El Defensor del Poble considera que els casos d’abús i explotació sexual en menors tutelats no han rebut un tractament «transparent, ordenat i sistemàtic«, segons es desprèn de l’Informe Anual de la institució corresponent al 2023, que el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha lliurat aquest divendres a la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol.
Segons el parer de la institució, cada Administració ha de disposar d’una informació «sistematitzada i el més completa possible sobre la realitat a la qual s’enfronten, a fi de dissenyar les eines i procediments d’actuació més adequats per al seu ús pels serveis de protecció de menors«.
Així mateix, afig que en la major part dels casos comunicats, el menor es trobava amb una mesura d’acolliment residencial i destaca que la detecció dels casos es produeix, «en un elevat nombre», pels educadors dels centres.
Pel que fa al sexe de la víctima, explica que han sigut majoritàriament xiquetes (81,4%) i la forqueta d’edat que presenta més freqüència de casos se situa entre els 14 i els 17 anys.
Igualment, l’informe precisa que el Defensor del Poble «segueix treballant a fi de conèixer el desenvolupament i els resultats de noves mesures o eines que s’estan desenvolupant per les diferents Administracions Públiques«.
També indica que en les dades facilitades destaquen en nombre les agressions i abusos sexuals, si bé es fa esment a un nombre considerable de casos d’explotació sexual, o fins i tot tracta d’éssers humans. A més, apareixen reflectides altres formes d’agressió són indicades en els informes recaptats, com la difusió de videos amb contingut sexual i altres continguts en xarxes socials, algun cas de relacions consentides amb adults, o l’intercanvi de béns materials per favors sexuals.
En concret, exposa que Canàries ha denunciat onze violacions i Castella-la Manxa xifra en huit les violacions produïdes baix submissió química, sempre en el període plurianual de referència.
En tot cas, l’informe precisa que totes les comunitats autònomes tenen previstos programes d’avaluació, diagnòstic i tractament, per a recolzar a les menors víctimes d’explotació i abús sexual.
L’informe recorda que en el corresponent a l’any 2022 s’esmentava l’inici d’una actuació de caràcter general amb les administracions competents en matèria de protecció de menors, amb la finalitat de conèixer l’experiència en cada territori en relació amb els casos de menors que, trobant-se en règim de protecció, havien pogut ser víctimes d’abusos o d’explotació sexual.
Aquest iniciativa partia de la «preocupació» generada després de conèixer-se una sèrie de casos revelats en diverses comunitats autònomes (Illes Balears, Comunitat Valenciana, Comunitat de Madrid), en els quals les víctimes eren total o parcialment menors d’edat en règim de protecció pública i, concretament, acollits en centres residencials.
RESPOSTES
Al llarg del 2023, el Defensor del Poble explica que ha seguit rebent les respostes de les diferents administracions autonòmiques competents i del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, si ben el contingut de les respostes rebudes és desigual. La finalitat en recaptar les dades era conèixer la seua correlació amb les polítiques públiques desenvolupades de caràcter preventiu, protector, de persecució del delicte o promotor de la coordinació entre els diferents agents implicats.
Segons el Defensor del Poble, la informació facilitada és «irregular i expressiva que aquesta problemàtica, fins a fa ben poc, no estava adequadament atesa o, almenys, no disposava dels instruments d’anàlisis necessàries«. El principal escull es troba en el dimensionament dels casos d’abusos i d’explotació sexual entre els menors protegits.
L’informe no arreplega dades de la Comunitat Valenciana. De fet, assenyala que diverses administracions han aportat les dades globals amb els quals expliquen, sense extraure d’ells estrictament els sol·licitats, «la qual cosa no permet una correcta interpretació, en desconèixer els criteris utilitzats per a la seua configuració«, com és el cas d’aquesta autonomia.
A més, assenyala que la «falta d’homogeneïtat» de les respostes afecta també al període temporal objecte d’anàlisi. És el cas de la Comunitat Foral de Navarra que va aportar dades corresponents al període 2018 al 2022; la Comunitat Valenciana, la informació de la qual anava referida al període de juny 2020 a maig 2022; o el Consell Insular de Menorca, amb dades del 2019 a juny del 2022. En els casos d’Andalusia o de Canàries no s’indica el període escollit. La Diputació Foral de Guipúscoa, per la seua banda, va assenyalar que, després de la sol·licitud d’informació d’aquesta institució, havia iniciat la labor de quantificació, a partir del 2021.
