El dèficit de les administracions públiques, sense incloure a les entitats locals, va ascendir en el primer semestre a 30.352 milions d’euros, el 1,81% del PIB. Suposa un augment del 2,2% enfront del mateix període de l’any anterior i s’explica, en gran manera, pels gastos extraordinaris derivats de la DANA d’octubre, que ja sumaven 3.380 milions en la primera mitat de l’any.
Segons els comptes d’execució, si s’exclou eixe impacte temporal, el dèficit semestral seria de 26.972 milions, és a dir, un 9,2% menor que un any abans. Això suggerix que, al marge dels desemborsaments per emergències, els ingressos avancen a bon ritme i el gasto ordinari es manté baix control, la qual cosa millora el saldo subjacent.
Administració central i autonomies
L’administració central va concentrar la major part del desfasament, amb 19.522 milions, el 1,17% del PIB, després de créixer un 16,7% interanual. Encara que els ingressos van augmentar un 7,7%, no van bastar per a absorbir el cost de la DANA imputat a este nivell (2.714 milions) i l’increment de transferències a la Seguretat Social. Este patró és habitual en episodis d’emergència: l’Estat actua com a matalàs i canalitza recursos cap a altres subsectors.
Les comunitats autònomes van retallar el seu dèficit un 9,5%, fins a 14.739 milions, equivalent al 0,88% del PIB. La millora respon als majors acomptes a compte del sistema de finançament, que aporten liquiditat durant l’exercici, malgrat que van haver d’assumir gastos relacionats amb la DANA, especialment en la Comunitat Valenciana, amb 660 milions destinats a atenció de danys i reparació d’infraestructures.
Per territoris, totes les comunitats van tancar el semestre en negatiu excepte el País Basc, que va aconseguir un superàvit del 0,3% del seu PIB. Els majors desfasaments es van registrar a Extremadura, amb un 1,86% del seu PIB, i Canàries, amb un 1,51%. Estes diferències reflectixen estructures de gasto distintes, el pes de servicis fonamentals com a sanitat i educació i, en alguns casos, un major impacte de la DANA.
La Seguretat Social va obtindre un superàvit de 3.909 milions, un 17,7% més, equivalent al 0,23% del PIB. El major dinamisme de les cotitzacions i les transferències rebudes de l’Estat expliquen esta millora, en línia amb el bon comportament de l’ocupació, que sosté la base d’aportacions.
L’Estat fins a juliol millora per la liquidació
Fins a juliol, l’Estat va acumular un dèficit de 39.420 milions, un 4,7% menys que en el mateix període de l’any anterior. La millora obeïx al fet que la liquidació dels sistemes de finançament autonòmic i local de 2023, practicada al juliol, va resultar menys negativa per als comptes estatals que la de 2022 (11.695 milions enfront de 25.322 milions), la qual cosa va suposar una menor eixida de recursos en eixe mes clau.
Amb això, el desfasament estatal dels set primers mesos es va situar en el 2,35% del PIB, lleugerament per davall de l’objectiu per a tot l’any, fixat en el 2,5%. Este avanç deixa marge per a complir la meta si no es repetixen gastos extraordinaris i es manté el pols de la recaptació.
Els ingressos de l’Estat van aconseguir 167.983 milions fins a juliol, un 9,6% més, impulsats per una recaptació tributària que va créixer un 9,8%. Van destacar l’IRPF, amb un 12,4% gràcies a majors retencions i al bon resultat del primer pagament de la campanya de la renda, i l’IVA, amb un 10,2%, afavorit per la normalització dels tipus després de la crisi d’inflació. L’impost de societats va avançar un 5,7%.
El gasto va ascendir a 207.403 milions, un 6,6% més. Van pesar els desemborsaments associats a la DANA, per 2.452 milions, i l’increment de partides com la inversió, que va créixer un 35,1%, els interessos del deute, un 9,4%, els consums intermedis, un 10,2%, i la remuneració d’assalariats, un 4,5%. El repunt d’interessos reflectix un major cost financer, mentres que la inversió apunta a una execució accelerada de projectes ja compromesos.
En conjunt, les dades indiquen que el repunt del dèficit en la primera mitat de l’any respon a factors transitoris. Sense eixe component, la senda de consolidació continua i el compliment dels objectius anuals resulta plausible si no es produïxen nous gastos extraordinaris.
