L’anorèxia i altres desordres alimentosos són un problema de salut que alarma a qualsevol, però quan es combina prescindir dels aliments amb l’alcoholisme, ja és un cas crític.
Aquest trastorn es coneix com a drunkorexia, un desordre alimentós en el qual els individus deixen d’ingerir aliments i compensen la falta d’aquests amb la ingesta desmesurada d’alcohol.
És més comú entre les dones els qui es creen la falsa idea que si mengen i al mateix temps beuen alcohol estaran consumint moltes calories, per tant, prefereixen beure qualsevol beguda alcohòlica pensant que aquesta els donarà els nutrients que no consumeixen per no menjar proteïnes o carbohidrats.
Origen de la Drunkorexia
La paraula drunkorexia deriva de la paraula “Drunk” (borratxo en anglés) i el sufix “orexia”, en semblar-se al trastorn alimentós que ha cobrat la vida de moltes models famoses.
A causa de l’alt contingut de calories que posseeix l’alcohol les persones que pateixen aquest trastorn pensen que si després de prendre vi o cervesa mengen aliments normals poden engreixar, llavors trien beure alcohol de manera incontrolada. Una altra raó per la qual beuen alcohol és l’afany de ser acceptats en la societat jove, qui pensa que el consum d’alcohol dona estatus i els fa sentir-se com a adults.
Símptomes de la Drunkorexia
La drunkorexia està vinculada amb trastorns alimentosos i el consum desmesurat d’alcohol. Les persones drunkorèxiques també tendeixen a provocar-se el vòmit quan senten que han menjat massa calories amb la finalitat de no engreixar.
L’alcoholisme pot causar-los problemes psicosocials en el seu entorn familiar, baixa autoestima en no acceptar el seu cos tal com és. Igual que l’anorèxia, els estereotips de bellesa on les dones sempre han de ser excessivament primes influeixen molt en aquest trastorn.
Tractament psicològic
Si no se sotmet a la persona drunkoréxica a un tractament psicològic immediatament, els danys físics i emocionals poden ser irreversibles. Grans quantitats d’alcohol en l’organisme poden causar deterioració dels òrgans, sent el fetge el més propens a danyar-se per una cirrosi.
Poden provocar a més danys severs al sistema nerviós i al cor. Tots dos danys poden posar fi a la vida de la persona. Per això es necessita la intervenció d’un psiquiatre i un nutricionista.
Com una altra mena de tractaments el més important és que el pacient comprenga el gran mal que s’està fent i que ha d’acceptar el seu cos com és, comptar amb un psicòleg especialista serà clau per a aquesta recuperació.
