El PP valencià anunciarà una reprovació en Les Corts contra el ministre d’Afers exteriors, José Manuel Albares, si este no rectifica la seua postura sobre l’oficialitat del valencià a Europa. Carlos Mazón emmarca el pas com una defensa de la Constitució, de l’Estatut d’Autonomia i de les senyes d’identitat i dignitat de més de cinc milions de ciutadans de la Comunitat. La iniciativa col·loca el debat lingüístic en el centre de l’agenda autonòmica i pressiona al Govern central perquè situe la llengua pròpia en el mateix pla que la resta de cooficials.
El desencadenant van ser unes declaracions del ministre en les quals va afirmar que el Govern sol·licitarà a Europa el reconeixement del català, el gallec i el basc com a llengües oficials. En ser preguntat per la inclusió del valencià, va mantindre la seua resposta inicial, deixant fora esta llengua. A partir d’ací, Mazón va fer pública l’exigència d’una rectificació i advertix ara d’un retret parlamentari si no hi ha canvis.
Mazón exigix una rectificació
El cap del Consell sosté que té l’obligació i la convicció de defendre la Constitució i l’Estatut valencià. Va restar importància al debat sobre orelleres o traductors i va subratllar que el rellevant és que, al seu juí, el Govern no complix la norma constitucional ni respecta la llengua pròpia fixada per l’Estatut. En el seu plantejament, la discussió no va de dispositius ni de logística, sinó de reconeixement institucional i d’evitar que es menystinga el valencià.
Mazón va vincular a més l’exclusió a un intent d’acontentar als qui sostenen que la Comunitat és de segona o que forma part dels anomenats Països Catalans. Eixa idea reactiva el debat identitari sobre la llengua i la seua diferenciació en l’àmbit institucional, un assumpte sensible en la política valenciana.
L’eventual reprovació seria una censura política a debatre en l’hemicicle autonòmic i una ferramenta de pressió per a forçar un canvi de criteri. Més que la logística de les orelleres o dels traductors, el nucli de la controvèrsia, segons el president, és l’abast del reconeixement europeu i les seues conseqüències directes: l’ús i la presència de la llengua en institucions i procediments, així com el respecte al que marca l’Estatut. El Consell manté la seua demanda a l’espera d’una resposta del Govern.
Mazón ratifica la seua posició i recorda que ja han reclamat formalment una rectificació a l’Executiu. Si no arriba, el PP registrarà la iniciativa en Les Corts perquè la cambra es pronuncie.