El València arrancarà 2026 en el camp del Celta de Vigo amb una meta concreta: aconseguir el seu primer triomf a domicili del curs per a no tancar la primera volta sense guanyar fora, un escenari que ja va viure la passada temporada i que va condicionar la seua trajectòria.
El balanç lluny de Mestalla en les primeres huit eixides és pobra: cinc derrotes i tres empats, amb 18 gols en contra i 5 a favor. Això es traduïx en només 3 de 24 punts possibles, un 12,5%. La diferència de productivitat és nítida: encaixa de mitjana 2,25 punts per partit i anota 0,62, una bretxa que explica per si sola per què els resultats no han arribat fora de casa.
Els marcadors detallen la tendència. Va caure davant Atlètic (2-0), Osasuna (1-0) i Girona (2-1), i va patir golejades enfront de Barcelona (6-0) i Reial Madrid (4-0). Els empats van ser en els camps d’Espanyol (2-2), Alabés (0-0) i Raig (1-1). En eixes eixides, l’equip va alternar fases de solidesa i desconnexions que va pagar cares, i cada punt rescatat ha sigut insuficient per a compensar la seqüència de derrotes.
Un patró que es repetix
La trajectòria actual recorda a la del curs passat, quan va acabar la primera volta sense conéixer la victòria lluny de Mestalla en deu compromisos. Llavors va firmar sis derrotes i quatre empats, amb 16 gols encaixats i 5 marcats, i el seu primer triomf a domicili no va arribar fins a la jornada 30, quan es va imposar 1-2 al Reial Madrid al Bernabéu. Ajornar tant eixe primer èxit va augmentar la pressió i va obligar l’equip a viure molt pendent del seu rendiment a casa, amb poc marge d’error. Evitar eixe mateix escenari és ara una prioritat evident.
La visita a Vigo adquirix, per tant, un pes afegit. Un triomf tallaria la ratxa, alleujaria la càrrega anímica i oferiria una base diferent per a la segona volta. Un empat o una derrota prolongarien un problema que penalitza en la baralla pels objectius de la temporada, perquè reduïx el matalàs que es pot construir quan es competix com a visitant.
Un antecedent històric
Encadenar dos temporades seguides sense guanyar fora en la primera mitat del campionat només té un precedent en la història del club. Va ocórrer en les campanyes 1981-82 i 1982-83, quan la Lliga comptava amb 18 equips. En la 81-82, el balanç va ser d’un empat i set derrotes; en la 82-83, l’equip va encadenar deu derrotes consecutives i va acabar el torneig sense véncer fora, amb 2 empats i 15 derrotes. Evitar veure’s de nou en eixa fotografia històrica està en joc.
Amb eixe context, l’equip de Carlos Corberán encara Balaídos amb un repte simple però determinant: transformar la seua solidesa intermitent en un resultat que canvie la narrativa. Fer-ho ara, abans del tall de la primera volta, valdria més que tres punts, perquè trencaria una inèrcia que ja es va allargar massa el passat curs.
