La reina Sofía ha recolzat a Elx la inauguració del Congrés Internacional sobre Malalties Neurodegeneratives (ICND), una cita que fins al dia 18 reunix referents globals per a compartir els últims avanços en Alzheimer, párkinson, ELA i demències frontotemporals. La presència institucional reforça la visibilitat d’un problema sanitari i social d’impacte creixent.
La trobada està organitzada per la Fundació Reina Sofia, el Centre d’Investigació en Malalties Neurològiques (CENT), la Societat Espanyola de Neurologia i l’Ajuntament d’Elx, en el marc del Dia Mundial de l’Alzheimer. L’aliança entre entitats científiques i administracions subratlla la necessitat de cooperació per a accelerar la investigació i traslladar resultats a la pràctica clínica.
Avanços capdavanters i enfocament multidisciplinari
El programa inclou huit sessions científiques i una jornada sociosanitària que aborda la perspectiva de pacients i famílies. Els continguts van des de nous biomarcadores i genètica fins a neuroimatgeria avançada, mecanismes inflamatoris i medicina de precisió, àrees clau per a diagnosticar abans, caracteritzar millor cada cas i ajustar els tractaments.
Entre els ponents destaca Bart De Strooper, referent en Alzheimer, que presentarà progressos en teràpies gèniques antiamiloide orientades a corregir mutacions, considerades hui una de les línies més prometedores. Simon Mead aprofundirà en els mecanismes de propagació priònica que expliquen com s’estén el mal neuronal, i Jorge Sepulcre exposarà un mètode que integra tecnologies ómicas i imatge PET per a identificar dianes i teràpies personalitzades.
La conferència magistral és a càrrec del microbiòleg Francis Mojica, pioner de la tecnologia CRISPR. La seua intervenció posa el focus en com les ferramentes d’edició genètica, per la seua precisió i rapidesa, obrin vies per a estudiar funcions cel·lulars implicades en neurodegeneración i, a mitjà termini, dissenyar estratègies terapèutiques més específiques.
També s’aborden avanços en estimulació cerebral no invasiva amb referents com Álvaro Pascual-Leone i Guglielmo Foffani. Estes tècniques, que modulen l’activitat neuronal sense cirurgia, s’exploren com a complement a fàrmacs per a millorar símptomes, potenciar la rehabilitació i, en alguns casos, alentir la progressió.
Ciència i pacients, un tàndem decisiu
Representants d’associacions han recordat que la prioritat del col·lectiu passa per diagnòstics precoços que permeten planificar cures i prendre decisions rellevants per a la qualitat de vida. Eixa demanda entronca amb l’aposta del congrés per biomarcadores i protocols que avancen la detecció a fases primerenques, quan les intervencions són més eficaces.
Des de l’organització s’ha agraït la implicació social en la donació de cervells per a investigació, un recurs imprescindible per a validar troballes, contrastar biomarcadores i entendre amb detall els circuits afectats. Sense este material, la translació de descobriments del laboratori a la clínica seria més lenta.
El suport institucional de Generalitat, Ministeri de Ciència, Diputació i Ajuntament incidix en què la resposta requerix polítiques públiques i finançament sostingut. En una societat cada vegada més longeva, la càrrega d’estes patologies creix, per la qual cosa el coneixement compartit i la coordinació entre centres es convertixen en palanques essencials.
La jornada inaugural ha tingut a més un component ciutadà, amb la calor de diversos centenars d’assistents i activitats culturals com un concert en la Basílica de Santa María. La projeccció pública del congrés contribuïx a sensibilitzar, bandejar estigmes i mobilitzar recursos entorn de la investigació i les cures.
