Mastodon
22.8 C
València
Dilluns, 15 setembre, 2025

Benidorm Fest escalfa motors en ‘Telepasión 2021’

El Benidorm Fest, l’esdeveniment que se celebra el mes vinent a la ciutat i en el qual es triarà al pròxim representant d’Espanya en Eurovisió, escalfa motors. Prova d’això, la presència del Benidorm Fest en l’especial ‘Telepasión 2021’ emés este passat divendres per Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), en el qual, com a avantsala al gran esdeveniment eurovisiu, les presentadores Nieves Álvarez i Julia Varela van recordar alguns dels temes amb els quals Espanya ha participat en festival al llarg de la seua història.

Els números musicals interpretats per les dos des d’enclavaments tan icònics com la platja i el Passeig de Ponent o Es Castell es van rodar a la ciutat el mes de novembre passat. El programa complet es pot veure en https://www.rtve.es/play/videos/telepasion-espanola/telepasion-airlines-vuelo-2021/6259165/. Les actuacions de Nieves Álvarez i Julia Varela a Benidorm arrenquen entorn del minut 26:30.

Que és el Benidorm Fest?

El Benidorm Fest és un festival de la cançó organitzat a Espanya per l’empresa pública de comunicació Radiotelevisió Espanyola (RTVE) en col·laboració amb la Generalitat Valenciana. Este concurs determina la cançó representant del citat país per al Festival de la Cançó d’Eurovisió i se celebra des de l’any 2022 en la localitat homònima.1​ El certamen consta de dos semifinals i una final, sent el guanyador triat pel públic i per equips de jutges, les dos parts amb la mateixa influència en el resultat final.​ El festival de Benidorm serà presentat per Inés Hernand, Alaska i Máxim Huerta.

Antecedents

En 1958, a Espanya va sorgir la idea de celebrar un festival de la cançó estiuenc a l’estil del qual s’estava fent en San Remo, Itàlia, des de 1951 (vegeu Festival de la Cançó de Sant Rem). Este fet es va produir en el quiosc ‘El Tío Quico’, on es trobaven l’alcalde de la ciutat, Pedro Zaragoza Orts; l’escriptor i periodista Carlos Villacorta, director del gabinet de premsa de la Secretaria General del Moviment, i el periodista Teodoro Delgado Pomata. Al juliol de 1959 es va celebrar la primera edició d’un esdeveniment anomenat Festival Espanyol de la Cançó de Benidorm, organitzada per la Xarxa d’Emissores del Moviment des del Manila Park de la ciutat.

Història de la mecànica del festival​

La mecànica del festival durant les primeres edicions (de 1959 a 1971) va consistir a presentar els temes en doble versió, com era habitual en els festivals de la cançó del moment. El triomf de la cançó «Un telegrama» i el seu apoteòsic èxit a l’Espanya de l’època va garantir la continuïtat del festival a Benidorm, malgrat que algunes ciutats del sud d’Espanya van intentar fer-se amb l’organització del festival. Durant esta etapa es van succeir els majors èxits de la història del festival, com «Comunicando», «Quisiera ser», «Tu loca juventud», «La vida sigue igual» i «Amor amargo». A més, va comptar amb la participació d’emergents figures de la cançó lleugera espanyola, com a Duo Dinàmic, Raphael, Bruno Lomas, Joe i Luis, Michel, Los Gritos i Julio Iglesias. Igualment, encara que no va ser el seu catapulta cap a l’èxit, durant estos anys es van presentar artistes com Karina, Víctor Manuel, Lolita Garrido i Manolo Otero. A més, també va participar Rosa Bruna, qui ja gaudia d’èxit a l’estranger abans de la seua consagració a Espanya.

El declivi del festival​

D’altra banda, l’etapa que es va desenvolupar entre 1972 i 1985 va marcar un cert declivi del festival. La premsa repetia any rere any que la qualitat de les cançons anava en descens i de fet, durant estos anys, el festival només va llançar l’èxit «Soledad», d’Emilio José, i va premiar a solistes com Eduardo Rodrigo, Mochi, Juan Camacho o Dyango i a compositors com Juan Pardo, Duo Dinámico o El Lute. Altres contendents van ser Betty Missiego, Braulio, Tito Mora, José Vélez, l’actriu Beatriz Carvajal, Nydia Car, Andrés Caparrós, Bacchelli o Tino Casal. Els canvis en els panorames musical i audiovisual que va portar la transició política van comportar un creixent desinterés cap al festival. La no celebració de les edicions de 1979 i 1984 i les edicions experimentals en 1983 (no competitiva) i en 1985 (que va buscar un públic més jove, convidant a participar en grups pop-rock com Alphaville, Seguretat social o Aerolínies Federals) no van aconseguir aixecar l’interés en el públic, la qual cosa va portar a la cancel·lació del festival de 1986 a 1992.

