El Boletín Oficial del Estado ha publicat el decret que determina la capacitat ordinària d’acolliment de cada comunitat autònoma, l’últim tràmit per a activar la reubicació de menors migrants no acompanyats des de Canàries, Ceuta i Melilla cap a altres regions. La norma entra en vigor de manera immediata i posa en marxa el mecanisme de solidaritat obligatòria acordat després de la reforma de la llei d’estrangeria. En el termini d’un any es preveu derivar al voltant de 3.000 jóvens des dels territoris més tensionados, mentres que les noves arribades a eixes zones a partir de setembre hauran de ser traslladades en un màxim de 15 dies.
Capacitat ordinària i ràtio anual
El decret fixa un estàndard objectiu per a dimensionar el sistema: 32,6 menors per cada 100.000 habitants. Amb esta referència, cada comunitat ha de comptar amb un nombre mínim de places, que es revisarà anualment en funció de la població. La fórmula, basada en el pes demogràfic i el volum màxim de menors atesos pel sistema, permet estimar quantes places hauria de sostindre cada territori perquè el repartiment siga equilibrat.
Amb este càlcul, les majors capacitats ordinàries corresponen a Andalusia, amb 2.827 places; Catalunya, amb 2.650; i la Comunitat de Madrid, amb 2.325. Els seguixen la Comunitat Valenciana (1.767), Galícia (886), Castella i Lleó (783), Canàries (737) i el País Basc (731). A continuació figuren Castella-la Manxa (692), Regió de Múrcia (517), Aragó (441), illes Balears (406), Extremadura (344), Astúries (331), Navarra (223), Cantàbria (194) i La Rioja (107). A les ciutats autònomes, Melilla i Ceuta compten amb 28 i 27 places, respectivament. Esta fotografia de capacitat no implica trasllats automàtics, però servix com a referència per a mesurar saturacions i activar mesures d’alleujament quan siga necessari.
Com s’activarà la contingència
El mecanisme preveu que una comunitat que triplique la seua capacitat ordinària puga sol·licitar la declaració de contingència migratòria. Una vegada declarada pel Govern, s’autoritza el trasllat de menors a altres regions amb menor nivell d’ocupació. El repartiment es farà ponderant diversos factors a més de la grandària poblacional: renda, taxa d’atur, dispersió geogràfica, esforç previ d’acolliment, insularitat o situació fronterera. Estos criteris busquen que l’esforç siga proporcional i que es reconega la càrrega històrica de les comunitats que ja han mantingut més places durant llargs períodes.
Amb dades de màxims difosos al juliol, les estimacions del Govern apuntaven al fet que Andalusia (677 jóvens), Madrid (647) i la Comunitat Valenciana (571) serien els territoris que més menors rebrien en la primera onada de trasllats. També figuraven Castella-la Manxa (320), Galícia (317), Aragó (251), La Rioja (205), Castella i Lleó (197), Extremadura (159), Cantàbria (156), Astúries (144), Regió de Múrcia (133), Navarra (188) i illes Balears (49). Per l’esforç acumulat, el País Basc i Catalunya no tindrien obligació d’acollir en eixe escenari, encara que Catalunya va expressar la seua disposició a atendre almenys 31 menors.
L’aprovació del decret arriba en un context de forta disputa política i judicial. Deu comunitats governades pel Partit Popular i Castella-la Manxa han recorregut el mecanisme davant el Tribunal Constitucional. A més, Madrid, Balears i Castella i Lleó han impugnat o anunciat recursos contra els dos últims decrets de desenrotllament, i Balears i la Comunitat Valenciana han avançat que sol·licitaran la suspensió cautelar del repartiment. Malgrat eixa contestació, mentres el sistema estiga en vigor la llei obliga a totes les comunitats a atendre els xiquets, xiquetes i adolescents derivats.
En la pràctica, el nou marc es traduïx en diverses conseqüències directes: les comunitats han d’assegurar-se de disposar de places suficients conforme a la seua capacitat ordinària; les zones d’entrada amb pics d’arribades tindran un llit per a alleujar la pressió en terminis breus; i l’ajust anual del ràtio permetrà adaptar la xarxa de protecció a l’evolució demogràfica. Tot això exigirà coordinació entre administracions i servicis de protecció perquè els trasllats es realitzen amb garanties i es mantinga la continuïtat educativa i de cures dels menors.
