Filtrat el nom de la futura filla de Meghan Markle i el Príncep Harry?

El príncep Harry i Meghan Markle van anunciar d’una manera molt especial el seu segon embaràs (després de l’avortament que va patir la duquessa i que els va deixar tocat), concretament el dia de Sant Valentí.
Des d’eixe moment molts fans dels Ducs de Sussex no han parat de fer conjectures sobre el nom de la futura filla d’estos, que el porten sota un secretisme total.

Seguidors de la monarquia i cases d’aposta, com la britànica Ladbrokes, s’han posat d’acord en les últimes setmanes contra tot pronòstic pel fet que, també els experts, havien canalitzat el camí: Harry i Meghan volen un nom que servisca a més com a homenatge. I a més que fora d’algú volgut per tots dos.

I eixa persona no és una altra que el recentment mort duc d’Edimburg, per la qual cosa el citat portal de jocs i els fans asseguren que el nom que ara mateix té més possibilitats de ser el triat és Philippa, en honor a l’avi del príncep.

Això sí, està molt seguit d’altres noms que els fans han posat sobre la taula i que servirien, segons els entesos, amb els mateixos fins, com Elizabeth, en honor a la reina Isabel II, o fins i tot, encara que això potser els allunyava més que els acostara, Diana, per la mare de Harry, Lady Di.

Així mateix, la llista de noms es quasi infinita i de fet en el seu moment Archie ni tan sols estava en la llista de noms futuribles per al seu primogènit, però així i tot hi ha opcions que agraden molt a les cases d’aposta: Allegra, Alexandria, Victoria, Rose, Grace, Emma i Alice.

Cal recordar que, si finalment es decanten per Philippa, no serien els primers royals a fer-ho, atés que dos primes de Harry, Eugenia de York i Zara Tindall, van retre homenatge al duc d’Edimburg col·locant-los Philip als seus fills més recents (nascuts al febrer i març d’enguany) com segon nom.

Últimes notícies

Barcala defén que l’únic acte institucional del 25 de maig és el de l’Ajuntament d’Alacant

Luis Barcala reivindica que l'homenatge del 25 de maig organitzat per l'Ajuntament és l'únic acte institucional pel bombardeig del Mercat Central i evita valorar l'absència de l'oposició.

El Port d’Alacant supera el milió de tones i dispara el seu trànsit de mercaderies i passatgers

El Port d'Alacant ha mogut una mica més d'un milió de tones entre gener i abril, un 16,6% més interanual, amb fortes pujades en contenidors, graneles líquids, vehicles i creuers.

L’oposició tomba en Les Corts el dictamen de la dana i l’acusa d’il·legal i fals

PSPV i Compromís presenten en Les Corts esmenes a la totalitat contra el dictamen de la comissió de la dana de 2024, que veuen il·legal, immoral i allunyat de la realitat viscuda.

Onze jugadors de l’Elx queden lliures a final de temporada i el club ha de definir el seu futur immediat

Onze futbolistes de l'Elx acaben contracte en les pròximes setmanes i la seua continuïtat en Primera Divisió està sense definir, amb diversos casos marcats per cessions, opcions de compra i renovacions pendents.

El PP d’Elx trenca amb Vox i rebutja la seua moció contra la regularització de migrants

El PP d'Elx vota en contra de la moció del seu soci de govern Vox per a frenar la regularització de migrants i s'alinea amb PSOE i Compromís en un ple de forta tensió política.

Desmantellada una xarxa internacional que robava cotxes de gamma mitjana-alta a la Marina Baixa

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil detenen a nou persones i recuperen nou cotxes sostrets després de desarticular una xarxa que robava vehicles de gamma mitjana-alta per a revendre'ls amb documentació falsificada.

Justícia manté el mateix reforç en el jutjat de Catarroja malgrat les crítiques de l’oposició

La consellera de Justícia defén que el jutjat de Catarroja continuarà comptant amb el mateix nombre d'efectius de reforç i sosté que el procés de canvi de personal ha sigut transparent i basat en criteris objectius.

Felipe González defén eleccions generals enguany i reivindica un lideratge no mercenari

Felipe González considera que hauria d'haver-hi eleccions generals este 2026 i vincula la crisi oberta pel cas Plus ultra amb la necessitat d'un lideratge no mercenari, centrat en el benefici de la població.