La portaveu del Govern ha rebutjat la petició de Vox, recolzada pel PP, perquè la Generalitat Valenciana elabore ‘estadístiques diferenciadores’ entre població nacional i migrant en àmbits com la recepció d’ajudes i la contribució neta a l’Estat del benestar. En roda de premsa després del Consell de Ministres, s’ha referit a eixa proposta com ‘les llistes de l’odi‘ i ha advertit que la seua finalitat és estigmatitzar als qui viuen a Espanya sent d’origen estranger.
Segons ha subratllat, la iniciativa té un ‘objectiu clar i concret’: ‘assenyalar, estigmatitzar, i criminalitzar’ a la població estrangera. El plantejament de separar dades per origen en matèries sensibles com les ajudes socials ha sigut interpretat per l’Executiu com un intent d’associar procedència amb gasto o conflicte, alguna cosa que pot reforçar estereotips i alimentar lectures interessades de les xifres, especialment si es presenten sense context suficient.
Debat per les estadístiques diferenciades
La també ministra d’Educació, Formació Professional i Esports ha afegit que ‘no fa falta cap mena de llista separada ni cap estadística diferenciadora’ per a avaluar polítiques públiques. Amb eixa afirmació, el Govern ha volgut remarcar que l’anàlisi de l’eficàcia de les mesures socials es recolza en indicadors generals i que obrir categories per origen no aporta solucions concretes a problemes reals, mentres sí que introduïx riscos d’assenyalament públic i polarització.
En el seu retret polític, ha sostingut que les polítiques del Partit Popular són ‘un calc dolent a les polítiques de Vox’. Eixe enquadrament situa al PP en el deixant de Vox i busca diferenciar amb nitidesa les posicions del Govern enfront de propostes que, al seu juí, desplacen el focus del debat des de la gestió dels servicis públics cap a la identitat dels qui els reben.
La portaveu ha anat més enllà en qualificar eixes polítiques de ‘racistes‘, ‘masclistes’ i ‘de retrocés dels drets humans’, per a concloure: ‘I en tot això, per cert, està el senyor (Alberto Núñez) Feijóo’. Amb eixa menció explícita ha apuntat a la direcció del PP, assenyalant responsabilitats i elevant el to de la discussió pública entorn de la gestió de la immigració i l’ús polític de les xifres.
De prosperar una petició com la plantejada en Les Corts, l’administració autonòmica hauria hagut d’elaborar llistats i comparatives per nacionalitat o origen sobre ajudes rebudes i aportació a l’Estat del benestar. Segons el diagnòstic exposat per l’Executiu, eixe tipus de desagregacions podria emprar-se per a construir relats que enfronten a col·lectius i desvien el debat de l’avaluació de polítiques cap a la procedència de les persones, un terreny que el Govern ha rebutjat de pla.