El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va advertir que hi haurà conseqüències legals per a les comunitats autònomes que incomplisquen la llei que ordena la derivació de menors migrants no acompanyats des dels territoris més tensionados cap a altres regions. Va respondre així en ser preguntat per l’eventual intervenció de forces i cossos de seguretat en cas de desobediència, possibilitat esmentada pel titular de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. Bolaños va afirmar que no contempla un incompliment obert, però va subratllar que vulnerar la norma implicarà responsabilitat.
Repartiment amb criteris objectius
El ministre va defendre que els criteris de distribució són objectius, clars i transparents. La norma fixa una ràtio de referència de 32,6 menors per cada 100.000 habitants i, quan una comunitat triplica eixe llindar, s’activa el trasllat a altres autonomies. El plantejament es presenta com un mecanisme de solidaritat amb els territoris que suporten major pressió migratòria, entre ells Canàries, Ceuta i Melilla, a més de regions com Andalusia o Balears.
Este dijous entra en vigor l’últim decret que posa en marxa la solidaritat obligatòria exigida per Canàries. El text delimita la capacitat d’acolliment de cada comunitat i marca un calendari: en el termini d’un any es derivarà a uns 3.000 adolescents i xiquets des de les zones més tensionadas cap a altres regions. A partir de setembre, els menors que arriben a territoris en situació de saturació seran traslladats en un màxim de 15 dies. L’objectiu és evitar el col·lapse de recursos en els punts de major arribada i garantir una atenció més equilibrada en el conjunt del país.
La destinació dels trasllats seran comunitats amb menor ocupació de places, i el repartiment tindrà en compte paràmetres addicionals: nivell de renda, taxa d’atur, dispersió geogràfica, esforç previ realitzat, insularitat i situació fronterera. Estos factors busquen ajustar la càrrega de manera proporcionada a les capacitats reals de cada autonomia i reconéixer el treball ja efectuat per algunes d’elles.
Amb les dades de màxims fets públics al juliol, el Govern va calcular que Andalusia (677), Madrid (647) i la Comunitat Valenciana (571) són les regions cridades a rebre més menors. A continuació se situen Castella-la Manxa (320), Galícia (317), Aragó (251), La Rioja (205), Castella i Lleó (197), Extremadura (159), Cantàbria (156), Astúries (144), Regió de Múrcia (133), Navarra (188) i illes Balears (49).
Per l’esforç d’acolliment acumulat, ni País Basc ni Catalunya estan obligades a rebre nous menors; així i tot, Catalunya va anunciar la seua intenció d’atendre almenys 31. En paral·lel, contra este decret litigen en els tribunals deu comunitats presidides pel PP i també Castella-la Manxa, governada pel PSOE. Enfront d’eixes impugnacions, Bolaños va reiterar la vigència de la norma i va confiar en el compliment per part de totes les administracions autonòmiques.
