Després de sobreviure a la DANA i veure arrasat el seu local recentment estrenat, les germanes Silvia i María Amparo Martínez, al capdavant del bar Arosa, van reobrir amb una aposta decidida per la conciliació: només horari d’esmorzars, de dilluns a divendres i de 8 a 14, i un equip format íntegrament per mares. Admeten que ingressen menys que abans, però guanyen temps amb els seus fills i sostenen el negoci concentrant l’oferta en les hores fortes del matí.
Les dos germanes van prendre les regnes en 2018 del negoci familiar, fundat dos dècades abans pels seus pares. Quatre mesos després d’estrenar un nou local, la dana del 29 d’octubre de 2024 ho va deixar baix dos metres d’aigua. Aquell colp, més enllà de les pèrdues materials, els va obligar a replantejar-se prioritats i la manera de treballar.
Silvia recorda que eixe dia els seus tres fills i els de la seua germana no estaven en el bar i el va viure com un advertiment. Ho va definir com ‘un senyal de la vida: esta vegada us he salvat, però aprofiteu-la’. Amb eixa idea clar, van decidir no rendir-se i alçar de nou les persianes amb una altra organització del temps.
Un horari que prioritza a la família
Mentres netejaven fang i dissenyaven la volta, va arribar el clic quan la filla de quatre anys de Silvia li va dir que li agradava que la portara al parc. Els torns propis de l’hostaleria els impedien acompanyar als seus fills a aniversaris o extraescolars, i van decidir que la nova etapa havia de permetre conciliar, tant per a elles com per al seu equip.
El Arosa, de 80 metres quadrats i situat en la carretera de Picanya, va reobrir el passat 9 de maig amb un horari de dilluns a divendres, de 8 a 14. L’equip, cinc dones d’entre 31 i 44 anys, es va proposar que, quan algú pensara a esmorzar bé, pensara en el Arosa. Concentrar l’activitat als matins els exigix més intensitat en menys hores, però els retorna vesprades i caps de setmana en família.
La resposta ha sigut positiva: les seues filles estan supercontentas, les treballadores —Sole, Patri i Tania— se senten agraïdes i la clientela valora que siguen valentes i treballadores. Elles reivindiquen l’exemple de la seua mare, a qui recorden com molt lluitadora i de qui van aprendre que ningú et regala res.
En l’econòmic, Silvia és clara: ‘No guanye els mateixos diners que abans, però em dona per a pagar-li a les meues treballadores i als meus proveïdors i per a cobrar un sou decent’. Preferix renunciar a part del marge i evitar inversions materials que un temporal podria arrasar de nou, a canvi de temps amb les seues filles.
L’oferta també s’ha ajustat a eixe focus matinal: tres tipus d’esmorzar a 8, 9 i 10 euros, que inclouen entrepà —amb 35 opcions—, beguda, olives i cacaus. Tres trams de preu faciliten que cada client trobe la seua opció i que el tiquet mitjà sostinga la jornada concentrada en la franja d’esmorzars.
Xarxa de suports després de la DANA
Per a tornar a alçar el negoci han rebut ajuda per molts llocs: de voluntaris que van acostar el muscle, de l’ONG World Central Kitchen durant les obres i de la cafeteria Ijentea Kafea, a Sant Sebastià, els amos de la qual, Amaia i Javi, van donar tot el contingut del local. La donació va omplir dos camions amb el suport d’un equip de triatló i el material va acabar repartit entre cinc bars de Paiporta. En el Arosa penja un llum fet amb tasses de café procedents d’eixe local, record visible de la cadena de solidaritat.
Mirant al futur, el bar manté oberta la possibilitat de recuperar menús de menjars, sopars o caps de setmana si fora necessari. De moment els va bé amb el model centrat en l’esmorzar. Silvia defén que és possible treballar i conciliar i assegura que, si algú s’inspira amb la seua experiència, se sentirà bastant orgullosa, encara que fora només una persona.
