La destructiva dana que va arrasar gran part de la província de València el 29 d’octubre ha posat a desenes de municipis davant una cruïlla: «tornar al vell» o intentar «afrontar la reconstrucció apostant des de l’economia social i local». «Almenys, volem intentar somiar que una altra manera de fer les coses és possible i comptant sempre amb les persones que han patit la barrancada en primera persona».
Aquest és el punt de partida dels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció, un moviment que ja s’està organitzant en diverses de les localitats de la ‘zona zero’ de la riuada i que naix amb una premissa fonamental: «donar una resposta a la situació que s’ha creat a partir de la catàstrofe amb la participació de les persones que han patit directament el drama i que han de ser presents en la planificació del seu futur».
Així ho explica a Europa Press Toni Valero, integrant de la Koordinadora de Col·lectius del Parc Alcosa, a Alfafar, que està impulsant la iniciativa. Més d’un centenar de persones de diverses poblacions han participat en una primera reunió per a acordar els pròxims passos que seguiran.
Com a primer fruit sorgeixen noves propostes de comités –aquest mateix dissabte es desenvolupa a Benetússer una assemblea oberta per a habilitar un espai propi de reflexió i acció– i un calendari, que inclou una presentació pública d’aquests òrgans el 29 de gener.
«Ara toca reconstruir i això només serà possible amb la participació directa de tots els afectats mitjançant la creació de Comités d’Emergències i Reconstrucció en cada municipi enfangat en els quals participen totes les persones afectades, les associacions, les esglésies, el personal sanitari i docent, les empreses locals, els negocis xicotets i, per descomptat i els ajuntaments…», expliquen.
De la mateixa família que «Els Salvem»
Així doncs, els comités recuperen l’esperit de moviments socials com les plataformes ‘Salvem’. «Són iniciatives de la mateixa família, que pretendre donar el protagonisme a la població per a participar en política amb la seua pròpia veu», assenyala Valero.
Des d’aquest punt de vista, es marquen com a meta constituir organismes participatius que elaboren i coordinen plans de mesures d’emergències i que, alhora, puguen funcionar com a interlocutors amb les institucions per a mobilitzar recursos.
I ho fan, apunten, des d’una «visió crítica del que ha ocorregut» i de la gestió de la tragèdia, ja que «l’administració no ha estat a l’altura». «Ara, si no ens deixen participar, serà una segona manera d’ofegar-nos», adverteixen.
Voluntat política
Perquè aquests reptes es facen realitat, els promotors dels comités són conscients que han de comptar amb la voluntat política per a acompanyar-los.
«Entenem la política com a acció i com a dret de la ciutadania. Les paraules estan tan pervertides que es confon la política amb la gestió particularitzada d’interessos de l’administració, però del que realment es tracta és de treballar per interessos comuns col·lectivament per a poder sobreviure. Això és la política i cal cridar-la pel seu nom perquè no li l’apropien els que es proclamen salvadors i li l’apropien», reflexiona aquest portaveu.
Per això, confia que les corporacions municipals s’unisquen i donen suport a aquests projectes. «Seria l’ideal. Ens agradaria que l’espai que oferim siga respectat i cura per a aconseguir la nostra participació, però no com a ‘florers’ que donen suport a decisions ja preses, sinó comptant amb nosaltres», conclou.
