L’Església reconeix que va posar indegudament al seu nom prop d’un miler de béns. Amb l’arribada de Pedro Sánchez a Moncloa, la Conferència Episcopal es va veure obligada a fer públic el llistat de béns immobles que va inmatricular gràcies a una llei de José María Aznar que li va permetre fer-ho amb tan sols una certificació eclesiàstica.
A partir de la publicació dels 34.961 béns (20.014 destinats al culte i 14.947 a diferents usos) es va posar en marxa una negociació entre el Govern i la Conferència Episcopal per a analitzar el llistat i, després de diversos mesos de converses, l’Església assumeix que 965 d’aqueixos béns no li corresponen. Ara s’iniciarà el procés de regularització mentre la comissió creada per a examinar les immatriculacions continua els seus treballs.
El presidente @sanchezcastejon y el cardenal Omella han mantenido hoy un encuentro en el que han celebrado el acuerdo sobre inmatriculaciones alcanzado entre el Gobierno y la Conferencia Episcopal.
El Ejecutivo ha destacado el buen diálogo que mantienen ambas instituciones. pic.twitter.com/0rdWnOOFOm
— La Moncloa (@desdelamoncloa) January 24, 2022
L’acord pel qual la Conferència Episcopal reconeix que no és la legítima propietària d’aqueixos béns immobles que va posar al seu nom entre 1998 i 2015 s’ha segellat al màxim nivell en una trobada que han mantingut Pedro Sánchez i el ministre de Presidència, Félix Bolaños, que és el responsable de les relacions religioses de l’Estat, amb el president dels bisbes, Juan José Omella.
Es tracta del primer gran acord aconseguit pel Govern i la Conferència Episcopal en el marc de les tres subcomissions que es van crear amb l’arribada de Sánchez al poder: una per a analitzar el llistat dels béns que va inmatricular, una altra per a estudiar la fiscalitat i una altra per a l’Obra Piula de Roma.
En la primera trobada que van mantindre Bolaños i Omella el mes d’agost, el recentment nomenat ministre de Presidència va instar el cardenal a accelerar els treballs sobre el llistat d’immatriculacions. Els detalls es van ultimar en una reunió que van mantindre dimarts passat.
Ara comença la regularització
“La Conferència Episcopal, en el context del diàleg amb el Govern, ha fet un estudi exhaustiu del mateix a través de consultes oportunes realitzades a les diòcesis. Aquest estudi ha consistit en la catalogació dels béns, la seua divisió per diòcesi i verificació dels processos d’immatriculació en cadascun dels béns esmentats”, explica el comunicat conjunt de Moncloa i l’Església després de la trobada d’aquest dilluns:
“L’anàlisi realitzada per l’Església d’aquest llistat, en el marc de l’esmentada Comissió, ha revelat, un conjunt de béns que l’Església considera que pertanyen a un tercer o no li consta la seua titularitat sobre aquest”.
L’Església admet, per tant, que va inmatricular indegudament prop d’un miler de béns. La majoria són finques (502 rústiques i 151 urbanes), però també llocs de culte (179), habitatges (98) i cementeris (28). Dels 965, l’Església reconeix que 757, malgrat estar registres al seu nom, pertanyen a un altre titular i que 208 dels béns que va inmatricular sense correspondre-li estan ara en mans de tercers perquè els ha venuts o cedit, per exemple.
La identificació continua
Després del reconeixement per part de l’Església, el següent pas serà posar en mans de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) el llistat perquè els corresponents ajuntaments puguen procedir a la identificació dels legítims propietaris.
“La previsió és que el Govern pose en coneixement de les entitats locals i dels registres aquesta informació i es puguen, d’aquesta manera, iniciar els processos de regularització que, en el seu cas, pogueren correspondre. A aquest efecte, l’Església manifesta el seu compromís de col·laboració a fi de facilitar tals processos”, assenyala el comunicat conjunt.
No obstant això, els treballs de la subcomissió continuaran, ja que hi ha almenys 73 béns sobre els quals existeixen informacions incompletes o contradictòries que han de continuar analitzant-se. Fonts governamentals apunten, a més, al fet que aqueix organisme pot servir per a analitzar reivindicacions de persones que consideren que tenen el dret de propietat sobre algun bé que figura en el llistat d’immatriculacions sense que hagen d’arribar a la via judicial per a la seua reclamació.
