Notificats 13,7 casos adversos greus per cada 100.000 dosis de vacunes contra la covid

 

A Espanya, fins al 9 de gener s’han administrat 80.109.445 dosis de vacunes enfront de Covid, de les quals s’han notificat 55.455 esdeveniments adversos i d’ells 11.048 van ser considerats greus, la qual cosa suposa 13,7 casos per cada 100.000 dosis inoculades.

Segons consta en el 12 informe de Farmacovigilància sobre vacunes Covid-19 de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), els esdeveniments adversos greus són els que requereixen hospitalització, donen lloc a una discapacitat significativa o persistent o a una malformació congènita, posa en perill la vida o resulta mortal. D’aqueixes 11.048 notificacions d’efectes adversos, 375 van presentar un desenllaç mortal. No obstant això, l’Aemps aclareix que els esdeveniments adversos que es notifiquen no significa que estiguen relacionats amb la vacunació.

En l’informe d’actualització de l’Aemps també s’identifiquen trastorns relacionats amb algunes vacunes. Així, la parestèsia (trastorn de sensibilitat de tipus irritatiu que pot donar-se en tot el cos) sembla una possible reacció adversa a la vacuna de Moderna mentre que la mielitis transversa (inflamació de la medul·la espinal) és una probable reacció adversa als sèrums d’Astrazeneca i Janssen.

L’informe constata que els efectes adversos notificats amb més freqüència són el que es corresponen amb febre o dolor en la zona de vacunació, trastorns del sistema nerviós (cefalea i marejos) i del sistema musculoesquelètic.

Les 80,1 milions de dosis administrades, des de l’inici de la vacunació i fins al 9 de gener, corresponen a 40,2 milions de persones.

El 68% de les dosis van correspondre a Pfizer, el 18% a Moderna, el 12% a AstraZeneca i el 2% a Janssen. Del total de vacunats, el 51% són dones. Quant a la distribució per edats, el 69% estan en la franja de 18 a 65 anys, el 22% són majors de 65 anys, el 6% correspon a menors amb edats compreses entre els 12 i els 17 anys, i el 3% a menors de 12 anys.

 

PFIZER

 

De les 54.129.620 dosis de Pfizer (Comirnaty és el nom oficial) administrades fins al 9 de gener, s’han registrat 31.410 notificacions d’esdeveniments adversos després de rebre la vacuna; la majoria corresponen a dones (75%) i a persones entre 18 i 65 anys 88%).

D’entre totes les notificacions registrades, 6.323 van ser considerades greus. Segons l’Aemps, no s’ha observat gens destacable en les notificacions recollides en xiquets.

Estat febril, cefalea, dolor muscular i dolor en la zona de vacunació són els trastorns més notificats. La gran majoria són reaccions transitòries que poden aparéixer en els primers dies després de la vacuna.

 

MODERNA

 

Des que es va autoritzar la seua comercialització a la UE fins al 9 de gener d’enguany, s’han administrat a Espanya 14.201.097 dosis de Moderna (Spikevax, nom oficial) que correspon a 5.262.355 persones i el 50% van ser dones. Per grups d’edat, el 80% es correspon amb persones entre 18 i 65 anys, el 12% són majors de 65 i el 8% menors entre 12 i 17 anys.

En aquest període s’han registrat un total de 9.731 notificacions d’esdeveniments adversos després de l’administració de la vacuna, dels quals 1.485 van ser considerats greus.

L’estat febril va liderar les notificacions en un 45%, seguit de cefalea (26%) i miàlgia (20%). Dolor en la zona de vacunació i malestar general van ser els següents efectes adversos més notificats.

 

ASTRAZENECA

 

L’informe de l’Aemps assenyala que, segons el Comité d’Avaluació de Riscos de Farmacovigilància (PRAC) de l’Agència Europea del Medicament, no es pot descartar una relació causal de mielitis transversa després de l’administració d’aquesta vacuna (Vaxzevria, nom oficial), encara que el nombre de casos identificats és molt baix.

