El retorn de la Dama d’Elx a Espanya, del qual es van complir 85 anys, no va ser una simple devolució. Es va tancar com un intercanvi d’alt nivell entre el règim de Franco i el govern de Vichy en plena Segona Guerra Mundial. Aquell acord, que la propaganda oficial va presentar com un rescat, va implicar el lliurament de peces mestres espanyoles a canvi de la cèlebre escultura ibera i altres béns patrimonials que havien eixit del país dècades abans.
Espanya va entregar un retrat de Mariana d’Àustria de Velázquez, un Greco a triar i, en lloc de la porció de la tenda de campanya de Francesc I prevista inicialment, el tapís de ‘La baralla en la venda nova’ de Goya. A canvi, a més de la Dama d’Elx, van arribar un Murillo i diversos tresors arqueològics. L’operació va evidenciar que la via diplomàtica va prioritzar la barata d’obres de primer orde per a recompondre col·leccions disperses i recuperar símbols d’identitat cultural.
Un intercanvi pactat en plena guerra
Al començament dels anys 40, Espanya va crear un servici de recuperació artística per a localitzar i portar de tornada peces que havien eixit durant la Guerra Civil i en anys previs per falta de protecció. Des de l’inici, la negociació amb França es va plantejar com un intercanvi. Les autoritats van elaborar un ampli llistat amb objectius concrets: la Dama d’Elx, els carreus tallats d’Osuna o les esfinxs del Salobral, entre altres obres iberes. Moltes peces havien abandonat el país de manera legal, bé per compres directes —la Dama es va vendre per unes 5.000 pessetes—, bé perquè arqueòlegs com Pierre Paris, Arthur Engel o els seus col·legues van adquirir els terrenys d’excavació i, amb això, el dret de propietat sobre qualsevol troballa.
Després de mesos de converses, França va rebre el retrat de Mariana d’Àustria de Velázquez i el Greco triat, que va ser un retrat d’Antonio Cánovas conservat en el Museu de Santa Cruz; a més, en comptes de la mitat de la tenda de campanya de Francesc I, es va enviar el tapís de Goya ‘La baralla en la venda nova’. A l’octubre de 1940 va arribar a Espanya la ‘Immaculada’ de Murillo, considerada ‘la imatge més perfecta de la Patrona d’Espanya’, juntament amb unes 60 caixes d’obres que els republicans havien traslladat a França per a posar-les fora de perill. Al febrer de 1941 va tornar la Dama d’Elx acompanyada d’un conjunt notable de peces iberes i, en 1943, part del Tresor de Guarrazar; no tot, encara queden bastants peces del tresor a França, va precisar l’especialista del Museu Arqueològic Nacional Esperanza Manso.
Retrobament d’escultures iberes al MAN
Coincidint amb l’efemèride, la Dama es va mostrar envoltada de deu escultures iberes prestades pel Museu del Louvre per a l’exposició ‘Diàlegs d’escultura ibèrica. El Museu del Louvre en el Museu Arqueològic Nacional’. Este préstec temporal, que va recuperar conjunts separats des de principis del segle XX, va facilitar el ‘retrobament’ de parelles, sèries i grups escultòrics del món ibèric conservats en els dos museus.
Fins al 10 de maig es van poder veure peces com l’Esfinx d’Agost, l’Esfinx del Salobral, dos carreus tallats del monument A d’Osuna, diversos caps del Turó dels Sants i la Dama del Pla de la Consolació, entre altres obres germanes de les ja custodiades pel MAN. Són tot peces que es van trobar al costat de les nostres; són com les germanes que faltaven dels monuments que ja tenim ací en el Museu Arqueològic Nacional, va resumir Mans, subratllant el valor excepcional de tornar a contemplar-les en diàleg amb la Dama d’Elx.
