18.7 C
València
Dimarts, 11 novembre, 2025

El Xúquer es manté al 49,7% i el Segura puja al 19,7% després de trencar-se la ratxa de descensos

Les reserves d’aigua en els embassaments del Xúquer s’han mantingut esta setmana en el 49,7% de la seua capacitat, mentres que les del Segura han augmentat un 0,8% fins al 19,7%. En el conjunt del país, la reserva hídrica ha registrat un lleu repunt del 0,1% (38 hm³) que ha posat fi a més de vint setmanes de descensos consecutius, fins a situar-se en 28.786 hm³, el 51,4% del total disponible.

Xúquer estable i lleu avanç en el Segura

L’estancament del Xúquer reflectix una situació d’estabilitat després de diverses setmanes de pèrdues, en un context de precipitacions irregulars. En el Segura, l’increment del 0,8% suggerix una lleugera recuperació des de nivells molt baixos, encara que el 19,7% confirma que seguix entre les conques amb menor disponibilitat relativa. Les pluges han afectat de forma generalitzada i han afavorit aportacions puntuals en el sud-est, però encara insuficients per a un canvi d’escenari per si sols.

Les precipitacions han sigut considerables en bona part de la península i la màxima s’ha registrat a Sant Sebastià amb 32,7 litres per metre quadrat. Este patró ajuda a explicar l’estabilitat en les conques del nord i l’alleujament limitat en algunes demarcacions mediterrànies, on la resposta dels embassaments ha sigut més continguda per partir de nivells inferiors i per la distinta capacitat de regulació.

En volum absolut, el Xúquer emmagatzema 1.414 hm³ sobre una capacitat total de 2.846 hm³, un valor alineat amb la mitjana nacional. El Segura reté 225 hm³ de 1.140 hm³ possibles, la qual cosa il·lustra el seu menor marge operatiu malgrat el repunt setmanal. El balanç suggerix que, encara que la ratxa de caigudes s’ha interromput, l’evolució a curt termini dependrà del fet que les pluges es mantinguen i es repartisquen amb regularitat en les zones amb dèficit.

Huit conques sense canvis i quatre a l’alça

Huit demarcacions han conservat el seu nivell respecte a la setmana anterior: internes de Catalunya (72,5%), País Basc (71,4%), Cantàbric Oriental (65,8%), Tajo (56,2%), Cantàbric Occidental (55,5%), Duero (51,9%), Xúquer (49,7%) i Guadalquivir (41,2%). Estos percentatges alts en el nord i el nord-est es corresponen amb aportacions més freqüents en eixes àrees.

Quatre han augmentat: Galícia Costa (2,9%), Miño-Sil (0,9%), Segura (0,8%) i Ebre (0,1%). La resta ha descendit, amb retrocessos més suaus que setmanes arrere: Mediterrània Andalusa (-0,6%), Negre, Odiel i Pedres (-0,4%), Guadalete-Barbate (-0,3%) i Guadiana (-0,1%). En termes relatius, els majors descensos s’han concentrat en el litoral mediterrani andalús.

El mapa per percentatges dibuixa una dualitat territorial: les conques cantàbriques i internes de Catalunya s’han mantingut en la franja alta, mentres que en el sud i sud-est persistixen xifres més baixes. Destaquen Guadalete-Barbate en el 40,8%, Mediterrània Andalusa en el 42,6% i Segura en el 19,7%, enfront de registres superiors al 65% a Cantàbric Oriental i en les internes de Catalunya i del País Basc.

En comparació amb la mateixa setmana de 2024, els embassaments han emmagatzemat 166 hm³ menys. Amb tot, el volum actual està 3.710 hm³ per damunt de la mitjana dels últims deu anys, la qual cosa suggerix que, malgrat els descensos dels últims mesos, el sistema es manté per damunt de la mitjana recent. A més, el pes de les grans conques en el còmput nacional continua sent determinant: Tajo (6.209 hm³), Ebre (4.082 hm³) i Duero (3.944 hm³) concentren bona part de l’aigua embassada, de manera que xicotetes variacions en estes demarcacions tenen un efecte directe sobre el total.

D’ara en avant, la consolidació del repunt dependrà de noves precipitacions i de la seua distribució geogràfica. Si les pluges es mantenen en les pròximes setmanes, l’alleujament podria estendre’s a les conques amb menor percentatge; si no, l’avanç d’esta setmana quedarà com un parèntesi en una tendència encara fràgil.

Últimes notícies

Mazón: ningú em va demanar permís per a referendar ni refutar decisions del Cecopi

Carlos Mazón ha assegurat en Les Corts que el dia de la DANA ningú li va demanar permís per a referendar ni refutar decisions del Cecopi. Ha afegit que, durant un menjar, va estar atent i realitzant anomenades per a conéixer la situació.

Mazón sosté que les responsabilitats polítiques per la DANA ja han sigut assumides

El president en funcions ha defés en Les Corts que ell i la seua Consell han assumit la seua part i ha retret al Govern d'Espanya no assumir la seua.

Comença la comissió d’investigació de la DANA en Les Corts amb la compareixença de Mazón

La comissió sobre la DANA del 29 d'octubre de 2024 ha començat després d'un breu retard tècnic. Mazón compareixerà mentres en l'exterior protesten víctimes.

Pérez Llorca accepta el repte i busca majoria per a succeir a Mazón

Pérez Llorca ha agraït la confiança de Feijóo i ha acceptat el repte de buscar una majoria per a presidir la Generalitat. S'obri una negociació amb Vox, els vots de la qual són necessaris en Les Corts.

Víctimes i col·lectius de la DANA protesten davant Les Corts durant la compareixença de Mazón

Famílies de víctimes i col·lectius han iniciat una protesta davant Les Corts poc abans de la compareixença de Carlos Mazón. Reclamen reconstrucció social i responsabilitats.

L’Audiència de València rebutja investigar la ‘caixa negra’ d’Emergències que va demanar Pradas

La Secció Segona desestima el recurs de la exconsellera en considerar innecessari registrar el Coordcom perquè les dades ja consten o estan pendents. També manté el rebuig a altres diligències sol·licitades per la defensa i per una acusació particular.

La cap de premsa d’Emergències defén que el 29-O la situació va ser extraordinària

Aurora Roca ha sostingut davant la jutgessa que en el Cecopi tots tenien mòbil i eren conscients d'un episodi extraordinari. L'És-Alert es va plantejar a les 18.00 i es va manar a les 20.11.

Catalá insistix que la seua prioritat és seguir a València i que Feijóo ho sap

L'alcaldessa de València ha reiterat que la seua prioritat política és continuar al capdavant de l'Ajuntament i ha subratllat que Feijóo sap que la seua continuïtat és important per a la ciutat.