VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)
La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha instat al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana a dictar una nova sentència en el recurs de Per l’Horta contra el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València en la qual responga a totes les al·legacions presentades per esta entitat i sobre les quals en el seu moment no es va pronunciar.
Per l’Horta va presentar en el seu moment al TSJCV recurs contra la resolució de la Conselleria d’Obres Públiques que el 2018 va aprovar el Pla Especial de la ZAL. Al juliol del 2022, l’alt tribunal valencià li va donar la raó parcialment i va declarar nul·la la resolució que donava llum verda a la ZAL. La Generalitat Valenciana i València Plataforma Intermodal Logística van portar al TS esta sentència.
Ara, en una resolució de 30 d’octubre del 2024, el TS considera que l’elecció per la Generalitat del procediment simplificat d’avaluació ambiental estratègica com trámire necessari per a l’aprovació del pla especial de la ZAL no produïx els «efectes invalidants» prevists en la Llei d’Avaluació Ambiental, raó per la qual sosté que el recurs contenciós-administratiu de Per l’Horta no va haver de ser benvolgut.
Per tant, estima els recursos i anul·la parcialment la sentència de juliol del 2022 del TSJCV, que va declarar «nuls de ple dret» tant el pla especial del port de València com la resolució de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori del 17 de desembre del 2018 amb la qual es va aprovar.
L’alt tribunal assenyala que l’anul·lació és parcial perquè la sentència contenia dos pronunciaments i la cassació només es va plantejar sobre un d’ells: en relació a l’estimació del recurs de Per l’Horta contra la resolució de la Conselleria que va aprovar el pla –per no haver-se tramitat avaluació ambiental estratègica ordinària sinó simplificada–.
NO VA EXAMINAR LA RESTA
No obstant això, el TS indica que una vegada anul·lada parcialment la sentència en este punt, hi ha una sèrie de motius d’il·legalitat al·legats per Per l’Horta contra la resolució de la conselleria que no van ser objecte d’enjudiciament pel TSJCV en haver acollit un dels motius de nul·litat al·legats, sense que arribara a examinar la resta.
Estos motius addicionals, indica la sala del TS, estan fundats en la seua major part en infraccions del dret autonòmic valencià, per la qual cosa el seu examen està «vedat» a l’alt tribunal espanyol i correspon a la sala del TSJCV pronunicarse.
Per tant, retorna les actuacions al TSJCV perquè resolga el recurs de Per l’Horta contra la decisió de la Conselleria de 17 de desembre del 2018, amb excepció de la qüestió ja resolta per la sala, que avala el procediment simplificat seguit per la Generalitat.
NOU EXAMEN
Segons Per l’Horta, arran d’esta sentència, el TSJCV «haurà d’examinar de nou el Pla Especial de la ZAL del Port de València que va suposar la reclassificació de més de 700.000 metres quadrats de sòl d’especial protecció agrícola».
L’associació ciutadana Per l’Horta, que ha promogut una «llarga batalla judicial» contra el Pla de la ZAL, valora en un comunicat la nova sentència de l’alt tribunal.
«Amb diverses decisions judicials prèvies adverses no podem entendre l’obstinació del Port de València a prosseguir amb les actuacions en la ZAL. Es va obstinar a licitar l’ocupació de parcel·les per a accelerar l’establiment d’empreses privades en una zona la reclassificació de la qual i urbanització seguix qüestionada en els tribunals. És una comportament realment irresponsable», afirma el col·lectiu ciutadà.
Per l’Horta vincula estes actuacions en la ZAL amb la «macroampliació» del port de Valéncia, «malgrat el criteri contrari de nombrosos experts, organitzacions socials i col·lectius ciutadans organitzats entorn de la Comissió Ciutat-Port, que han vingut qüestionant estes obres per innecessàries i perilloses per a les platges del litoral sud i la supervivència de l’Albufera».
L’associació Per l’Horta afirma que la ZAL «sempre va estar mal dissenyada i mai va haver de forçar-se la seua ubicació en un sòl que estava definit pel Pla General com No Urbanitzable i Especial Protecció Agrícola». «Va ser una mala decisió des del punt de vista territorial i des del punt de vista econòmic, perquè el Port va realitzar una inversió en una actuació que ha estat paralitzada per més de 22 anys», apunten des de l’associació ciutadana.
LA UNIFICADORA
Cal recordar que al març del passat any, en un recurs relatiu a l’associació La Unificadora de la Punta, aquesta sala del TS ja va declarar conforme a dret la resolució del 2018 de la Conselleria d’Habitatge que va aprovar definitivament el Pla de la ZAL.
El TS, en este moment, per a adoptar la seua decisió assenyalava que partia d’una realitat «inqüestionable»: el sòl al que es refereix el Pla del 2018 havia sigut ja transformat de la seua situació inicial de sòl rústic amb destinació agrícola a sòl urbanitzat, en haver-se executat el primer Pla Especial de la ZAL del Port de València, de 23 de desembre del 1999, encara que este pla va ser anul·lat deu anys més tard pel propi Suprem «per raons formals».
