El Ple dona llum verda al canvi de topònim de Castelló per a incloure la denominació en castellà

Ejemplo de shortcode con estilo
El Ple de l'Ajuntament de Castelló ha aprovat el canvi de topònim a Castelló de la Plana/Castellón de la Plana, malgrat l'oposició de Socialistes i Compromís i les crítiques sobre la falta de credibilitat de l'informe que avala la dualitat lingüística. Compromís recorrerà la decisió.

Compromís anuncia que presentarà un recurs per la «incoherència» de l’informe del govern municipal

CASTELLÓ, 25 (EUROPA PRESS)-

El Ple de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat hui de forma definitiva, amb els vots a favor de l’equip de govern i en contra del Grup Socialista i Compromís, el canvi de denominació oficial del municipi en la seua forma bilingüe amb la introducció de la forma castellana: Castelló de la Plana/Castellón de la Plana, després de desestimar les 36 al·legacions en contra d’esta modificació presentades en el termini d’exposició pública i atendre l’única que era favorable.

A partir d’ara es remetrà l’expedient a la Generalitat perquè es tramite l’expedient previ a la resolució per part del Consell.

Durant el debat, a la finalització del qual alguns regidors de l’oposició han exhibit cartells en els quals es podia llegir: ‘El nom és Castelló’, el portaveu de Compromís, Ignasi Garcia, ha assenyalat a l’equip de govern que el canvi del topònim «respon al seu odi al valencià i el seu objectiu és eliminar la presència del valencià encara que siga incomplint la llei o santificant com a vàlid un informe sense credibilitat acadèmica».

García, que considera que les respostes a les al·legacions presentades són un «empastre», ha acusat a l’equip de govern d’ignorar l’informe dels experts lingüistes de la UJI, «que demostra que l’informe que vostès presenten podria ser un prospecte de medicina o un manual per a muntar un moble d’Ikea». «Hui és un mal dia per a Castelló i per a este Ajuntament, que aprovarà un informe contrari a la ciència perquè l’alcaldessa no entén la importància de respectar el nostre nom», ha afegit.

Per la seua banda, el regidor de Vox Alberto Vidal ha subratllat que el bilingüisme «enriquix la comunicació». «Si creiem que els veïns de la ciutat han de dir alguna cosa respecte a este tema, és l’ús el que fa oficial el nom de Castelló o Castellón», ha apuntat l’edil, qui ha acusat a PSOE i Compromís d’haver canviat el topònim «no respectant la realitat i per pur deliri ideològic».

«Este canvi és el símbol de la llibertat d’expressió i suposa una batalla guanyada, però queden moltes enfront del sectarisme que ens amenaça. Frenta als enemics de la llibertat, reconstruirem tot el que destruïsquen, des de l’economia fins a les creus», ha dit.

‘LA LLENGUA NO ÉS TOCA’

Portant un samarreta en la qual figurava ‘La llengua no és toca’, el regidor socialista José Segura ha indicat que el canvi del topònim suposa un «absolut menyspreu a la llengua i la història». Segons ha afirmat, «PP i Vox han cercat a l’equip A, format pel catedràtic Santiago Fortuño, i li han dit: ‘has de fer un informe que al final diga això’, i això és com comprar a un arbitre».

D’altra banda -ha explicat- «està l’equip B, on hi ha experts lingüístics que saben que van a perdre el partit, que defensen el nom és Castelló i que no s’ha de tocar perquè Castellón és una traducció de Castelló al castellà». «Són a punt de cometre un error històric, el nom és Castelló», ha afegit.

La regidora ‘popular’ María España ha assenyalat que el canvi respon a «la necessitat de protegir el doble topònim». «Sembla que PSOE i Compromís tenen el carnet de dir el que és o no tradicional i no es poden obviar els canvis produïts en els territoris al llarg del temps que han pogut reflectir-se en una confluència de noms», ha assenyalat.

RECURS

El grup municipal de Compromís a l’Ajuntament de Castelló ha anunciat en un comunicat que presentarà un recurs contra la decisió del Partit Popular i VOX de modificar el topònim oficial de la ciutat, en una acció que Compromís considera «un atac directe a la identitat i la llengua valenciana»

El recurs que interposarà Compromís incidirà en «la incoherència de l’informe del govern municipal, que no compta amb la credibilitat acadèmica necessària i que ignora les recomanacions dels experts lingüistes de la Universitat Jaume I».

Últimes notícies

David Ferrer anunciarà dilluns l’equip espanyol per a Bolonya

David Ferrer donarà a conéixer dilluns els convocats d’Espanya per a la Final 8 de la Copa Davis, del 24 al 29 de novembre. Serà la seua última llista com a capità.

La Comunitat Valenciana supera la media estatal en calidad de vida

La Comunitat Valenciana ha arribat als 102,74 punts en l’Indicador Multidimensional de Qualitat de Vida de 2025. Se situa per damunt de la mitjana estatal i és una de les autonomies que més ha avançat.

33.350 valencians esperen atenció del sistema de dependència

33.350 persones de la Comunitat Valenciana continuen en la llista d’espera de dependència. A Espanya, el temps mitjà és de 314 dies, molt per damunt del màxim legal de 180.

Les ajudes al cinema valencià no restringixen el contingut de les obres

La Comunitat Valenciana destina 6,7 milions d’euros a ajudes audiovisuals sense limitar el contingut de les obres. Els documentals sobre tradicions vives poden optar a 395.000 euros.

Quatre detinguts per huit robatoris de coure en parcs eòlics de Castelló

La Guàrdia Civil ha detingut quatre hòmens per la presumpta relació amb huit robatoris de cable de coure en parcs eòlics de Castelló. Els danys s’acosten als 420.000 euros.

Un sustrato de posidonia mejora el sabor y el aroma del tomate

La Universidad de Alicante ha creado un sustrato agrícola con restos de posidonia que mejora el sabor y el aroma del tomate. El método evita aditivos químicos y se fabrica en cinco días.

Detenen a Elx un fugitiu neerlandés per una estafa d’1,3 milions

Un home de 71 anys ha sigut detingut a Elx per una estafa de més d’1,3 milions d’euros i el blanqueig de prop de 890.000 euros. Els fets investigats van ocórrer entre 2007 i 2014.

La Generalitat destina 6,7 milions al cinema sense filtres de contingut

La Generalitat ha destinat 6,7 milions d’euros a ficció, documentals i animació, sense requisits específics sobre el contingut. També hi ha 395.000 euros per a documentals de tradicions vives, pendents de resolució.