La Va unir Llauradora i Ramadera situa la factura meteorològica de 2025 en al voltant de 150 milions d’euros per al sector agrari valencià. La xifra suma els danys de les tempestes amb pedra registrades al llarg de l’any i la pèrdua de capacitat productiva que encara arrossega el camp per la dana de finals de 2024.
Este dilluns l’organització estimava en 3 milions d’euros les pèrdues directes de l’últim temporal de pluges i graníssol. A primers de maig un episodi amb pedra va causar prop de 8 milions; al juny es va produir un altre amb 3 milions; al juliol, un episodi excepcional a les comarques de la Plana Baixa, Alt Palància i Camp de Morvedre va deixar més de 30 milions; i al setembre es va comptabilitzar un altre amb uns 2 milions. A més dels danys immediats en fruit i fusta, cada episodi obliga a més labors i tractaments, encadena retards i eleva els costos per hectàrea.
Impacte de la dana de 2024
Este mateix any, i un després de la catastròfica dana del 29 d’octubre de 2024, l’organització va revelar que existien 214.000 tones de pèrdua de capacitat productiva en diferents cultius amb un valor de 103,6 milions d’euros. És una quantitat que deixaran d’ingressar els productors de cítrics, caqui, vinya, olivar, fruita seca, fruiteres, hortalisses i vivers de flor i planta ornamental, i que se suma als més de 1.000 milions de pèrdues directes que va causar en el seu moment.
La recuperació de les parcel·les s’ha fet de forma molt desigual, amb explotacions que han pogut refer-se parcialment gràcies a les ajudes, a les actuacions de Tragsa, a l’esforç dels agricultors i a la solidaritat del sector, i altres zones on camins, séquies i sistemes de reg seguixen sense estar plenament operatius. Eixe estat de les infraestructures implica retards en labors, major gasto en reparacions i menor rendiment, la qual cosa agreuja l’impacte econòmic ja comptabilitzat.
A més, La Va unir ha indicat que les ajudes públiques arriben amb bastant lentitud. Les ajudes directes de les administracions que van arribar al principi i les indemnitzacions de Agroseguro van ser un suport necessari per a iniciar la recuperació, però clarament ‘insuficients‘ per a compensar la magnitud dels danys. A això se suma que el 6% de les parcel·les agrícoles afectades per la dana es troben ‘en uns llimbs administratius. Són les que va incorporar el Govern al Domini Públic Hidràulic (DPH) i els propietaris del qual no saben quan cobraran les ajudes ni el que els correspondrà’, la qual cosa afig incertesa i frena decisions d’inversió o replantació.
Malgrat tots estos danys, han retret que la Generalitat ni tan sols els va compensar amb un protocol d’actuació per al repartiment gratuït de fungicida, tal com li ha vingut reiterant l’organització. Després d’episodis de pedra, estos tractaments són habituals per a previndre malalties que agreugen els minvaments, per la qual cosa la seua absència obliga a assumir més costos o a afrontar riscos sanitaris en els cultius.
