5.4 C
València
Dijous, 27 novembre, 2025

Espanya es vacunarà del coronavirus en gener en tres fases: residències, sanitaris i persones dependents

 

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha assegurat en una roda de premsa que es decidirà quins grups de població accedixen primer a les vacunes contra el coronavirus en funció d’un marc ètic.

 

Segons ha avançat el diari ‘Las Provincias’, els residents i el personal dels centres de majors, 2,5 milions de persones en total, seran els primers en vacunar-se i ho faran a partir de gener, tal com preveu l’estratègia de vacunació enfront del Covid-19, que este dimarts ha sigut aprovada pel Consell de Ministres.

 

«Els residents i el personal sanitari de residències seran els primers a vacunar-se. Li seguirà el personal sanitari i les persones dependents que no estan institucionalitzats», ha explicat Illa. 

 

18 grups poblacionals

El pla del Govern establix l’existència de 18 grups poblacionals als quals se’ls anirà administrant la vacuna progressivament. Els grups s’han definit d’acord amb quatre nivells de risc: morbiditat greu i mortalitat, grau d’exposició a la malaltia, impacte socioeconòmic i el ritme de transmissió.

 

Sanitat s’ha basat en principis «ètics, d’igualtat i de dignitat», entre altres criteris, per a establir l’ordre de vacunació. Amb estos quatre grups de població, del total de 18, s’iniciarà la vacunació en el mes de gener.

 

  • Residents, personal sanitari i sociosanitari de residències de majors i persones amb discapacitat.

 

  • Personal sanitari de primera línia enfront de la pandèmia.

 

  • Resta de personal sanitari i sociosanitari.

 

  • Persones amb discapacitat que no estan en residències, però necessiten intenses mesures de suport per a desenvolupar la seua vida.

 

El Govern confia a tindre a tota la població vacunada en un any

L’ordre dels 14 grups restants serà abordat en la segona i la tercera etapa i el ministre ha assegurat que serà més endavant quan es donarà a conèixer quins seran els següents.

 

El Govern ha manifestat que en el termini d’un any, confien a poder vacunar al cent per cent de la població. L’estratègia de vacunació espanyola s’ha fixat, segons ha explicat Illa, en tres etapes.

 

La primera, en la que es disposarà «d’unu subministrament molt limitat» de dosi, s’estén de gener a març; la segona, en la qual augmentarà «de manera progressiva» la capacitat de vacunació, anirà de març a juny i en la tercera s’immunitzarà als 18 grups poblacionals contemplats.

 

Els 140 milions de dosis de la vacuna

Espanya té garantit el subministrament de 140 milions de dosis al llarg dels pròxims mesos, una quantitat que, a dos dosis per vacunació, permetria immunitzar a 80 milions de persones, quasi el doble de la població espanyola.

 

El motiu d’este excés en l’ordre de compra radica en el risc que suposa estar adquirint medicaments que encara no estan fabricats. Amb esta estratègia, compartida en la Unió Europea -que ha comprat 1.400 milions de dosis-, es pretén garantir que en cap moment escassege el subministrament.

 

En principi, les immunitzacions es duran a terme en 13.000 punts de vacunació, que en principi seran els centres d’atenció primària.

 

La vacuna no serà obligatòria

El responsable del Centre d’Emergències i Alertes Sanitàries, Fernando Simón, va apuntar el dijous passat que això dependrà de les condicions en les que s’haja d’administrar la vacuna, ja que algunes d’elles necessiten una refrigeració de 60 graus baix zero. Sanitat no farà que la vacunació siga obligatòria.

 

A demés, Sanitat contempla que l’administració de vacunes es faça «inicialment» amb cita confirmada per a «evitar el desaprofitament de dosi i seguint els protocols de seguretat».

 

D’altra banda, les dosis de vacunes administrades s’inclouran en els sistemes de registre i en la història clínica de la persona vacunada s’inclouran la data i les dades de la vacuna rebuda.

Últimes notícies

La compravenda de vivendes en la Comunitat va pujar un 1% al setembre i el preu va escalar un 13,8%

La compravenda de vivendes en la Comunitat Valenciana va repuntar al setembre un 1% fins a 9.097 operacions. El metre quadrat es va encarir un 13,8% i els préstecs van créixer un 13,5%.

Cel buidat i màximes a l’alça, amb vent fort en el nord de Castelló

Cel poc nuvolós o buidat este dijous, amb mínimes a la baixa i gelades febles a l'interior. Les màximes pujaran i el nord de Castelló tindrà vent fort.

Les Corts voten la investidura de Pérez Llorca amb el suport de Vox en l’aire

Les Corts celebren el ple d'investidura de Juanfran Pérez Llorca en substitució de Carlos Mazón. Vox decidirà el seu vot després del discurs i el seu suport és clau.

Atzeneta del Maestrat ha registrat ratxes de 63 km/h i Morella de 56 km/h

L'interior de Castelló ha concentrat les ratxes més intenses de la jornada, amb 63 km/h a Atzeneta del Maestrat i 56 km/h a Morella. L'avís groc per vent del nord-oest seguix actiu fins al matí del dijous en diferents punts de la província.

La dana d’octubre va disparar en 2024 la factura per catàstrofes a Espanya fins a 11.330 milions

La factura per catàstrofes a Espanya va ascendir en 2024 a 11.330 milions, més del doble que en 2023, per l'impacte de la dana d'octubre. El cost assegurat es va disparar i el colp econòmic va aconseguir també al PIB i a les emergències.

Controlat l’incendi sense ferits a l’hospital Saint Lucia de Cartagena; demanen auditar la seua façana ventilada

El foc s'ha iniciat en una terrassa, s'ha propagat per la façana pel vent i s'ha controlat en 20 minutos, sense ferits. S'han evacuat 113 pacients i sindicats i PSOE han demanat auditories i retirada de materials inflamables.

El Consorci de Compensació d’Assegurances supera els 4.000 milions en indemnitzacions per la DANA

El Consorci de Compensació d'Assegurances ha superat els 4.000 milions en pagaments per la DANA. Ha gestionat el 98,3% de 250.946 sol·licituds i manté 4.276 pendents.

Robo i trobo

Leo Giménez es lingüista i en el seu article d'esta setmana defensa el valencià viu i tradicional, reivindica paraules autèntiques que alguns sectors han qualificat erròniament de vulgars o castellanitzants, i critica una visió purista que se separa de la parla