A Espanya, fins al 9 de gener, s’ha registrat una sola notificació que compleix amb els criteris diagnòstics de mielitis transversa després de rebre la vacuna. El pacient es trobava en recuperació en el moment de la notificació. Fins a aqueixa data s’han administrat prop de 9,8 milions de dosis.

Quant a la síndrome de la trombosi (formació de coàguls de sang en els vasos sanguinis) amb trombocitopènia (nivells baixos de plaquetes) és una reacció adversa ja coneguda que es pot presentar després de la vacuna.

La revisió actualitzada de les dades ha posat de manifest que la major part dels casos es van produir després de l’administració de la primera dosi. L’administració de la segona dosi amb aquesta vacuna està contraindicada en totes aquelles persones que hagen experimentat prèviament reacció.

 

JANSSEN

 

gual que amb AstraZeneca no es pot descartar una relació causal de mielitis transversa després de l’administració de la vacuna, encara que el nombre de casos identificats és molt baix i a Espanya no s’ha notificat cap. D’aquesta vacuna s’han inoculat dos milions de dosis.

I sobre la trombosi amb trombocitopènia és una reacció adversa ja coneguda que es pot presentar molt rarament després de la vacuna de Janssen.

Aquest trastorn s’ha identificat majoritàriament amb dones després d’una revisió actualitzada de la informació disponible, encara que la PRAC ha conclòs que la diferència de casos entre sexes és menor de la qual s’havia observat inicialment.
 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Aemet preveu activar avís groc per pluges de fins a 60 l/m² en 12 hores el divendres en la Comunitat

Aemet preveu activar el divendres l'avís groc per pluges en diverses zones de la Comunitat Valenciana, amb 20 l/m² en una hora i 60 en 12. Els ruixats podran anar amb tempesta.

Semaf convoca aturs en FGV després d’esgotar la negociació: calendari en Metrovalencia i TRAM

El sindicat de maquinistes Semaf ha anomenat a aturs en les xarxes d'FGV entre el 13 i el 26 de març després d'haver esgotat la negociació. Reclamen millores de seguretat i un tracte just en la negociació col·lectiva.

Pérez Llorca fixa per a abans de l’estiu la modernització de la depuradora de Pinedo

La Generalitat ha confirmat que la millora de la depuradora de Pinedo conclourà abans de l'estiu. La inversió de 37 milions busca més eficiència, menys olors i millor control d'abocaments.

El cens faller aconseguix un màxim històric: 128.675 inscrits i majoria femenina

El cens faller de 2026 ascendix a 128.675 persones, més de 8.000 que l'any anterior. Les dones lideren el conjunt amb el 56,13% del total.

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament per a la mascletà

Juanfran Pérez Llorca s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament de València en una mascletà de Drac que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic José María Enríquez ha parlat de 'miracle' després d'un tret de 160 quilos en cinc minuts i mig.

Pérez Llorca s’obri a negociar el finançament autonòmic si el sistema és just i equitatiu

El president Juanfran Pérez Llorca es mostra disposat a negociar un nou encaix del finançament autonòmic amb tots els presidents en la taula. Reclama autonomia fiscal i rebutja privilegis territorials; a més demana consensos europeus davant la guerra a l'Iran.

Pérez Llorca s’estrena com president al balcó de l’Ajuntament amb una mascletà que esquiva la pluja

El president s'ha estrenat al balcó de l'Ajuntament amb una mascletà de Drac de Villena que ha sortejat la pluja i el vent. El pirotècnic ha parlat de 'miracle' i el tret ha acumulat més de 160 quilos de pólvora en cinc minuts i mig.

El port d’Alacant rep el seu major portacontenidors amb una operativa de sis setmanes

El HAIAN GAMMA, noliejat per Maersk, ha atracat a Alacant com el major portacontenidors registrat. L'operativa de transbord es prolonga sis setmanes i suma 18.000 TEUs.