Antònia Folguera, comunicadora i comissària especialitzada en cultura digital, ha comissariat esta setmana la posada de llarg de Vortex en Bellver Blue Tech Zone i sosté que en l’art digital ‘a penes estem rascant la superfície’. L’estrena de l’espai, concebut com un llenç immersiu d’altíssima definició, marca un punt de partida per a noves narratives que mesclen tecnologia, ciència i creació.
Amb una trajectòria que creua art, comunicació i música electrònica, Folguera s’esforça a bastir ponts entre disciplines. El seu últim treball ha sigut la creació immersiva ‘The Rhythm of the Ocean’, de l’estudi Desilence, que ha presentat en Vortex com a declaració d’intencions: obres pensades des del principi per a un entorn envolupant.
Un espai immersiu únic
Vortex és un cubiculum circular revestit per complet amb pantalles LED de 11K: parets, sòl i sostre són imatge. No hi ha projecció; la llum emana del propi suport, amb color i negre purs que aporten profunditat real. Folguera ho descriu com una ‘caixa de sorpreses’ que provoca un ‘wow!’ immediat, ‘com entrar en la càpsula del temps o en una nau espacial’. Eixe impacte deslliga la imaginació i obliga a compondre pensant en 360 graus i en la relació del cos amb l’espai.
La comissària ha rebut l’encàrrec de Bellver Blue Tech Zone, un projecte que combina divulgació i investigació sobre fauna marina. En visitar el lloc i veure la seua proximitat a la mar, va buscar connectar l’ànima científica amb el llenguatge de l’art: ‘l’ànima del projecte és la investigació marina i el repte era connectar-lo amb l’art’. Amb Desilence va trobar la peça adequada, perquè ja havien iniciat una proposta inspirada en l’oceà i la seua conservació.
Eixa connexió entre laboratori i creació no és nova. Folguera posa com a referència centres que incorporen artistes en residència per a dialogar amb la ciència, i defén que, a menor escala, Bellver pot fer el mateix. Un espai així permet traduir conceptes complexos en experiències sensorials que el públic entén sense mediació, i obri una via per a projectes sostinguts en el temps.
‘The Rhythm of the Ocean’ en Vortex
Per a esta posada de llarg va triar a Tatiana Halbach (Barcelona) i Søren Christensen (Dinamarca), Desilence, pel seu domini de l’entorn immersiu: ‘han sabut aprofitar fins a l’últim píxel de la sala’. El suport LED permet jugar amb la profunditat del negre, la fluïdesa del moviment i el contrast, paràmetres clau, segons el propi equip, perquè la imatge respire i no fatigue. Christensen ho resumix: ‘És una cosa única en el món’.
La peça naix en 2022 després d’un directe amb Suzanne Ciani. A partir d’eixe material, l’estudi va editar un tram de deu minuts i va desenrotllar diferents versions fins a donar forma a ‘The Rhythm of the Ocean Vortex’. La col·laboració amb Ciani afig sentit al discurs del centre, que treballa també sobre salut i longevitat; Folguera ho subratlla en triar a una pionera que, amb 80 anys i sis dècades de carrera, continua creant amb vigor.
L’experiència de visionat pretén transmetre el que se sent en estar dins de la mar: calma, vertigen i una inquietud que recorda la fragilitat del mitjà. Els artistes parlen d’una ‘pintura abstracta però inspirada en la mar’, composta des de dins del quadre i no de manera frontal. En Vortex, el fet que tot siga pantalla provoca la sensació que el sòl es mou i el món gira; eixa força, a vegades fins i tot un poc intimidante, és la que dona sentit al format i explica per què Folguera insistix que només hem començat a veure les seues possibilitats.



