Albert Ramos va posar fi a la seua carrera professional este dijous en caure en els quarts de final de la Copa Faulcombridge, disputada en el Club de Tenis València, enfront del britànic Jan Choinski per 6-4 i 7-5. Amb una invitació del torneig, el jugador de 37 anys es va acomiadar competint fins al final, en un dol ajustat que simbolitza el tram conclusiu de la seua trajectòria.
A la fi de març havia anunciat la seua retirada, argumentant que el seu cos ja no rendia al màxim nivell. La parada de València, convertida en el seu últim compromís, va tancar oficialment una carrera de llarg recorregut en el circuit ATP: 281 victòries i 333 derrotes i una posició actual de 352 del rànquing, xifres que reflectixen la resistència d’un jugador que es va mantindre en l’elit durant més d’una dècada.
Un palmarés forjat en terra
Ramos va disputar 12 finals ATP i va conquistar quatre títols: Basteu 2016, Gstaad 2019, Estoril 2021 i Córdoba 2022. La selecció de trofeus i les seues millors actuacions a Montecarlo i Roland Garros apunten a una realitat: on millor es va adaptar va ser en la terra batuda, superfície en la qual va poder consolidar els seus resultats.
En 2017 va aconseguir el seu sostre en la classificació com a número 17 del món, un any marcat per la final del Masters 1000 de Montecarlo. Llavors va eliminar a Andy Murray, que era el número u, i només va cedir davant Rafa Nadal en el partit decisiu. Una altra de les seues victòries més sonades va arribar en 2015 en superar a Roger Federer en el Masters 1000 de Shanghái, amb el suís en el número tres del rànquing.
El seu rendiment en els grans tornejos també va deixar empremta: en 2016 va firmar els seus primers quarts de final en Roland Garros, el millor registre de la seua carrera en un ‘Gran eslam’. Entre 2016 i 2022 es va mantindre de forma sostinguda entre els 50 millors, un període d’estabilitat que explica la seua capacitat per a sumar huit triomfs davant rivals situats en el top-10.
El comiat a València no sols tanca una estadística; també certifica el final d’una manera de competir que li va permetre prolongar-se al màxim nivell malgrat les exigències del circuit. La seua última aparició, amb un marcador atapeït, subratlla que l’adeu arriba després d’una decisió meditada i en un context esportiu cada vegada més exigent.
