La Flotilla de la Llibertat ultima la seua eixida des de Tunísia cap a Gaza amb la determinació d’arribar el més lluny possible. Juan Bordera, diputat autonòmic de Compromís i integrant del dispositiu a bord del vaixell Sirius, sosté que existix por a una possible intervenció, però que és major el temor al fet que continue la vulneració de la legalitat internacional per part d’Israel. L’expedició, de caràcter humanitari, insistix que el seu objectiu és aconseguir Gaza i visibilitzar la seua demanda de respecte al dret internacional.
Bordera viatja en el Sirius al costat de vint-i-sis persones més de tretze nacionalitats. Segons va explicar en una connexió informativa, l’eixida està prevista per a demà des del port tunisià on es troba l’embarcació. Són conscients que podrien no arribar per alguna intervenció que els frene en ruta, un escenari que contemplen des de l’inici de la travessia.
Malgrat dos atacs patits prèviament en un territori que no esperaven, els ànims es mantenen alts. El grup interpreta eixos incidents com una reafirmació de la seua determinació i assegura que els han fet sentir-se més fortes. El pla continua sent avançar fins on siga possible, fins i tot assumint que el risc pot augmentar en determinats moments del trajecte.
Eixida des de Tunísia i coordinació en aigües internacionals
La partida es remena al migdia o a mitjan vesprada, amb un punt de reagrupació en aigües internacionals entre Tunísia i Itàlia. La idea és navegar en comboi per a guanyar coordinació, seguretat i visibilitat. Un vaixell de rescat s’ha unit al dispositiu per a donar suport en cas d’intervenció o atac, la qual cosa reforça la capacitat de resposta si hi haguera ferits o incidències en alta mar.
La possibilitat d’abordatge o detenció no minva les ganes dels participants, que assumixen el risc. Reconeixen, a més, que pot ser major per a persones amb sang palestina, per les possibles conseqüències més greus que afronten en cas d’intervenció. Així i tot, insistixen a mantindre el rumb i a actuar conforme a protocols estrictes per a minimitzar danys i protegir la tripulació.
L’organització ha impartit formació específica sobre com reaccionar davant diferents escenaris. Han aprés on col·locar-se perquè qualsevol actuació quede registrada per les cambres de bord i la conducta que han de mantindre, inequívocament pacífica. Documentar els fets és, per a la flotilla, una forma de transparència i de resguard jurídic enfront de possibles acusacions o incidents en alta mar.
Protocols de seguretat i paper de la societat civil
La vida a bord del Sirius no és senzilla. Es tracta d’un vaixell d’exposició que ha sigut reparat per a integrar-se en la flota, amb un dia a dia que Bordera descriu com a caòtic per la falta d’espai i la duresa de les travessies per a persones sense experiència en la mar. Són freqüents els marejos i vòmits. De les vint-i-huit persones que van partir de Barcelona, només dos han deixat l’embarcació, una per problemes familiars i una altra per motius de salut, la qual cosa reflectix el compromís de la resta malgrat les dificultats.
En el pla diplomàtic, Bordera afirma que des que va embarcar no ha tingut contacte amb representants de la diplomàcia espanyola, tampoc amb el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. Sí que té constància que hi ha persones amb comunicació directa amb diplomàtics o governs europeus que s’han oferit a intervindre en cas d’atac amb ferits. Això suggerix que, encara que no hi ha un acompanyament oficial permanent, existixen canals per a activar assistència si la situació es complica.
En la seua valoració política, Bordera denuncia que el genocidi a Gaza estaria causant més morts dels reconeguts oficialment i sosté que Israel està cada vegada més sola a nivell internacional. Considera que Espanya intenta fer alguna cosa, però de manera insuficient, i que la societat civil està espentant amb més força. En eixe marc, presenta la Flotilla de la Llibertat com un èxit de la mobilització ciutadana que pretén obrir una via humanitària i obligar al fet que es complisca el dret internacional.
Amb eixa premissa, la flotilla manté el seu pla de salpar i reagrupar-se en alta mar. Encara que la por siga present, els seus integrants recalquen que la seua prioritat és arribar a Gaza o acostar-se el màxim possible, documentar qualsevol intervenció i sostindre la seua protesta pacífica. La seua estratègia passa per la coordinació, la visibilitat i el registre de tot el que ocórrega per a donar testimoniatge i reclamar responsabilitats si es vulnera la legalitat.
