El futur Parc Central d’Alacant transformarà l’actual corredor ferroviari en un gran pulmó verd continu de 200.000 metres quadrats i 2.100 metres lineals entre la Via Parc i la plaça de l’Estrela. L’actuació, amb una inversió pública prevista de 420 milions d’euros, té com a objectiu principal eliminar la històrica divisió que les vies del tren generen a la ciutat i connectar de manera amable diferents barris hui separats per esta infraestructura.
Les administracions implicades han avançat que el projecte es formalitzarà en un conveni de caràcter vinculant entre els governs central, valencià i local. Eixe document detallarà el repartiment i la quantificació de les inversions, així com un cronograma d’obres que permeta seguir l’execució pas a pas i donar garanties que la transformació anunciada no es quede en un simple anunci sense continuïtat. La presentació del pla davant representants de la societat alacantina busca precisament escenificar eixe compromís polític i institucional a llarg termini.
Un gran corredor verd per a cosir barris
La gran zona verda projectada connectarà els barris de Sant Blas, Benalúa, Alipark i Ciutat d’Assís, fins ara separats per les vies. La idea és que el parc funcione com un espai de trobada i pas entre districtes, de manera que el vianant puga desplaçar-se d’un costat a un altre sense haver d’envoltar la infraestructura ferroviària. Es planteja un disseny continu de jardins, arbratge i espais per als vianants perquè el recorregut complet siga practicable a peu i amb bicicleta.
A més del parc, el projecte inclou 220.000 metres quadrats edificables. Estos sòls permetran alçar noves vivendes i altres usos urbans, encara que s’ha definit una ordenació pensada per a evitar la creació d’una nova barrera d’edificis a l’entorn de l’estació. Les futures construccions se situaran al llarg de la façana oest de l’àmbit, entre Ciutat d’Assís i el PAU 1, allunyant-les del centre i de la zona més sensible de connexió amb el nucli urbà consolidat.
En paral·lel, es mantindrà l’estructura central del conegut Puente Rojo com a element considerat identitari i sentimental per a la ciutat. També es preservaran els ficus centenaris de la plaça de l’Estrela, integrant-los en el nou disseny del parc. D’esta manera, l’operació no sols busca sumar zones verdes noves, sinó també protegir referents paisatgístics i emocionals per als veïns.
Les actuals vies del tren conservaran la cota, però es cobriran amb plataformes en altura. Sobre eixes cobertes s’habilitaran zones enjardinades i recorreguts per als vianants, convertint el traçat ferroviari en la base física del propi parc. Esta solució permet mantindre la funcionalitat del ferrocarril i, al mateix temps, eliminar la percepció de tall urbà, ja que el ciutadà veurà i recorrerà una superfície contínua d’espai públic.
El tren deixa de ser una barrera
Segons s’ha exposat en la presentació del projecte, el resultat pràctic serà que el ferrocarril deixarà d’actuar com una barrera física i psicològica i passarà a entendre’s com una oportunitat per a ordenar l’entorn i crear ciutat. En l’àrea de l’estació es preveu una gran plaça generosa, arbrada i intermodal, concebuda com a porta d’entrada a Alacant i punt de connexió entre diferents modes de transport. Al costat d’ella es planteja la posada en valor arquitectònica de l’edifici de la terminal d’Adif, que guanyarà protagonisme dins del nou paisatge urbà.
L’actuació del Parc Central se suma a altres inversions ferroviàries que afecten l’àrea d’Alacant, com les obres del tercer carril d’alta velocitat entre L’Alzina i la ciutat o la futura variant de Torrellano. En conjunt, estes intervencions reforcen el paper d’Alacant com a node estratègic del transport en l’arc mediterrani, en millorar la capacitat i les connexions tant de viatgers com de mercaderies.
Des de l’ajuntament s’ha subratllat que els nous 200.000 metres quadrats per als vianants del Parc Central suposen fer realitat un projecte llargament esperat, que porta més de tres dècades en el debat urbà. El nou espai verd permetrà connectar barris, reduir l’impacte visual i acústic de les vies i avançar en la cicatrització d’una ciutat que fins ara ha viscut pràcticament partida en dos pel traçat ferroviari.
El planejament reserva sòl per a dotacions públiques, especialment enfront dels barris de La Florida i Ciutat d’Assís, amb la finalitat d’acostar equipaments a zones residencials molt poblades. També es dissenyen recorreguts perimetrals per al transport públic i el trànsit privat, evitant que els vehicles penetren en el cor del parc. Així es prioritza un ús clarament per als vianants i d’estada en la gran zona verda, reduint el trànsit de pas i la contaminació associada.
Nou aparcament subterrani
A l’entorn de la futura estació central del TRAM es projecta una modificació rellevant: l’aparcament en superfície pròxim serà substituït per un aparcament subterrani. Esta decisió permetrà alliberar espai en la cota de carrer i destinar-ho al desenrotllament del Parc Central, de manera que la infraestructura ferroviària quede alineada amb el disseny urbà previst i no competisca amb l’ús ciutadà de l’espai.
La Generalitat ha ressaltat la inversió de 102 milions d’euros en la nova estació central del tramvia, que es considera una de les peces clau del projecte i de la intermodalitat del sistema de transports d’Alacant. S’ha avançat que esta estació estarà llesta a principis de 2029, la qual cosa marca un horitzó temporal per a una part important de la transformació de l’entorn ferroviari.
En este context, el govern autonòmic ha instat el Ministeri de Transports a continuar impulsant la col·laboració institucional i a abordar altres actuacions pendents vinculades a la mobilitat de la província. Entre elles, s’ha esmentat l’ampliació de l’aeroport Alacant-Elx i el desbloqueig de les obres del Corredor Mediterrani, amb especial atenció al tram 4 entre Múrcia i Alacant.
Des de la Generalitat s’ha defés que la inversió en infraestructures a la província d’Alacant és garantia de retorn econòmic i social, posant com a exemple les línies d’alta velocitat amb Madrid, que han registrat creixements superiors al 7 per cent en els set primers mesos de 2025. Amb estes referències es pretén subratllar que projectes com el Parc Central i les millores de connexió no sols transformen el paisatge urbà, sinó que també reforcen la competitivitat i la projecció de la ciutat i el seu entorn metropolità.
