El desert del Sàhara és una zona remota i poc habitada ubicada en el nord d’Àfrica i caracteritzada per la calor extrema de dia, el fred de nit, els seus quilòmetres infinits de dunes d’arena i el sol de justícia que cau habitualment. Una bellesa única que fa que molts turistes s’acosten i coneguen este excepcional paratge i les seues comunitats nòmades. No obstant, alguns experts han començat a vore la zona amb uns altres ulls, ja que el desert podria tindre la clau del futur de l’energia solar i renovable en el nostre planeta.
Donades les circumstàncies climàtiques i la gran extensió que ocupa la zona, alguns científics ja han començat a plantejar la possibilitat que una part del Sàhara es convertisca en una enorme planta d’energia solar capaç de generar electricitat per a tot el món, potenciant d’eixa manera les energies renovables i reduint les emissions contaminants.
Segons informa la NASA, cada metre quadrat d’este desert rep cada any entre 2.000 i 3.000 quilowatts per hora d’energia solar. Si tenim en compte que el Sàhara té una superfície total d’uns 9 milions de km², això implica que hi ha una energia total disponible de més de 22.000 milions de gigawatts per hora cada any, una xifra extraordinàriament alta.
Capacitat per a produir set voltes les necessitats elèctriques d’Europa
Segons les primeres valoracions, el Sàhara seria capaç de generar set voltes les necessitats elèctriques d’Europa, cosa que fa possible que, a banda d’abastir Àfrica i el continent veí, l’energia solar recaptada podria generar electricitat per a tot el món. Exceptuant els obstacles tecnològics, ambientals i polítics en la zona, el Sàhara es podria convertir en la font d’energia renovable més gran de la Terra.
Segons Amim Al-Habaibeh, professor d’enginyeria de la Nottingham Trent University, el desert podria produir 2.000 voltes més energia que les centrals més grans del món, les quals generen uns 100.000 gigawatts a l’any. «La producció seria equivalent a més de 36.000 milions de barrils de petroli al dia, al voltant de 5 barrils per persona al dia, sense pràcticament emissions de carboni», afirma Al-Habaibeh.
En els últims anys, diferents projectes han intentat arribar al Sàhara per a desplegar plantes solars, però sempre han acabat en fracàs per falta d’inversors. Estos intents també s’han donat en altres zones desèrtiques del nord d’Àfrica, però sempre han topat amb dificultats polítiques, comercials i socials.
Gran inversió econòmica per a dur a terme el projecte
El professor A-Habaibeh argumenta que hi ha dos tecnologies d’energia solar que es podrien usar: tecnologia d’energia solar concentrada (CSP) i la classe més comuna de generació solar en el món, els panells solars fotovoltaics (PV). Però cada sistema té els seus inconvenients de manteniment si es veuen afectats per tempestes de sorra i la seua eficiència quan estan molt calents.
Amb tot, alguns experts alerten que les enormes plantes solars del Sàhara podrien comportar importants conseqüències involuntàries i imprevistes, com ara un augment de les temperatures en la zona i l’increment de les precipitacions. Això provocaria l’aparició de vegetació en una zona desèrtica durant milers d’anys, cosa que no se sap en què es traduiria a nivell mediambiental.
A més, els experts també tenen seriosos dubtes sobre el futur d’esta gegantina planta solar a causa de la situació política i social de la zona, ja que consideren «hipòcrita» generar en l’Àfrica les necessitats elèctriques d’Europa quan encara hi ha una part molt gran de la població del continent pobra que no té accés a eixe servici bàsic.
