32.5 C
València
Dijous, 3 juliol, 2025

Benidorm Fest escalfa motors en ‘Telepasión 2021’

El Benidorm Fest, l’esdeveniment que se celebra el mes vinent a la ciutat i en el qual es triarà al pròxim representant d’Espanya en Eurovisió, escalfa motors. Prova d’això, la presència del Benidorm Fest en l’especial ‘Telepasión 2021’ emés este passat divendres per Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), en el qual, com a avantsala al gran esdeveniment eurovisiu, les presentadores Nieves Álvarez i Julia Varela van recordar alguns dels temes amb els quals Espanya ha participat en festival al llarg de la seua història.

- Advertisement -Telegram València Diari

Els números musicals interpretats per les dos des d’enclavaments tan icònics com la platja i el Passeig de Ponent o Es Castell es van rodar a la ciutat el mes de novembre passat. El programa complet es pot veure en https://www.rtve.es/play/videos/telepasion-espanola/telepasion-airlines-vuelo-2021/6259165/. Les actuacions de Nieves Álvarez i Julia Varela a Benidorm arrenquen entorn del minut 26:30.

Que és el Benidorm Fest?

El Benidorm Fest és un festival de la cançó organitzat a Espanya per l’empresa pública de comunicació Radiotelevisió Espanyola (RTVE) en col·laboració amb la Generalitat Valenciana. Este concurs determina la cançó representant del citat país per al Festival de la Cançó d’Eurovisió i se celebra des de l’any 2022 en la localitat homònima.1​ El certamen consta de dos semifinals i una final, sent el guanyador triat pel públic i per equips de jutges, les dos parts amb la mateixa influència en el resultat final.​ El festival de Benidorm serà presentat per Inés Hernand, Alaska i Máxim Huerta.

Antecedents

En 1958, a Espanya va sorgir la idea de celebrar un festival de la cançó estiuenc a l’estil del qual s’estava fent en San Remo, Itàlia, des de 1951 (vegeu Festival de la Cançó de Sant Rem). Este fet es va produir en el quiosc ‘El Tío Quico’, on es trobaven l’alcalde de la ciutat, Pedro Zaragoza Orts; l’escriptor i periodista Carlos Villacorta, director del gabinet de premsa de la Secretaria General del Moviment, i el periodista Teodoro Delgado Pomata. Al juliol de 1959 es va celebrar la primera edició d’un esdeveniment anomenat Festival Espanyol de la Cançó de Benidorm, organitzada per la Xarxa d’Emissores del Moviment des del Manila Park de la ciutat.

Història de la mecànica del festival​

La mecànica del festival durant les primeres edicions (de 1959 a 1971) va consistir a presentar els temes en doble versió, com era habitual en els festivals de la cançó del moment. El triomf de la cançó «Un telegrama» i el seu apoteòsic èxit a l’Espanya de l’època va garantir la continuïtat del festival a Benidorm, malgrat que algunes ciutats del sud d’Espanya van intentar fer-se amb l’organització del festival. Durant esta etapa es van succeir els majors èxits de la història del festival, com «Comunicando», «Quisiera ser», «Tu loca juventud», «La vida sigue igual» i «Amor amargo». A més, va comptar amb la participació d’emergents figures de la cançó lleugera espanyola, com a Duo Dinàmic, Raphael, Bruno Lomas, Joe i Luis, Michel, Los Gritos i Julio Iglesias. Igualment, encara que no va ser el seu catapulta cap a l’èxit, durant estos anys es van presentar artistes com Karina, Víctor Manuel, Lolita Garrido i Manolo Otero. A més, també va participar Rosa Bruna, qui ja gaudia d’èxit a l’estranger abans de la seua consagració a Espanya.

El declivi del festival​

D’altra banda, l’etapa que es va desenvolupar entre 1972 i 1985 va marcar un cert declivi del festival. La premsa repetia any rere any que la qualitat de les cançons anava en descens i de fet, durant estos anys, el festival només va llançar l’èxit «Soledad», d’Emilio José, i va premiar a solistes com Eduardo Rodrigo, Mochi, Juan Camacho o Dyango i a compositors com Juan Pardo, Duo Dinámico o El Lute. Altres contendents van ser Betty Missiego, Braulio, Tito Mora, José Vélez, l’actriu Beatriz Carvajal, Nydia Car, Andrés Caparrós, Bacchelli o Tino Casal. Els canvis en els panorames musical i audiovisual que va portar la transició política van comportar un creixent desinterés cap al festival. La no celebració de les edicions de 1979 i 1984 i les edicions experimentals en 1983 (no competitiva) i en 1985 (que va buscar un públic més jove, convidant a participar en grups pop-rock com Alphaville, Seguretat social o Aerolínies Federals) no van aconseguir aixecar l’interés en el públic, la qual cosa va portar a la cancel·lació del festival de 1986 a 1992.

