L’Acadèmia Valenciana de la Llengua presenta les publicacions relacionades amb la celebració de l’Escriptor de l’Any 2023, dedicat als «Escriptors valencians de l’exili». Es tracta del facsímil del poemari Miratge, d’Angelí Castanyer, la reedició d’El País Valencià i els altres, d’Emili Gómez Nadal, a cura de Francesc Pérez Moragón, i la miscel·lània La pàtria llunyana.
L’acte tindrà lloc el dimarts 13 de febrer, a les 19 hores, en la sala Seminari del Centre Cultural La Nau, a València. En la presentació participaran la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, el president de la Comissió Escriptor de l’Any 2023, Josep Palomero, i el curador d’El País Valencià i els altres, Francesc Pérez Moragón.
Miratge
Miratge és un dels dos únics poemaris que l’exili valencià va publicar a França. Castanyer va presentar, en 1954, en edició d’autor, este poemari, primer i únic exemplar de la col·lecció Quaderns Literaris del Casal Valencià de París, que comprén tretze poemes distribuïts en dos parts, precedides d’una il·lustració de Juli Macián. Angelí Castanyer fou un dels fundadors, en 1947, de la Casa Regional Valenciana de París, ciutat en què s’havia establit després de la Segona Guerra Mundial procedent d’Orà, on havia anat a parar amb el seu germà Josep, embarcats en l’Stanbrook.
En els anys cinquanta i seixanta, l’autor homenatjat per l’Acadèmia va fer bastants conferències, es va ocupar de redactar diversos manifests ideològics i va col·laborar en diferents mitjans de l’exili, ocupacions que li van impedir dedicar-se amb més constància a l’obra pròpia. Castanyer col·laborà en Senyera, Pont Blau, Vincle, Foc Nou —publicació mensual de la Joventut del Casal de Catalunya de París—, Mirador Valencià de la Humanitat, i en Nueva República, que dirigí ell mateix.
També va participar esporàdicament en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de l’exili. De fet, va resultar premiat en els celebrats a Londres (1947) i a Nova York (1951). També va formar part del consistori dels Jocs Florals que es van celebrar a París en 1965, en l’amfiteatre Richelieu de la Sorbona.
El País Valencià i els altres
El País Valencià i els altres és un llibre escrit en l’exili, però no és un llibre d’exiliat. Fou escrit en un ambient de llibertat personal, pensant més en el present i en el futur del seu poble, de la seua «ètnia», que no en el passat. A banda dels diaris anotats des de 1944, arran de l’alliberament de París, este llibre és la més clara demostració de la fidelitat de l’autor a la seua llengua materna i a lectures i experiències que estaven en el rerefons d’estes pàgines. La primera edició va aparéixer a València en 1972, en la segona etapa de l’editorial L’Estel, que dirigia Manuel Sanchis Guarner. Llegint-lo, moltes persones van descobrir un autor que ignoraven. Per desgràcia, aquell assaig no tingué continuïtat, i l’autor continuà allunyat del país.
La pàtria llunyana, la miscel·lània
La miscel·lània titulada La pàtria llunyana (citant un vers de Francesc Puig Espert), a càrrec de l’acadèmic Josep Palomero, reunix trenta-huit articles distribuïts en quatre apartats, que corresponen a les mateixes seccions de l’exposició que s’exhibix en la sala Martínez Guerricabeitia des del 21 de novembre del 2023. «En tractar-se d’un conjunt d’autors exiliats, el projecte ha resultat més complex que en ocasions anteriors, en què, normalment, l’Acadèmia va optar per una sola figura», explica Palomero.
«Geografies de l’exili» és la primera secció del llibre, en la qual trobem quatre textos: la periodista Rosa Brines presenta els camps de treball d’Àfrica del Nord; Miquel Aguirre, director del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, escriu sobre els camps d’internament dels exiliats a França; Manuel Aznar detalla la tercera geografia important de l’exili, Amèrica Llatina, i, per últim, Vicente Muñoz Puelles narra les peculiaritats de l’evacuació dels xiquets de Rússia.
La segona secció de la miscel·lània comprén quinze articles en què s’analitza el context i les activitats dels escriptors exiliats. En este apartat podem llegir els textos de José Ignacio Cruz, Jesús Peris Llorca, Víctor Agulló, Recaredo Agulló, Lluís Meseguer, Bruno Tur, Antoni Furió, Óscar Pérez, Andreu Beltrán, Cristina Escrivà, Vicent Climent i Agustí Colomer.
La tercera secció del volum, «La cultura valenciana exiliada», conté nou articles dels professors Irene Ballester, Jorge García, Carme Jordà, Maite Palomares, Fernando Usó, José Luis Baró, Josep Lluís Barona, Àlvar Martínez-Vidal, Víctor Agulló, Helena Paricio, Dayana Artea i José Ignacio Cruz.
L’últim apartat de la miscel·lània, «Una llarga successió d’exilis», reunix onze articles, firmats per Emilio Sales, M. Pilar Hernando, Germán Ramírez, Conxa Rodríguez, Vicent Baydal, Pilar García, José Luis Villacañas, Antoni Furió i Jesús Huguet. Els texts situen l’exili republicà del 1939 com l’últim episodi d’una successió d’exilis de la història d’Espanya.
