Un brigada de la Guàrdia Civil ha sigut condemnat a 22 anys de presó pel Tribunal Superior de Justícia de València. Així, ha ratificat la sentència de l’Audiència d’Alacant, que havia dictat la mateixa acusatoria per l’intent d’assassinat a una companya de treball, així com a la seua família.
La dona va denunciar a l’agent després de confirmar que havia intentat matar al seu marit, al seu fill de tres anys i a ella mateixa, afegint un raticida i un insecticida als seus menjars. A més, entrava al seu domicili i els robava objectes personals. Tot açò, «per enveja»
Presó per tractar d’enverinar una família
Tots dos agents de la Guàrdia Civil compartien zona domiciliària. L’acusat disposava de les claus de l’habitatge de la denunciant, de qui a més era superior. D’aquesta manera, podia tenir accés als horaris en els quals no es trobava en la casa.
La brigada va començar a notar que desapareixien objectes de la propietat. El passaport, les claus del cotxe, les del garatge, els DNI o una fotografia van ser les primeres pertinences a desaparèixer. Posteriorment, tampoc van trobar un joguet sexual i bragues de la dona.
No obstant açò, la preocupació va incrementar en perdre un pendrive amb contingut sexual del matrimoni i en començar a notar que els aliments que conservaven en la nevera es van deteriorar ràpidament. Va ser llavors quan van col·locar una càmera es vigilància.
Tot per enveja
L’última entrada va ser registrada el 3 de juny de 2016, quan l’home es va introduir en la llar i va enverinar el menjar de la família amb raticida i insecticida. El condemnat va ser detingut i va començar la recerca sobre ell, quan es va descobrir les motivacions per les quals actuava d’aquesta manera.
En un arxiu trobat en el seu ordinador, es va trobar el següent text: «Bé, ha arribat el moment de veure si de veritat tinc valor per a fer-ho, ho he planificat moltes vegades (almenys en el meu pensament), però una cosa és pensar-ho i una altra atrevir-se a fer-ho i fer-ho, és clar».
«Pense que sóc molt covard per a fer-ho, però ho necessite, estic en un constant ‘sinvivir’ per la seua culpa, mentrestant, ella sembla ser immensament feliç i açò no ho puc suportar, no em deixa dormir a les nits. Em corroeix l’enveja, i m’ofega, si no ho faig crec que rebentaré».
