25.4 C
València
Dimarts, 7 octubre, 2025

El cap de la UME advertix que la missió més complicada encara està per arribar

En el XX aniversari de la seua creació, la Unitat Militar d’Emergències (UME) mira al futur amb un missatge clar: la missió més complicada encara està per arribar. El seu cap, el tinent general Francisco Javier Marcos, sosté que la unitat està preparada per a un escenari marcat per l’emergència climàtica, amb catàstrofes més imprevistes, intenses i nocives, i advertix que eixa tendència obliga a anticipar-se i a reforçar la flexibilitat operativa.

Des que va assumir el comandament a l’agost de 2023, Marcos ha hagut de gestionar nombroses emergències. La més rellevant va ser la dana que va afectar a la Comunitat Valenciana i Castella-la Manxa, el major desplegament de la UME i una intervenció d’extrema complexitat, prolongada durant mesos per a fer costat a milers de ciutadans i a les autoritats de protecció civil. La unitat ha analitzat en profunditat la seua actuació per a extraure lliçons i afinar procediments, amb el focus posat a reduir temps de resposta i coordinar millor els mitjans en escenaris canviants.

Emergències més imprevistes i simultànies

Segons el general, l’actual emergència climàtica està elevant l’exigència: els fenòmens adversos són més virulents, extensos i, a vegades, coincidixen en el temps. Esta simultaneïtat ha arribat a requerir el desplegament complet de la UME, mentres que la intensitat d’alguns episodis limita l’ocupació eficaç dels recursos convencionals. En la pràctica, això implica preposicionar capacitats, millorar la interoperabilitat amb servicis autonòmics i municipals, i mantindre equips llestos per a operar en entorns que canvien de manera ràpida.

Malgrat això, Marcos sosté que l’UME està preparada per als reptes actuals i els previsibles a curt termini perquè ja ha posat en marxa les accions necessàries. L’objectiu, resumix, és respondre a l’imprevist amb immediatesa i eficàcia. Per a aconseguir-ho, la unitat reforça de manera contínua la seua capacitat d’adaptació, entrena per a escenaris multirisc i ajusta els seus plans a partir de l’anàlisi de cada intervenció, amb especial atenció a la protecció de vides humanes, l’aspecte més crític de qualsevol emergència.

Tecnologia, drons i selecció de personal

Entre els projectes en marxa destaca la Unitat de Drons (UDRUME), amb plataformes capaces d’operar al mig aeri, terrestre i aquàtic. La iniciativa inclou un centre amb simuladors de realitat immersiva que repliquen emergències multirisc, la qual cosa permetrà dedicar més temps a la preparació, reduir costos, minimitzar el desgast del material i limitar l’exposició al risc. El pla avança en termini i preveu que la UDRUME estiga operativa a la fi de 2026, aportant un salt qualitatiu en consciència situacional i suport a les operacions.

Una altra línia prioritària és la integració de ferramentes d’intel·ligència artificial en els processos de presa de decisions. Estes capacitats facilitaran analitzar grans volums d’informació, comparar cursos d’acció i optimitzar l’ús de recursos en temps real, amb l’objectiu de guanyar eficiència sense comprometre la seguretat de les intervencions.

Marcos subratlla a més que les persones són el centre de la UME. Els 3.500 hòmens i dones de la unitat passen per un procés de selecció propi i rigorós orientat a identificar als més idonis, una de les claus dels resultats obtinguts. Amb un esforç constant d’evolució i millora i un nivell d’ambició alt en objectius i terminis, l’UME aspira a continuar liderant, des de la intervenció i amb un lideratge humil, la millora del sistema d’emergències a Espanya.

La conclusió del cap de la UME és tan senzilla com exigent: cada missió pot ser la més dura, i la següent potser ho és encara més. Per això el treball diari se centra en construir l’UME de demà per a no arribar tard al que el futur demande.

Últimes notícies

Només el 9,95% dels avortaments en la Comunitat es va atendre en la sanitat pública

La Comunitat Valenciana va derivar la gran majoria d'IVE a la privada l'últim any, quedant-se en un 9,95% en la xarxa pública. El patró contrasta amb autonomies on la pública lidera i comporta diferències en els mètodes i en l'experiència assistencial.

Valderrama tatxa de descontextualizados els vídeos del Cecopi i nega que hi haguera gravació

El conseller sosté que els vídeos difosos del Cecopi són corts de recurs que induïxen a interpretacions i recorda que la reunió no es va gravar ni va tindre actes. A més, anuncia dispositius si són necessaris davant la nova dana i respon a la denúncia anunciada pel PSPV.

Només el 9,95% dels avortaments en la Comunitat Valenciana es va realitzar en la sanitat pública en 2024

La Comunitat Valenciana va practicar en la seua xarxa pública el 9,95% de les interrupcions voluntàries de l'embaràs l'últim any, molt per davall d'altres regions. L'informe de Sanitat assenyala grans diferències territorials i proposa mesures per a reforçar l'accés i l'equitat.

Cambrer assegura un reconeixement especial a les víctimes de la dana amb el funeral d’Estat del 29 d’octubre

La vicepresidenta del Consell assenyala que l'homenatge central a les víctimes serà el 29 d'octubre, mentres les distincions del 9 d'Octubre reconeixeran als qui van actuar en l'emergència. El Consell manté els actes previstos malgrat l'avís taronja de pluges, amb seguiment de la situació.

Valderrama sosté que els vídeos del Cecopi són retallades que induïxen a confusió

El conseller d'Emergències i Interior defén que els clips difosos del Cecopi no reflectixen la reunió, que ni es va gravar ni va tindre acta. Davant la nova DANA prevista, demana coordinació i preveu dispositius si són necessaris.

Compromís avisa: el futur judicial es complica per al Consell de Mazón

Compromís sosté que cada revelació sobre la gestió de la dana del 29 d'octubre agreuja l'horitzó judicial del Consell de Carlos Mazón. El grup posa el focus en les gravacions del Cecopi i en respostes parlamentàries que considera enganyoses.

El Govern aprova 1,8 milions per a acadèmies i entitats científiques en cinc autonomies

El Consell de Ministres autoritza un Reial decret que habilita 1,8 milions per a una desena d'institucions de Catalunya, País Basc, Galícia, Astúries i Comunitat Valenciana. Les ajudes cobriran gastos de funcionament al llarg de 2025 amb finançament de fins al 100% dins dels límits establits.

El Govern aprova 1,8 milions per a acadèmies i entitats científiques en cinc comunitats

El Consell de Ministres autoritza un Reial decret per a concedir 1,8 milions a una desena d'institucions de Catalunya, País Basc, Galícia, Astúries i Comunitat Valenciana. Les ajudes cobriran gastos de funcionament en 2025 i podran finançar-se fins al 100% dins dels límits del decret.