Compromís ha denunciat este dimarts una persecució judicial i política contra Mónica Oltra després que l’Audiència Provincial haja ordenat al Jutjat d’Instrucció número 15 de València obrir juí oral contra l’exvicepresidenta i altres nou acusats pel presumpte encobriment dels abusos a una menor comeses pel seu exmarit. La formació ha emmarcat la resolució com l’últim episodi d’un procés que, al seu juí, s’ha utilitzat per a apartar-la de la primera línia i condicionar el debat polític.
Els diputats Alberto Ibáñez i Àgueda Micó han fixat la posició de Compromís en el Congrés. Ibáñez ha qualificat la jornada com ‘un dia trist’ i ha opinat que desclassificar els arxius del 23-F no servirà si no s’impulsa una ‘democratització la justícia’. A més, ha interpel·lat a les forces democràtiques i als qui es van deixar ‘arrossegar per la pressió’ davant el que ha descrit com ‘el pitjor cas d’infàmia de la política valenciana’.
Obertura de juí i acusacions de lawfare
Ibáñez ha subratllat que ‘durant més de dos anys, quinze persones han sigut investigades fins a l’avorriment’ i que el jutge instructor ‘va deixar clar’ en diverses ocasions que ‘no hi havia cap indici de criminalitat, entre altres coses perquè no hi ha res’. En eixe marc, ha assenyalat que ara ‘només queda l’Audiència provincial i l’extrema dreta’ enfront d’Oltra i la resta de processaments. Amb eixe argument, ha denunciat que ‘el que s’ha fet amb la nostra companya Mónica Oltra i la resta de companys i companyes és un cas de lawfare (persecució judicial), és un cas de llevar d’al mig a la millor líder política dels valencians i les valencianes per a continuar privatitzant hospitals per a guanyar eleccions de manera corrupta’.
Per part seua, Águeda Micó ha afirmat que ‘cada vegada és més basta la persecució política’ contra la seua companya de partit i nou persones més de la Conselleria de Polítiques Inclusives. Ha reivindicat que, segons sostenen, els jutges d’instrucció i el Ministeri Fiscal han deixat clar que ‘no existix cas Mónica Oltra’, en línia amb la tesi de la defensa que no hi ha indicis d’encobriment en la gestió administrativa que es va investigar.
L’orde d’obertura de juí oral implica que el procediment deixa arrere la fase d’instrucció i s’encamina cap a l’enjudiciament, la qual cosa, per a Compromís, reforça la seua denúncia que s’està pressionant el sistema judicial amb finalitats polítics. En eixe context, la formació ha insistit en la seua crida a ‘democratitzar la justícia’, idea amb la qual busca subratllar que, en la seua opinió, no basten mesures simbòliques com la desclassificació de documents del 23-F si no van acompanyades de canvis que blinden la independència judicial enfront d’ingerències i campanyes de pressió.
Més enllà del front processal, Compromís emmarca el cas en una ofensiva política que, segons els seus portaveus, intenta condicionar majories i polítiques públiques en la Comunitat Valenciana. D’ací les seues al·lusions a la ‘extrema dreta’ i a la suposada utilització del cas per a avançar en ‘privatitzant hospitals’ i ‘guanyar eleccions de manera corrupta’, extrems que el partit presenta com a part de la motivació política que atribuïx als qui, afirmen, han impulsat la causa contra Oltra.