En 1993 es va tornar a celebrar​

Més tard, després d’una pausa de set anys consecutius, en 1993 es va tornar a celebrar començant la tercera etapa del concurs. En este primer any es van diferenciar dos categories, la final de pop-rock i la de cançó lleugera, però a partir de 1994 es va tornar a l’antiga fórmula de premiar una sola cançó. L’esdeveniment es va convertir en internacional a partir de 2004, adoptant la denominació de Festival Internacional de la Cançó de Benidorm, i va deixar de celebrar-se després de la seua 39a edició per l’escàs interés del públic i dels mitjans de comunicació. Durant estes 14 edicions, la repercussió mediàtica del festival va ser nul·la, malgrat premiar amb la Sireneta d’Or a Alazán, Coral Segovia i La Década Prodigiosa i als autors Pablo Motos i Rosana Arbelo. Altres artistes rellevants del panorama musical espanyol que es van presentar en esta etapa van ser Esmeralda Grao, Paco Arrojo, Passió Vega, Luis Livingstone, Mikel Herzog, A las 10 a casa, Barei (formant part del duo Dos Punts), Jesús Cisneros i Inma Serrano.

Destacar​

Cal destacar que el festival es retransmetia per TVE, encara que durant els anys 1960 i 1970 no es va emetre íntegre perquè era un espectacle més pensat per al públic congregat a Benidorm que com a programa de televisió. Les edicions de 1993 a 1996 van ser retransmeses per Telecinco i a partir de 1997, la retransmissió va tornar a realitzar-se per TVE i pel canal autonòmic Canal 9. L’edició de 2006 no va tenir cobertura televisiva nacional, ja que TVE es va desvincular del projecte i només va ser emesa per Canal 9.​

Últimes notícies

18 quilòmetres de retencions en l’A-7 per un accident a Bétera i un altre incident a la Cañada

L'A-7 suma fins a 18 km de cues en sentit Barcelona després d'un accident a Bétera amb el carril esquerre tallat i un altre incident a la Cañada. L'embós s'estén del km 336 al 318 i complica l'hora punta en l'àrea de València.

Ruixats amb tempesta a l’interior de Castelló i màximes a l’alça a València

Baixa probabilitat de ruixats localment forts amb tempesta a l'interior nord de Castelló a la vesprada i màximes en ascens a l'interior de València. Vent fluix, entrada d'este a la vesprada i cels més oberts al migdia.

Barcelona firma un 6-0 al València i recupera la seua millor versió

Golejada incontestable en el Johan Cruyff amb doblets de Fermín, Raphinha i Lewandowski. L'equip de Flic mana en joc i se situa segon a dos punts del líder.

Gayà lamenta el 6-0 i admet que el Barça els té presa la mesura

El capità del València va qualificar de molt dolorosa la derrota per 6-0 davant el Barcelona i va recordar el 7-1 del curs passat. Va assenyalar que el segon gol de Raphinha els va deixar tocats i va demanar reaccionar amb treball.

6-0: El Barcelona arrasa al València i recupera sensacions

L'equip de Hansi Flic es va reconciliar amb la seua millor versió i va firmar un 6-0 davant el València en l'estrena del Johan Cruyff en LaLiga, amb doblets de Fermín, Raphinha i Lewandowski.

Fermin Lopez dona avantatge al Barcelona al descans davant el València (1-0)

El Barcelona mana 1-0 a l'intermedi en l'Estadi Johan Cruyff gràcies a una miqueta de Fermin Lopez en el minut 29. El València a penes inquiet en la primera part.

Flic introduïx sis canvis i el València suma a Gayà i Copete

El Barcelona trencada amb sis novetats, inclòs el debut oficial de Roony i la titularitat de Rashford. El València reforça la defensa amb Gayà i Copete i apunta a una línia de cinc.

Flic revoluciona l’onze amb sis canvis; Gayà i Copete, novetats al València

El Barcelona introduïx sis canvis en el seu onze davant el València, amb el debut oficial de Roony Bardghji i Ferran Torres com a referència. Els de Corberán incorporen a Gayà i Copete i apunten a una línia de cinc arrere.