i 65 anys.

Davant d’esta informació i per evitar complicacions, el Col·legi Oficial d’Infermeria de València (COEV) recomana a totes les persones que s’hagen de vacunar o s’hagen vacunat recentment amb dosis d’AstraZeneca vigilen els símptomes físics i sol·licitar atenció sanitària quan es patisca algun dels supòsits descrits pels especialistes com a greus.

Des de la EMA, que ha confirmat que seguirà monitoritzant i avaluant els possibles efectes d’AstraZeneca, es consideren símptomes greus la visió borrosa o doble, dificultat per respirar, aparició de múltiples i petits hematomes a la pell (color vermell o violacis), mal de pit, mal en un braç o una cama, mal de cap intens i persistent o que empitjora passats tres dies d’haver-se vacunat.

El president de Col·legi d’Infermeria de València, Juan José Tirado, aconsella «quan aparega algun d’estos símptomes, acudir a centre de salut i explicar al personal sanitari els indicis perquè ho notifiquen a sistema de vigilància dels efectes secundaris de la vacuna AstraZeneca «.

Si la reacció fora de caràcter lleu també pot fer-se constar de manera telemàtica a través de l’enllaç http://www.notificaram.es/, on es remet a un formulari electrònic per notificar sospites de reaccions adverses a medicaments del Sistema espanyol de farmacovigilància de medicaments d’Ús Humà (SEFV-H).

Per l’Agència Europea del Medicament hi ha diferents revelacions que permeten advertir les malalties després d’haver rebut la dosi d’AstraZeneca, com un especial mal de cap que es distingeix d’un mal de cap defecte, ja que és sobtat, es pot localitzar en un costat del cap, sol interrompre el descans nocturn, empitjora si ens recostamos o al fer exercici i va progressivament empitjorant. A més, no millora amb els tractaments habituals.

En els casos en què apareguen símptomes lleus (Sensibilitat, dolor i inflamació a la zona de la punxada, cansament, mal de cap, dolor muscular i de les articulacions o nàusees) no cal acudir als centres de salut perquè s’atenuen al cap de pocs dies. Només en els casos més persistents, els experts de l’EMA recomanen consultar al personal sanitari per evitar les contraindicacions o remeiar amb analgèsics com paracetamol.

S’ha de recordar que fa unes setmanes el Govern va decidir paralitzar la seua administració després de detectar que podia produir trombes. Espanya va seguir l’exemple d’altres països europeus com Itàlia o França, que van suspendre la vacunació per esta mateixa raó. A la Comunitat Valenciana va coincidir amb el torn del personal docent i molts dels que havien anat a vacunar van saber en aquell precís moment de la notícia i van haver de tornar a casa.

El Govern va decidir reprendre la vacunació amb AstraZeneca basant-se que el benefici de la vacuna enfront de Covid-19 d’AstraZeneca en la prevenció d’hospitalització i mort per COVID-19 és superior al possible risc d’aparició d’estos esdeveniments tromboembòlics molt poc freqüents.

El passat dimecres 7 d’abril, Castella i Lleó va decidir la suspensió cautelar de la vacunació enfront de la COVID-19 amb la vacuna d’AstraZeneca-Universitat d’Oxford. No obstant això, després de la Interterritorial de Sanitat, la Junta reprendrà en les pròximes hores, «a mesura que siga factible», la vacunació enfront de la COVID-19 amb AstraZeneca, atenent a les noves pautes i circumstàncies acordades.

Per la seua banda, la Comunitat de Madrid ha rebutjat la proposta de Sanitat, però, per precaució ia l’espera d’una comunicació oficial del Ministeri, la Conselleria de Sanitat procedirà a descitar a les persones que havien d’anar a vacunar demà a la tarda. El País Basc i Ceuta s’han abstingut i la resta d’autonomies han votat a favor d’administrar la vacuna de moment a les persones entre 60 i 65 anys i la suspensió als menors de 60.

La directora executiva de la EMA, Emer Cooke, assegura que després d’analitzar «en detall amb un grup de revisió ad hoc» els 62 casos de trombes de sins venosos cerebrals i els 24 de trombosi venosa abdominal, 18 d’ells amb resultat de mort, determinen que es tracta «d’efectes secundaris molt rars «i que» el risc de mortalitat derivat del Covid-19 és molt més gran que el risc de mortalitat per estos efectes secundaris».

De la mateixa manera, la presidenta del PRAC, la Dra. Sabine Straus, aclareix que fins al quatre d’abril s’han reportat 169 casos de trombes cerebrals i 53 de trombes abdominals «en diverses desenes de milions de persones vacunades» a la Unió Europea i al Regne Unit. Concretament, han rebut esta vacuna uns 34 milions de persones: «Tot això no canvia la nostra recomanació després d’un intens debat: són efectes secundaris molt estranys de la vacuna», ha insistit, per concloure que «els avantatges de la vacuna són molt més grans que els riscos».

Últimes notícies

L’oli de les serres Espadà i Calderona obté la protecció de la UE

La Unió Europea ha inscrit l’oli d’oliva de les serres Espadà i Calderona, produït entre València i Castelló, en el registre d’indicacions geogràfiques protegides. Este distintiu reconeix la qualitat del producte i el vincle amb el territori de la Comunitat Valenciana.

El Consell només coneix per la premsa l’arribada de menors migrants a la Comunitat

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, assegura que la Generalitat només ha sabut pels mitjans de comunicació de la possible arribada de menors migrants a la Comunitat Valenciana procedents de Ceuta i denuncia la manca de comunicació del Govern central.

El Consell reclama penes més dures per als piròmans i estudiarà personar-se en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Consell ha demanat endureir el Codi Penal contra els piròmans arran de l’incendi de la Vall d’Uixó i estudiarà personar-se en la causa per reclamar les pèrdues si es confirma que va ser provocat.

Les reserves hoteleres arriben al 86 % a l’agost i apunten a un quasi ple als hotels valencians

La Comunitat Valenciana ha tancat la segona quinzena de juliol amb un 90,2 % d’ocupació hotelera i afronta la primera mitat d’agost amb el 86 % de places ja reservades, amb Benidorm i la província de València com a principals motors turístics.

Camarero atribuíx a la regularització de migrants l’aturada en la baixada de l’atur al juliol

La vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, assegura que la regularització extraordinària de migrants ha frenat la tendència descendent de l’atur al juliol en la Comunitat Valenciana i reclama finançament extra a l’Estat per a reforçar els serveis públics d’ocupació.

Pla de recuperació urgent després de l’incendi a la Serra d’Espadà

La Generalitat ha iniciat amb els ajuntaments un pla de recuperació de la Serra d’Espadà després de l’incendi que ha cremat 9.568 hectàrees, amb actuacions prioritàries en infraestructures, serveis municipals i entorn natural.

Autocaravana completa en la Comunitat Valenciana per a vore l’eclipsi solar

Les autocaravanes s’han convertit en una alternativa als hotels per a vore l’eclipsi solar del 12 d’agost, amb el parc valencià ja completament llogat.

8,7 milions per a la segona fase d’obres en la presa de Buseo després de la DANA

El Consell ha declarat d’emergència la segona fase d’obres en la presa de Buseo, amb una inversió de 8,7 milions per a reforçar-ne la seguretat després de la DANA d’octubre de 2024. Després d’una primera intervenció ja acabada, es preveu una tercera fase per a augmentar la capacitat de desguàs davant crescudes extraordinàries.
FILMOTECA D'ESTIU