El Ple dona llum verda al canvi de topònim de Castelló per a incloure la denominació en castellà

Compromís anuncia que presentarà un recurs per la “incoherència” de l’informe del govern municipal

CASTELLÓ, 25 (EUROPA PRESS)-

El Ple de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat hui de forma definitiva, amb els vots a favor de l’equip de govern i en contra del Grup Socialista i Compromís, el canvi de denominació oficial del municipi en la seua forma bilingüe amb la introducció de la forma castellana: Castelló de la Plana/Castellón de la Plana, després de desestimar les 36 al·legacions en contra d’esta modificació presentades en el termini d’exposició pública i atendre l’única que era favorable.

A partir d’ara es remetrà l’expedient a la Generalitat perquè es tramite l’expedient previ a la resolució per part del Consell.

Durant el debat, a la finalització del qual alguns regidors de l’oposició han exhibit cartells en els quals es podia llegir: ‘El nom és Castelló’, el portaveu de Compromís, Ignasi Garcia, ha assenyalat a l’equip de govern que el canvi del topònim “respon al seu odi al valencià i el seu objectiu és eliminar la presència del valencià encara que siga incomplint la llei o santificant com a vàlid un informe sense credibilitat acadèmica”.

García, que considera que les respostes a les al·legacions presentades són un “empastre”, ha acusat a l’equip de govern d’ignorar l’informe dels experts lingüistes de la UJI, “que demostra que l’informe que vostès presenten podria ser un prospecte de medicina o un manual per a muntar un moble d’Ikea”. “Hui és un mal dia per a Castelló i per a este Ajuntament, que aprovarà un informe contrari a la ciència perquè l’alcaldessa no entén la importància de respectar el nostre nom”, ha afegit.

Per la seua banda, el regidor de Vox Alberto Vidal ha subratllat que el bilingüisme “enriquix la comunicació”. “Si creiem que els veïns de la ciutat han de dir alguna cosa respecte a este tema, és l’ús el que fa oficial el nom de Castelló o Castellón”, ha apuntat l’edil, qui ha acusat a PSOE i Compromís d’haver canviat el topònim “no respectant la realitat i per pur deliri ideològic”.

“Este canvi és el símbol de la llibertat d’expressió i suposa una batalla guanyada, però queden moltes enfront del sectarisme que ens amenaça. Frenta als enemics de la llibertat, reconstruirem tot el que destruïsquen, des de l’economia fins a les creus”, ha dit.

‘LA LLENGUA NO ÉS TOCA’

Portant un samarreta en la qual figurava ‘La llengua no és toca’, el regidor socialista José Segura ha indicat que el canvi del topònim suposa un “absolut menyspreu a la llengua i la història”. Segons ha afirmat, “PP i Vox han cercat a l’equip A, format pel catedràtic Santiago Fortuño, i li han dit: ‘has de fer un informe que al final diga això’, i això és com comprar a un arbitre”.

D’altra banda -ha explicat- “està l’equip B, on hi ha experts lingüístics que saben que van a perdre el partit, que defensen el nom és Castelló i que no s’ha de tocar perquè Castellón és una traducció de Castelló al castellà”. “Són a punt de cometre un error històric, el nom és Castelló”, ha afegit.

La regidora ‘popular’ María España ha assenyalat que el canvi respon a “la necessitat de protegir el doble topònim”. “Sembla que PSOE i Compromís tenen el carnet de dir el que és o no tradicional i no es poden obviar els canvis produïts en els territoris al llarg del temps que han pogut reflectir-se en una confluència de noms”, ha assenyalat.

RECURS

El grup municipal de Compromís a l’Ajuntament de Castelló ha anunciat en un comunicat que presentarà un recurs contra la decisió del Partit Popular i VOX de modificar el topònim oficial de la ciutat, en una acció que Compromís considera “un atac directe a la identitat i la llengua valenciana”

El recurs que interposarà Compromís incidirà en “la incoherència de l’informe del govern municipal, que no compta amb la credibilitat acadèmica necessària i que ignora les recomanacions dels experts lingüistes de la Universitat Jaume I”.

Últimes notícies

La unitat en patinet de la Policia de València suma quasi 300 multes en un mes de patrulla

La nova unitat de la Policia Local de València que patrulla en patinet pels carrils bici ha imposat prop de 300 denúncies en el seu primer mes, amb l'objectiu de reduir la sinistralitat lligada a patinets i bicicletes.

Les Corts avalen el canvi legal que buida l’arribada de 220 quadres de Sorolla a València

Les Corts Valencianes convalidaran el decret llei que adapta la llei de Patrimoni per a acollir una seu de The Hispanic Society of America a València i exhibir 220 obres de Sorolla, en un ple que abordarà a més la renda valenciana d'inclusió, Cofrentes i el control al president Pérez Llorca.

Més de 70.000 persones omplin Elx en la Processó de les Palmes del Diumenge de Rams

Elx viu un multitudinari Diumenge de Rams amb més de 70.000 participants en la Processó de les Palmes, Festa d'Interés Turístic Internacional des de 1997.

El Llevant es juga la permanència en un mes d’abril decisiu

El Llevant encara un mes d'abril amb quatre partits directes per a continuar viu en la lluita per la permanència en LaLiga, a només tres punts de la salvació.

Elx afronta un abril decisiu amb Raig, València, Atlètic i Oviedo en el calendari

L'Elx es juga bona part de les seues opcions de permanència en un mes d'abril marcat per dols directes davant Rayo Vallecano i Real Oviedo, a més d'un derbi amb el València i la visita de l'Atlètic de Madrid.

Abril sotmet al Vila-real a tres visites clau per a afermar la seua plaça europea

El Vila-real afronta a l'abril tres partits seguits a domicili i només un en La Ceràmica en un tram decisiu per a protegir la seua posició en places europees.

El València afronta un mes d’abril clau entre la permanència i Europa

El València encara abril amb quatre partits decisius que poden assegurar la permanència en LaLiga EA Sports o rellançar les seues opcions de classificar-se per a competicions europees.

El PSPV exigix a Pérez Llorca un pla urgent davant l’impacte de la guerra a l’Iran

El PSPV reclama al president de la Generalitat un Pla Valencià de Resposta davant les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a l'Iran i acusa el Consell d'inacció.