Lucas Beltrán es va presentar com a nou davanter del València després de tancar-se la seua cessió des de la Fiorentina en l’últim dia de mercat. L’atacant argentí va definir el pas com una oportunitat per a créixer i demostrar el seu potencial en un club amb alta exposició, abrigallat en l’acte per l’entrenador Carlos Corberán i per Voro.
El propi jugador va admetre que el camí fins a l’acord va ser llarg. Durant dos mesos va viure un escenari incert i, encara que les converses amb el València es van intensificar en les dos últimes setmanes, la Fiorentina només contemplava una venda. Amb el pas dels dies, l’operació va virar cap a un préstec i això va desbloquejar la seua arribada.
Negociació i cessió des de la Fiorentina
En tancar-se en el límit del mercat, el moviment li deixa poc marge per a adaptar-se, però també li obri la porta als minuts que busca per a rellançar el seu rendiment. La fórmula de cessió beneficia a totes les parts: el club disposa d’un reforç immediat i el futbolista obté aparador i continuïtat sense esperar a un traspàs definitiu.
Beltrán a penes acumula dos entrenaments amb el grup i, així i tot, assegura que el va sorprendre la qualitat del vestuari. Arriba d’una lliga més lenta i tàctica, amb més tocs per jugada, per la qual cosa la seua adaptació passarà per accelerar decisions i sintonitzar amb el ritme i les pressions que exigix l’equip.
Rol en el sistema de Corberán
El tècnic ja li ha explicat els automatismes del model: com pressionar, atacar i defendre. El davanter s’oferix per a actuar com 9 o per a ajudar en la construcció entre línies, amb predisposició per a ocupar la zona que més convinga al col·lectiu. El seu objectiu immediat és competir per un lloc i aportar des del rol que se li assigne.
Quant a metes, l’argentí opta per un enfocament setmanal. Evita fixar objectius públics a llarg termini i preferix reservar-se la xifra de gols i assistències, convençut que el primer és el rendiment de l’equip. Resumix la seua idea en una màxima simple: si al grup li va bé, a ell també.
En el personal, va explicar que té familiars valencianistes marcats per la petjada de Pablo Aimar i que, abans d’aterrar, va parlar amb Enzo Barrenechea, amb qui compartix ciutat d’origen i es va enfrontar des de la infància. El seu compatriota li va transmetre bones sensacions sobre la ciutat, van fer broma amb compartir un rostit i li va advertir de l’atmosfera de Mestalla, que va definir com una cosa increïble.
Amb la seua arribada, el València guanya un recurs versàtil per a la davantera: un perfil mòbil que pot alternar la referència i l’enllaç, i que busca traslladar com més prompte millor les seues sensacions a la gespa. L’adaptació al ritme de LaLiga marcarà els seus primers passos, amb la intenció de convertir eixa oportunitat en gols i treball per a l’equip.
