El Ple dona llum verda al canvi de topònim de Castelló per a incloure la denominació en castellà

Compromís anuncia que presentarà un recurs per la «incoherència» de l’informe del govern municipal

CASTELLÓ, 25 (EUROPA PRESS)-

El Ple de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat hui de forma definitiva, amb els vots a favor de l’equip de govern i en contra del Grup Socialista i Compromís, el canvi de denominació oficial del municipi en la seua forma bilingüe amb la introducció de la forma castellana: Castelló de la Plana/Castellón de la Plana, després de desestimar les 36 al·legacions en contra d’esta modificació presentades en el termini d’exposició pública i atendre l’única que era favorable.

A partir d’ara es remetrà l’expedient a la Generalitat perquè es tramite l’expedient previ a la resolució per part del Consell.

Durant el debat, a la finalització del qual alguns regidors de l’oposició han exhibit cartells en els quals es podia llegir: ‘El nom és Castelló’, el portaveu de Compromís, Ignasi Garcia, ha assenyalat a l’equip de govern que el canvi del topònim «respon al seu odi al valencià i el seu objectiu és eliminar la presència del valencià encara que siga incomplint la llei o santificant com a vàlid un informe sense credibilitat acadèmica».

García, que considera que les respostes a les al·legacions presentades són un «empastre», ha acusat a l’equip de govern d’ignorar l’informe dels experts lingüistes de la UJI, «que demostra que l’informe que vostès presenten podria ser un prospecte de medicina o un manual per a muntar un moble d’Ikea». «Hui és un mal dia per a Castelló i per a este Ajuntament, que aprovarà un informe contrari a la ciència perquè l’alcaldessa no entén la importància de respectar el nostre nom», ha afegit.

Per la seua banda, el regidor de Vox Alberto Vidal ha subratllat que el bilingüisme «enriquix la comunicació». «Si creiem que els veïns de la ciutat han de dir alguna cosa respecte a este tema, és l’ús el que fa oficial el nom de Castelló o Castellón», ha apuntat l’edil, qui ha acusat a PSOE i Compromís d’haver canviat el topònim «no respectant la realitat i per pur deliri ideològic».

«Este canvi és el símbol de la llibertat d’expressió i suposa una batalla guanyada, però queden moltes enfront del sectarisme que ens amenaça. Frenta als enemics de la llibertat, reconstruirem tot el que destruïsquen, des de l’economia fins a les creus», ha dit.

‘LA LLENGUA NO ÉS TOCA’

Portant un samarreta en la qual figurava ‘La llengua no és toca’, el regidor socialista José Segura ha indicat que el canvi del topònim suposa un «absolut menyspreu a la llengua i la història». Segons ha afirmat, «PP i Vox han cercat a l’equip A, format pel catedràtic Santiago Fortuño, i li han dit: ‘has de fer un informe que al final diga això’, i això és com comprar a un arbitre».

D’altra banda -ha explicat- «està l’equip B, on hi ha experts lingüístics que saben que van a perdre el partit, que defensen el nom és Castelló i que no s’ha de tocar perquè Castellón és una traducció de Castelló al castellà». «Són a punt de cometre un error històric, el nom és Castelló», ha afegit.

La regidora ‘popular’ María España ha assenyalat que el canvi respon a «la necessitat de protegir el doble topònim». «Sembla que PSOE i Compromís tenen el carnet de dir el que és o no tradicional i no es poden obviar els canvis produïts en els territoris al llarg del temps que han pogut reflectir-se en una confluència de noms», ha assenyalat.

RECURS

El grup municipal de Compromís a l’Ajuntament de Castelló ha anunciat en un comunicat que presentarà un recurs contra la decisió del Partit Popular i VOX de modificar el topònim oficial de la ciutat, en una acció que Compromís considera «un atac directe a la identitat i la llengua valenciana»

El recurs que interposarà Compromís incidirà en «la incoherència de l’informe del govern municipal, que no compta amb la credibilitat acadèmica necessària i que ignora les recomanacions dels experts lingüistes de la Universitat Jaume I».

Últimes notícies

Uns 200 docents acampen en la plaça de la Verge per a reforçar la vaga educativa indefinida

Al voltant de 200 docents han iniciat una acampada indefinida en la plaça de la Verge de València per a pressionar a la Conselleria d'Educació en plena vaga indefinida del professorat.

Hisenda accelera la negociació amb les comunitats per a estrenar el nou model de finançament en 2027

Hisenda inicia reunions bilaterals amb les comunitats per a tancar abans de cap d'any un nou model de finançament autonòmic que entraria en vigor en 2027 i sumaria 20.975 milions als recursos regionals.

L’exdirector d’informatius d’À Punt defén que la dana de 2024 els va agafar previnguts

L'exdirector d'informatius d'À Punt, Iván Esteve, sosté en el Congrés que la dana de 2024 els va agafar previnguts gràcies als avisos meteorològics i defén la seua decisió de no emetre els àudios del Cecopi per raons deontològiques.

Diana Morant. Imatge i potència

Leo Gímenez és lingüista i en el seu article d'esta setmana fa una defensa política i personal de Diana Morant com a candidata amb potencial per a presidir la Generalitat

Docents exigixen la dimissió de Pérez Llorca i de Ortí enfront del Palau de la Música

Al voltant d'un centenar de docents es concentra enfront del Palau de la Música per a demanar la dimissió del president de la Generalitat i de la consellera d'Educació, en plena vaga indefinida del professorat.

Rovira defén que amb la pujada pactada els docents valencians estaran entre els més ben pagats

El conseller José Antonio Rovira sosté que l'augment de 200 euros bruts mensuals pactat fins a 2028 situa al professorat valencià entre els més ben pagats d'Espanya i rebutja elevar l'oferta a 600 euros.

Silvia Navarro s’acomiada de l’handbol amb una retirada agredolça i la Lliga amb el Rocasa

Silvia Navarro posa fi a la seua carrera als 47 anys després de conquistar la Lliga amb el Rocasa Gran Canària. marxa trist, però amb el cor ple pel carinyo rebut.

La Generalitat rebaixarà l’IRPF autonòmic en tots els trams a partir de la renda de 2026

La Generalitat aplicarà en la renda de 2026 una rebaixa de l'IRPF autonòmic en tots els trams, amb un estalvi de 160 milions i especial impacte en rendes baixes i mitjanes.