En 1993 es va tornar a celebrar​

Més tard, després d’una pausa de set anys consecutius, en 1993 es va tornar a celebrar començant la tercera etapa del concurs. En este primer any es van diferenciar dos categories, la final de pop-rock i la de cançó lleugera, però a partir de 1994 es va tornar a l’antiga fórmula de premiar una sola cançó. L’esdeveniment es va convertir en internacional a partir de 2004, adoptant la denominació de Festival Internacional de la Cançó de Benidorm, i va deixar de celebrar-se després de la seua 39a edició per l’escàs interés del públic i dels mitjans de comunicació. Durant estes 14 edicions, la repercussió mediàtica del festival va ser nul·la, malgrat premiar amb la Sireneta d’Or a Alazán, Coral Segovia i La Década Prodigiosa i als autors Pablo Motos i Rosana Arbelo. Altres artistes rellevants del panorama musical espanyol que es van presentar en esta etapa van ser Esmeralda Grao, Paco Arrojo, Passió Vega, Luis Livingstone, Mikel Herzog, A las 10 a casa, Barei (formant part del duo Dos Punts), Jesús Cisneros i Inma Serrano.

Destacar​

Cal destacar que el festival es retransmetia per TVE, encara que durant els anys 1960 i 1970 no es va emetre íntegre perquè era un espectacle més pensat per al públic congregat a Benidorm que com a programa de televisió. Les edicions de 1993 a 1996 van ser retransmeses per Telecinco i a partir de 1997, la retransmissió va tornar a realitzar-se per TVE i pel canal autonòmic Canal 9. L’edició de 2006 no va tenir cobertura televisiva nacional, ja que TVE es va desvincular del projecte i només va ser emesa per Canal 9.​

Últimes notícies

Moren dos persones per colps de calor a Castelló i Alacant durant onada de calor històrica

Un home de 52 anys i una dona de 53 moren per colps de calor a Castelló i Alacant respectivament, en ple episodi de calor extrema segons Sanitat.

Tanquen temporalment les platges de Cullera i Calp per contaminació bacteriana en l’aigua

Les platges de Dosser a Cullera i Arenal-Bol a Calp han sigut tancades temporalment per la detecció de bacteris en l'aigua. Es realitzen anàlisi i remostrejos per a garantir la seguretat.

Moren dos persones per colps de calor a Castelló i Alacant durant onada de calor

Dos persones, un home de 52 anys i una dona de 53, moren per colps de calor a Castelló i Alacant durant una intensa onada de calor a Espanya.

Juny de Rècord en Hotels de Benidorm i Costa Blanca Potència la Recuperació Turística a València

El turisme en la Comunitat Valenciana inicia l'estiu 2025 amb un juny rècord en ocupació hotelera, destacant Benidorm i la Costa Blanca, mentres València consolida la seua recuperació.

Víctimes de la DANA visiten la vall alemanya del Ahr, afectat per inundacions mortals en 2021

La presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O visita la vall alemanya del Ahr, on en 2021 van morir 134 persones per inundacions, per a conéixer les iniciatives de reconstrucció i prevenció després de la tragèdia.

Dos anys de presó per al patró d’una pastera amb 14 migrants a la deriva sense queviures ni aigua

Un patró algerià ha sigut condemnat a dos anys i un mes de presó per pilotar una pastera amb 14 migrants, sense queviures ni aigua, que va quedar a la deriva enfront de la costa de San Javier, Múrcia.

Hotels del litoral valencià registren un 75% d’ocupació al juliol amb rècords a Benidorm i València

Els hotels del litoral valencià aconseguixen un 75% d'ocupació al juliol, liderats per Benidorm amb un 89% i València amb un 81,5%. Es preveuen xifres rècord este estiu.

El festival MIAU de Fanzara celebra la seua novena edició sense ajudes municipals i amb finançament propi

El festival d'art urbà MIAU a Fanzara celebra la seua novena edició en 2025 finançat íntegrament amb recursos propis, després de l'eliminació de la subvenció municipal i sense suport institucional.