Un estudi promogut per la Universitat d’Alacant i la Generalitat Valenciana apunta que un 74,4% de les dones joves valencianes han patit alguna situació de violència de gènere digital en plataformes online o xarxes socials.
Entre les situacions descrites, les participants assenyalen haver patit comentaris sexistes o misògins (44,4%); insults o comentaris abusius (41,9%); insinuacions inapropiades, humiliants, intimidatòries o ofensives a les xarxes socials (39,1%); emails, missatges de WhatsApp o de text sexualment explícits i inapropiats de caràcter ofensiu i intimidador (36,8 %), i missatges ofensius o amenaçadors per email, missatges de text i instantanis (33,6%).
Segons el grau de prevalença de la violència de gènere digital, les dades posen de manifest que gairebé 9 de cada 10 persones joves, el 87,8 % han presenciat o viscut una o més situacions d’este tipus de violència.
Entre els homes joves, un 82,3 % ha estat testimoni d’almenys una situació de violència de gènere digital y un poc més de 8 de cada 10 dones joves, el 80,4 %, han estat víctimes de violència de gènere digital en algun moment de la seua vida.
Per a este anàlisi, realitzada per Alejandra Hernández-Ruiz i Romina Curone-Prieto, de la Universitat d’Alacant, Iolanda Tortajada i Cilia Willem, de la Universitat Rovira i Virgili, i Immaculada J. Martínez, de la Universitat de Múrcia, les investigadores han dut a terme més de 1.100 enquestes en línia a noies i nois d’entre 18 i 35 anys residents a la Comunitat durant els mesos de març i abril de 2023, juntament amb una anàlisi qualitativa sobre els mecanismes de reporte de 17 plataformes digitals.
L’estudi assenyala que, davant d’una situació de violència de gènere digital, les dones víctimes van tendir majoritàriament a bloquejar i, en menor mesura, a reportar la situació a l’empresa que gestiona la web o a la pròpia xarxa social.
A més, les dones víctimes van optar per buscar ajuda als seus cercles familiars, amistats o en professionals de la psicologia.
En este sentit, un poc més de 9 de cada 10 dones víctimes de violència de gènere digital van patir conseqüències psicològiques. «Entre les persones testimoni esta proporció es redueix al 75,3%», assenyala la coautora de l’estudi i directora de l’Institut Universitari d’Investigació d’Estudis de Gènere de la UA, Alejandra Hernández-Ruiz.
Entre les víctimes, les conseqüències psicològiques més freqüents van ser l’ansietat, pèrdua d’autoestima i angoixa, mentre que entre les persones testimoni van primar els sentiments d’enuig, l’angoixa i la por.
Actuacions institucionals
Amb relació a l’actuació institucional davant la violència de gènere digital, «el telèfon 016 va ser l’organisme més conegut, gairebé 8 de cada 10 van expressar conéixer-lo», detalla la investigadora de la UA.
Pel que fa a les tres formes d’intervenció de més utilitat percebuda per les persones enquestades han estat la formació dels joves en el respecte mutu, el càstig als agressors i el telèfon 016. «D’altra banda, una clara majoria, un poc més de 8 de cada 10, opina que les campanyes de conscienciació contra la violència de gènere digital el van ajudar a prendre consciència del problema», afegeix.
Finalment, «tot i que algunes plataformes tenen diverses polítiques i normes, s’observa que són escasses. A més, les mesures contra la violència de gènere digital s’implementen quan la víctima ja ha rebut l’agressió o l’assetjament, a excepció de Twitch que permet protegir-se contra este tipus de continguts en directe», adverteix Hernández-Ruiz.
L’estudi “Violència de gènere digital en població jove de la Comunitat Valenciana: prevalença, impacte i mecanismes de reporte en plataformes digitals” ha estat promogut en el context del conveni de col·laboració entre la Universitat d’Alacant i la Generalitat Valenciana, a través de la Vicepresidència Segona i la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, per al foment d’activitats que incorporen la perspectiva de gènere de forma transversal.
