Celebrem un nou Dia de la Dona. Un nou 8M en el qual els carrers de València s’ompliran de persones reivindicant la igualtat entre gèneres. En aquest assenyalat dia volem portar a una de les dones valencianes referents en la lluita per la igualtat de gènere.
Eva Blasco és presidenta de l’Associació Valenciana de Dones Empresàries (Evap), així com presidenta de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valanciana (CEV) a la província de València. Els seus esforços han estat dedicats a visibilitzar a les dones i reivindicar els seus drets tant en l’àmbit empresarial com en la societat en general. Parlem amb ella de com ha canviat la situació per a les dones en l’àmbit laboral.
Un nou 8M amb mobilitzacions. S’ha convertit en una escena habitual en aquest dia. Sembla que la societat és cada vegada més receptiva cap a les reivindicacions feministes, com es viu des del món de l’empresa? S’ha avançat en matèria d’igualtat?
-Com es demostra que un any més se celebren les mobilitzacions del 8 de març, s’ha avançat, però continua sent molt el camí que queda per avançar.
Com m’agrada dir: m’agradaria que no haguera d’existir una associació empresarial com Evap o que no calguera celebrar un 8M… però desafortunadament són molts els obstacles, traves i estereotips que continuen existint per a la dona en tots els àmbits i per tant també en l’àmbit empresarial.
En aquest sentit, és necessària una major regulació en matèria d’igualtat en el món empresarial?
-Existeix bastant regulació. En aquests moments, les empreses amb més de 50 treballadors ja han de tindre plans d’igualtat. De totes maneres, fa falta normativa i continuar avançant en temes normatius.
Ara bé, també fa falta un canvi profund de la societat. Mentre continuen i es mantinguen els estereotips i els biaixos inconscients, no podrem arribar a la societat igualitària a la qual aspirem.
Ja no és un tema exclusivament d’establir modificacions legals i imposicions normatives a les empreses. Cal canviar la societat. Cal tendir cap a la corresponsabilitat en les llars.
És realment tot el nostre bagatge cultural, que requereix molt esforç per a canviar-lo. Una tasca que ha de començar des de la infància per a modificar aquests estereotips, per a modificar aquests biaixos i estereotips inconscients que ja comencen a ser molts d’ells conscients. Això és un treball conjunt de la societat.
Hem viscut moments difícils a conseqüència de la pandèmia. En matèria laboral, l’expansió del teletreball, ha suposat un avanç cap a la igualtat? Ajuda a la conciliació?
-Jo personalment crec que no. Crec que el teletreball, sabent que ha arribat per a quedar-se i té les seues parts positives i negatives, no és més que una forma d’organització del treball que ha estat mal identificada amb conciliació.
Teletreballar no té res a veure amb conciliar i menys encara amb avançar cap a la corresponsabilitat en les llars. De la mateixa manera que anteriorment eren més les dones a temps parcial, podem caure, i hi ha dones que estan caient a creure que el teletreball els facilita la seua vida, però té riscos a mitjà termini.
Si la presencialitat es manté en homes i no en dones i les dones es repleguen a les seues esferes privades, això pot frenar o fins i tot fer que tornem enrere en l’avanç cap a la igualtat. Per tant, el teletreball és útil i pot ser adequat, però cal tindre molta cura i no pensar que és molt bo per a conciliar i ideal per a les dones.
Ja, finalment, al llarg d’ampli recorregut al capdavant d’Evap, quins canvis detecta en el paper de la dona en l’empresa? Quines iniciatives de l’associació destacaria?
-Destacaria com a canvis que ja són visibles la presència de més dones en l’àmbit de la CEV. En les recents eleccions celebrades en CEV, concretament CEV València, hi ha un 34% de dones en la junta directiva. En una confederació empresarial és una xifra que realment demostra un canvi. Quan jo em vaig incorporar en la junta de CEV, possiblement érem un 7% de dones.
Un altre assoliment especialment important és el de la bretxa salarial. En EVAP comencem en 2009 els temes de bretxa salarial. Quan comencem les campanyes de denúncia la majoria pensava que no era així. Era una labor més pedagògica que de reivindicació de la bretxa. Jo amb satisfacció veig com ara ja ningú dubte de la nostra reivindicació de reduir la bretxa. Ja no es parla de demostrar sinó de fer accions positives per a reduir la bretxa.
Una altra labor de la qual em sent especialment orgullosa són els premis que celebrem en Evap. No és tant donar premis, sinó la labor de visibilitzar dones que són referents. Per exemple, Nuria Oliver, Cristina Aristoy, Pilar Mateo o Reyes Martí, entre moltes. Aquesta labor de visibilitzar dones perquè és molt important per a altres dones tindre referents.
