Filtrat el nom de la futura filla de Meghan Markle i el Príncep Harry?

El príncep Harry i Meghan Markle van anunciar d’una manera molt especial el seu segon embaràs (després de l’avortament que va patir la duquessa i que els va deixar tocat), concretament el dia de Sant Valentí.
Des d’eixe moment molts fans dels Ducs de Sussex no han parat de fer conjectures sobre el nom de la futura filla d’estos, que el porten sota un secretisme total.

Seguidors de la monarquia i cases d’aposta, com la britànica Ladbrokes, s’han posat d’acord en les últimes setmanes contra tot pronòstic pel fet que, també els experts, havien canalitzat el camí: Harry i Meghan volen un nom que servisca a més com a homenatge. I a més que fora d’algú volgut per tots dos.

I eixa persona no és una altra que el recentment mort duc d’Edimburg, per la qual cosa el citat portal de jocs i els fans asseguren que el nom que ara mateix té més possibilitats de ser el triat és Philippa, en honor a l’avi del príncep.

Això sí, està molt seguit d’altres noms que els fans han posat sobre la taula i que servirien, segons els entesos, amb els mateixos fins, com Elizabeth, en honor a la reina Isabel II, o fins i tot, encara que això potser els allunyava més que els acostara, Diana, per la mare de Harry, Lady Di.

Així mateix, la llista de noms es quasi infinita i de fet en el seu moment Archie ni tan sols estava en la llista de noms futuribles per al seu primogènit, però així i tot hi ha opcions que agraden molt a les cases d’aposta: Allegra, Alexandria, Victoria, Rose, Grace, Emma i Alice.

Cal recordar que, si finalment es decanten per Philippa, no serien els primers royals a fer-ho, atés que dos primes de Harry, Eugenia de York i Zara Tindall, van retre homenatge al duc d’Edimburg col·locant-los Philip als seus fills més recents (nascuts al febrer i març d’enguany) com segon nom.

Últimes notícies

Tanquen el port de Sagunt per a carregar avions contra l’incendi de la Vall d’Uixó

El port de Sagunt ha tancat este dilluns el trànsit marítim per facilitar la càrrega dels avions que lluiten contra l’incendi forestal de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 6.500 hectàrees i manté actius importants mitjans aeris i terrestres.

Les marques xineses redibuixen el mapa de l’automoció a Espanya

L’arribada de Geely a la planta d’Almussafes consolida l’avenç de les marques xineses en la indústria de l’automòbil a Espanya, amb noves fàbriques i aliances que esquiven aranzels i reactiven plantes històriques.

Sangaré, Affengruber i Josan ja treballen en la pretemporada de l’Elx

Buba Sangaré, David Affengruber i Josan Ferrández s’han incorporat als entrenaments de pretemporada de l’Elx i ja estan a les ordres de Martín Anselmi.

València desactiva el protocol per contaminació en millorar la qualitat de l’aire

L’Ajuntament de València ha desactivat el protocol per contaminació atmosfèrica activat diumenge, després de reduir-se les partícules en l’aire. La millora seguix a l’episodi de pols sahariana i fum dels incendis pròxims, com el de La Vall d’Uixó.

Veïns amb ganes de tornar a casa després del foc de la Vall d’Uixó i respecte al confinament

La segona nit d’incendi a la Vall d’Uixó i altres municipis de Castelló s’ha viscut amb més calma, encara que els 16.000 evacuats esperen poder tornar a casa, mentres els 64.000 confinats respecten en general la mesura.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa més de 7.000 hectàrees i força milers d’evacuats

L’incendi declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha cremat un poc més de 7.000 hectàrees i ha obligat a evacuar 16.000 persones i a confinar-ne 64.000, segons el conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama.

Agraïment a Aragó, Balears i Catalunya per reforçar l’extinció a la Vall d’Uixó

El president Juanfran Pérez Llorca ha agraït a Aragó, Balears i Catalunya el ràpid enviament de mitjans al foc de la Vall d’Uixó, que ja ha cremat 7.000 hectàrees.

La Venus romana de la platja de l’Almadrava es posa en mans d’un gran expert

L’Ajuntament d’Alacant ha encomanat al catedràtic d’Arqueologia José Miguel Noguera l’estudi exhaustiu de la Venus romana trobada a la platja de l’Almadrava. La peça, una cabeça de marbre del segle II dC, ja es considera clau per a la història de la ciutat.