El València va tornar a eixir malparat davant el Barcelona amb un 6-0 en l’Estadi Johan Cruyff que reforça una tendència ja incontestable: en tres enfrontaments amb l’equip de Hansi Flic, el conjunt de Carlos Corberán ha encaixat un 18-1 global. La distància competitiva va quedar reflectida tant en el marcador com en la sensació de superioritat blaugrana.
La seqüència explica per si sola el calvari: 7-1 en Montjuïc en Lliga el 26 de gener, 0-5 a Mestalla en Copa onze dies després i, ara, 6-0 en el Johan Cruyff. Tres estadis i el mateix desenllaç, la qual cosa suggerix que el factor localía o el moment de la temporada han tingut poc pes enfront de la claredat del pla del Barça.
Tres estadis, mateix desenllaç
Corberán va optar esta vegada per una línia de cinc per a protegir-se, però el pla no va quallar. Així i tot, el descans va arribar amb 1-0 després d’un gol de Fermín López en la mitja hora, símptoma que el València havia contingut parcialment el mal a costa de cedir territori i pilota. L’ajust, no obstant això, no va tindre continuïtat després del pas per vestuaris.
El començament del segon temps va ser un vendaval. Raphinha va firmar el 2-0 en el 53 i, tres minuts més tard, Fermín va anotar el 3-0. Eixe colp en ràfega va desestabilitzar a un València que va reviure fantasmes recents. Des de la banqueta, Raphinha i Lewandowski van imprimir ritme i agressivitat a l’últim terç i van acabar amb un doblet cada un, reflex de la profunditat de recursos del Barça i de la incapacitat che per a alterar la dinàmica del partit.
Les xifres subratllen la bretxa: 24 tirs del Barcelona, 10 a porteria, per només 2 intents del València, un entre pals. Corberán ha alternat defensa de quatre i de cinc en estos dols sense trobar la tecla. El Barça va explotar espais entre línies quan el bloc rival es va tancar i també va danyar amb atacs directes quan el València va tractar d’estirar-se. El resultat va ser una trobada jugada quasi sempre en camp valencianista, amb poques possessions llargues visitants i pèrdues que van activar transicions letals.
Al final del xoc, Corberán va admetre que el plantejament no va funcionar, es va declarar màxim responsable per no donar amb la solució davant el Barcelona i va reconéixer que l’equip no va estar a l’altura en un partit que va qualificar de dolent. El diagnòstic connecta amb el vist en l’herba: desorde després del 2-0, poca capacitat per a frenar les conduccions interiors blaugranes i nul·la amenaça sostinguda en camp rival.
Hi ha a més un protagonista repetit en esta sèrie: Fermín López. El migcampista suma cinc gols en els tres enfrontaments, amb dos doblets en Lliga i un en la Copa, i s’ha convertit en el fil conductor d’una superioritat que, ara com ara, el València no ha sabut neutralitzar.
Després de les dos golejades anteriors, l’equip che va reaccionar i va guanyar els seus següents partits quan encara estava en llocs de descens. Ara, amb la temporada per davant, el repte és similar: recompondre’s ràpid, mantindre la calma i trobar un pla que li permeta competir millor. El València és quinzé i rebrà a l’Athletic a Mestalla en el seu pròxim compromís, on haurà d’oferir senyals clars de resposta.
